Anar al contingut

Muralles de la Vila Joiosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Muralles de la Vila Joiosa

Les muralles de La Vila Joiosa són un conjunt defensiu amurallado datat en el XVI situat en la localitat alacantina de La Vila Joiosa, (Comunitat Valenciana, Espanya). Es va obrir expedient per a la seua declaració com a Conjunt històric-artístic en 1978, i varen ser declarades be d'interés cultural en la calificació de Monument en 1985. En el seu orige, les muralles encintaban la ciutat en quatre gavetes-torreones, tres d'ells orientats cara al migdia i un al nort, i dos torres que flanquejaven l'única porta d'accés. També es trobava un castell a ponent. El amurallamiento estava alamborado en mampostería en els seus dos terceres parts d'altura.[1]

Els restants que queden de les muralles són la franja noroest en una gaveta-torreón en la Plaça de la Generalitat a un extrem, i un atre en el carrer del Pal, que és singular per ser el de major planta de tots i dispondre d'una cañonera de sillería; també estan localisats i protegits restants de fonaments en trams distints de la ciutat.[1]

Història

La construcció de les muralles es va realisar entre 1551 i 1565. En anterioritat (a lo manco des de 1525) havia existit en la localitat un sistema de contenció defensiu no fortificado. En 1538 la ciutat va sofrir un greu atac berberisco lo que va instar a que es realisaren les primeres gestions per a protegir el núcleu poblacional. En 1551 es va dictar una Real Orde per la qual es va ordenar la fortificació de La Vila Joiosa i atres localitats en la llínea costera entre les ciutats d'Alacant i Valéncia, i tot això seguint el model Vauban. En anterioritat, la ciutat va dispondre d'un castell defensiu, els restants del qual es varen integrar en les muralles. Este castell datava de finals del XIV encomanat a l'Orde de Sant Joan. Rafael Martí de Viciana senyalava en el XVI que el castell tenia una estructura poligonal en torres quadrades i eixint corregut en lo alt.[1] No obstant, en 1475 el castell ya estava afectat per greus danys i les últimes senyes sobre la seua "mal" estat els dona Pascual Madoz en el XIX.[2]

Les muralles varen sofrir greus danys durant la Guerra de Successió i, encara que reparades despuix, ya no varen lluir ni varen servir com a sistema defensiu.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Azuar Ruiz (1985). Catàlec de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana (Paterna-Zucaina), Valéncia: Consellería de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, pp. 854-857. ISBN 8450089387.
  2. ↑ Madoz, Pascual (1850). Diccionari geogràfic-estadístic-historico d'Espanya i les seues possessions d'ultramar, Madrit, p. 155.
    Formaven estes fortificacions [les muralles] un quadrat imperfecte, en cada u dels ànguls eixints del qual s'alçava un torreón, menys en el de l'oest, a on existia un castell, que hui dia es veu enterament arruïnat

Enllaços externs

Commons