Muralla lliberal de Castelló de la Plana
La Muralla Lliberal, també cridada Muralla Carlista, de Castelló, és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, en la primera mitat del XIX, possiblement en 1837. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en l'anomenada plaça de la Muralla Lliberal.[1]
Està catalogada, per declaració genèrica, com be d'interés cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-51-0008996 i data d'anotació quinze de decembre de 1999, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[1][2]
Descripció històric-artística
Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistas durant juliol de 1837, ya que durant les guerres carlistas la ciutat es va mantindre fidel a Isabel II, per lo que va ser sitiada en repetides ocasions per les tropes del general Cabrera. Este fet va obligar als seus habitants a alçar unes noves les muralles. Una volta passat el perill varen ser derribades, cap a de l'any 1855, pero regressos a alçar durant la segona guerra carlista (1873-1874).[3]
Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla migeval i presentant fos, sis portes, aixina com algunes bateria.[4][2]
En concret els restants que queden en la plaça de la Muralla Lliberal, formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria.[5] Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Mijares, aplegant fins al conegut portal de Sant Francisco; mentres, per l'est, el recint amurallado s'estenia pel carrer Guitarriste Tárrega, la part baixa de la calle Governador i per últim, el carrer dels Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roque.[4]
També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en l'anomenada plaça Dolçainer de Tals i uns atres entre els carrers Prim i Marqués de la Ensenar. Les primeres han permés documentar el tram de fos de la muralla, el qual recorre la plaça orientat de noreste a suroest. També s'ha conseguit documentar l'existència d'una séquia, la denominada de Coscollosa, que pot datar-se en el XIV.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1159
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2014. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ http://www.monumentalnet.org/comunidad_valenciana/castellon_castello/castellon_de_la_plana_castello_de_la_plana/castellon/muralla_liberal_de_castellon.php
- ↑ 4,0 4,1 file:///C:/Users/Montse/Downloads/Dialnet-ExcavacionArqueologicaEnLaMurallaDeLaCalleGaibielD-915806%20(1). pdf
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2015. Consultat el 12 de maig de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Muralla liberal de Castellón de la Plana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.