Museu Bizantí i Cristià
El Museu Bizantí i Cristià és un dels museus de Grècia de la ciutat d'Atenes. Per la calitat i l'amplitut de la seua exposició permanent es tracta d'un dels museus dedicat a la cultura bizantina més importants del món.[1]
Història del museu
[editar | editar còdic]En 1884 es va crear la Societat Arqueològica Cristiana, dirigida inicialment per Georgios Lambakis. Esta va reunir una colecció que va estar albergada entre 1893 i 1923 en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Entretant, s'havia fundat el Museu Bizantí i Cristià en 1914 en obres procedents de compres, donacions i objectes de monasteris i comunitats gregues que s'havien dissolt en l'estranger. A est, la sèu inicial del qual va ser l'Acadèmia d'Atenes, es va traslladar la colecció que havia reunit la Societat Arqueològica Cristiana en 1923 i es va obrir el públic en 1924.
En 1930 el museu es va traslladar a Vila Ilisia, un complex residencial d'edificis que havia segut construït en 1848 i que es va acondicionar per a la seua nova funció de museu. Despuix de la Segona Guerra Mundial, el museu va tornar a obrir en 1946, es va construir una nova sala i es varen escomençar a organisar també exposicions temporals.
A finals de la década de 1980 es va iniciar un procés d'expansió i modernisació del museu, de tal manera que en 2004 va quedar llista la nova exposició de la colecció cristiana i bizantina, mentres que la colecció posbizantina va poder expondre's des de 2010.[2]
Coleccions
[editar | editar còdic]El museu conté una colecció d'objectes que permeten expondre el patrimoni bizantí i posbizantino de Grècia. Entre ells es troben icons, mosaics, recipients de ceràmica, escultures, inscripcions, miniatures, fresca, elements arquitectònics, manuscrits i penyores eclesiàstiques.
Es troba dividida en dos seccions principals: la colecció bizantina, que comprén des del sigle IV fins a el XV i la colecció posbizantina, que comprén des del sigle XV fins a el XX.[3]
Entre els objectes més destacats de la secció de la colecció bizantina es troben una estatuilla de marbre del sigle IV d'un pastor en un moltó sobre els muscles, un relleu de marbre del sigle IV en la representació d'Orfeo tocant la lira i rodejat d'animals, una placa de marbre allargada del sigle XIII en la representació del naiximent de Crist, el fresca de la denominada «verge dels catalans», del sigle XV, un icon de Sant Jorge en una figura femenina en actitut de orante, del sigle XIII, un icon de l'Arcàngel Miguel del sigle XIV, un icon a on figura una crucifixió en la verge María i Sant Joan en una de les cares i la verge María en l'atra, del sigle XIV, un manuscrit d'una crisóbula de l'any 1301, un icon en un mosaic denominat «Panagia Glycofilusa», en la que es representa a la Verge María i Crist abraçats i juntant les seues galtes, del sigle XIII i un atre icon de la Verge María anomenada «Inigualable» que mostra a María sostenint a Crist, que està gitat en els braços de la seua mare, del sigle XIV.[4]
La secció postbizantina es dividix a la seua volta en diferents temes: alguns se centren en les característiques pròpies de les zones de Grècia que varen passar a formar part del domini dels veneciano, i unes atres en les zones que varen quedar baix domini otomà. També es presenten les característiques que va adquirir l'art despuix de l'independència de Grècia de 1830.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Museu Bizantí i Cristià en la pàgina iberia.com
- ↑ Museu Bizantí i Cristià en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: història (en grec)
- ↑ Museu Bizantí i Cristià en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: descripció (en grec)
- ↑ Museu Bizantí i Cristià en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: obres (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del museu: Des de Bizancio a l'era moderna (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Bizantino y Cristiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.