Anar al contingut

Nea Nikomedia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Nea Nikomedia (en grec, Νέα Νικομήδεια) és un poble de Grècia ubicat en la perifèria de Macedònia Central. Pertany a l'unitat perifèrica de Emacia, al municipi de Veria i a l'unitat municipal d'Apóstolos Pavlos. En l'any 2011 contava en una població de 801 habitants.[1]

Jaciment arqueològic

[editar | editar còdic]
Treballs arqueològics en l'assentament neolític.

A uns 2 km al nort de Nea Nikomedia, en el jaciment conegut com «Megali Tomba», es varen excavar, en la década de 1960, els restants de l'assentament neolític més antic de Grècia. El seu orige es remonta al 7º mileni a. C. Durant el neolític primerenc va sofrir una destrucció que va provocar l'abandó del lloc, que va tornar a ser ocupat en el neolític tardà.

S'estima que l'ubicació de l'assentament estava, en el seu moment històric, a la vora d'un llac o tal volta de la mar, lo que es veu recolzat per la composició geològica del subsol. Gojava de bon clima i d'abundants fonts d'aliments.

Entre les troballes figuren els restants de 24 cases, que tenien pla quadrat o rectangular llevat una que sembla haver tingut un pla triangular. Les parets es feyen per mig de troncs d'arbres colocats verticalment entre els que es colocaven branques i canyes i es cobrien en palla i fanc. Els sostres estaven formats per branques, palla, fanc i canyes. Un d'estos edificis, de major tamany i en el centre de l'assentament, va deure ser un centre comunitari, que va poder haver tingut funcions de santuari, ya que ací es varen trobar objectes com figurillas i astrals.

També s'han trobat varis pous, forns per a fabricar ceràmica i foguers per a cuinar. Sobre la ceràmica trobada, es varen trobar fragments de gran número de gerros, alguns d'ells decorats. Aixina mateix, són destacables vàries figurillas de terracota femenines. També s'han trobat sagells d'argila, la funció de la qual va poder haver segut decorativa o tal volta com a marca de propietat.

S'han trobat ferramentes de pedra i d'os. Algunes d'estes servien per a treballar pells. També s'han trobat peses de teler, llavors de cereals, llegums i restants d'ossos d'animals domesticats, com a ovelles, bóvidos i porcs, pero també d'animals salvages com a cérvols i javalins i animals marins.

Per una atra part, es varen excavar un total de 21 tombes que eren simples clots a on es varen colocar els cossos dels difunts, en una postura en la que les cames estaven flexionadas. Algun dels enterrament contenia els cossos de vàries persones.[2][3][4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]