El Museu Arqueològic de Veria és un museu de Grècia ubicat en Veria, pertanyent a la regió de Macedònia Central.

Museu Arqueològic de Veria

Història del museu

editar

Este museu es va escomençar a construir a principis de la década de 1960 i va quedar finalisat en 1965. En principi contenia troballes del periodo neolític de Nea Nikomedia ademés de dos sales en objectes dels periodos helenístic i romà, pero a principis de la década de 1990 es varen retirar les peces prehistòriques i es varen afegir unes atres del periodo helenístic. Està pendent una nova organisació de l'exposició que recupere els objectes prehistòrics que varen ser duts als almagasens del museu.[1]

Coleccions

editar

El museu conté una colecció d'objectes de l'unitat perifèrica de Emacia que pertanyen principalment als periodos helenístic i romà, encara que els almagasens alberguen també troballes del neolític i de l'Edat del Ferro.

Es distribuïx en tres sales d'exposició i un pati ajardinat. Una d'elles alberga les peces procedents de les necròpolis del periodo helenístic, que inclouen principalment ceràmica, armes i joyes, aixina com una reproducció d'una tomba abovedada de Veria; una atra sala expon atres troballes del periodo helenístic, com a inscripcions, ceràmica, estàtues i figurillas i una tercera sala se centra en l'época romana, de la que exhibix una série d'obres escultòriques, figurillas, recipients de cristal i joyes.[2] En el pati del museu s'ha construït recentment una estructura metàlica allargada a on s'exponen esteles i monuments funeraris, i també inscripcions.[3]

Entre els objectes més destacats figura una cratera de figures roges de Kerch de mitan de el IV Del periodo helenístic són importants una columna en una inscripció de normes per al funcionament del gimnasi; l'estela funerària de Adeas —nom del difunt a qui estava dedicada—, una espasa de mànec criselefantino, i una estatuilla d'Afrodita. De l'época romana destaquen l'estela funerària de Paterino —nom del difunt a qui estava dedicada— i un bust d'Olganos —una divinitat fluvial.[4][5]


Referències

editar


Referències

editar