Museu Arqueològic de Almyrós

El Museu Arqueològic de Almyrós és un museu de Grècia ubicat en un edifici d'estil neoclàssic de la localitat d'Almyrós, pertanyent a la regió de Tesalia. En 2011, el museu va passar a denominar-se oficialment «Museu Arqueològic Giannopoulos», en honor de Nikolaos Giannopoulos, fundador de la societat promotora del museu.[1]

Erro al crear miniatura:
Museu Arqueològic de Almyrós

Història del museu

editar

Un primer proyecte per a l'erecció del museu arqueològic en Almyrós va ser iniciat en 1910 pero, despuix de diversos treballs realisats per la societat filantrópica «Otris», la construcció va quedar paralisada i solament es va poder recomençar despuix d'una recaptació de nous fondos. Aixina, l'edifici va quedar terminat en 1930. La Segona Guerra Mundial i dos terremots que varen tindre lloc en 1955 i 1956 varen produir greus danys en l'edifici per lo que va tindre que passar per un procés de reparació dels danys entre 1956 i 1958. En 1960, el museu va passar a ser propietat de l'Estat, que va decidir la realisació de noves reparacions, en considerar insuficients les realisades en anterioritat, que varen concloure en 1969. En 1976 va quedar organisada la primera exposició d'antiguetats en ell, pero atres moviments sísmics ocorreguts en 1980 varen tornar a provocar danys en l'edifici per lo que les antiguetats i els fondos de la biblioteca es varen traslladar el Museu Arqueològic de Volos.

Despuix d'estos events, l'edifici anava a ser demolit pero la seua designació en 1986 com a monument històric va produir que s'iniciaren treballs de restauració en el mateix, que varen concloure en 1996. En 1998 el museu va tornar a obrir-se al públic.[2]

Coleccions

editar

El museu conté una colecció d'objectes arqueològics procedents de l'antiga regió d'Acaya Ftiótide des de temps prehistòrics i una biblioteca.

Objectes arqueològics

editar

Una de les sales es dedica a expondre el història de l'antiga ciutat de Tebas de Ftiótide i s'estructura en diverses seccions. Una d'elles, dedicada a la vida pública, explica l'evolució de l'antic teatre i dels santuaris d'Atenea Polias i d'Asclepio. Una atra subsecció està dedicada a la planificació urbanística i l'estructura de les cases des del periodo helenístic fins a l'época romana i una última secció es dedica als usos i monuments funeraris entre l'época arcaica i l'época romana.

Una atra de les sales expon restants d'una atra ciutat que s'identifica en Halo, una ciutat que va ser refundada en el periodo helenístic encara que el seu orige és molt més antic. Inclou troballes del periodo helenístic sobre la vida quotidiana dels seus habitants, com a ceràmica, monedes, ferramentes i objectes destinats al cult.

Una atra sala expon una série de troballes des del periodo neolític fins a l'época romana procedents de diverses excavacions de l'àrea i d'adquisicions realisades per la societat «Otris». Entre ells destaquen les troballes de l'Edat del Bronze mig del jaciment de Kastraki, els de Zerelia i els de la necròpolis de Vulokalivas, pertanyents a una época compresa entre el periodo protogeométrico i l'época arcaica, a on es practicava l'incineració com a us funerari.

Per una atra part, en el jardí del museu s'exhibixen diverses esteles funeràries i elements arquitectònics de temples bizantins.[3][1]

Biblioteca

editar

La biblioteca va pertànyer originalment a la Societat «Otris» i va ser donada per esta al museu. Conté llibres de història, filologia, medicina, dret, enciclopèdies, diccionaris, manuscrits antics, archius de periòdics i catàlecs de troballes antigues.[1]

Referències

editar


Referències

editar