Anar al contingut

Mucuchíes (gos)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mucuchies dog in Ávila Mont cut version.jpg
Mucuchíes (gos)

El mucuchíes és una raça de gos originària de Veneçola[1] que deu el seu nom a la població de Mucuchíes en Mèrida. És reconegut oficialment com a gos nacional de Veneçola des de 1964 i no està reconegut per la Federació Cinológica Internacional.[2]

En 2023 la Federació Canina de Veneçola (FCV) va certificar nou eixemplars d'un criadero de mucuchíes com a eixemplars de raça pura en un document a on es constata que són l'única raça originària d'eixe país.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Rellevància històrica

[editar | editar còdic]
Archiu:Monumento al perro nevado.jpg
Vista d'un monument al gos Nevat, representant l'entrega d'esta raça a Simón Bolívar.
Vore també: Nevat (gos)

La seua importància en l'història veneçolana va sorgir en acabant de que el prócer Libertador Simón Bolívar aplegara a la població de Mucuchíes, en els Vages veneçolans del estat Mèrida, durant la seua travessia en la Campanya Admirable i adoptara un eixemplar d'esta raça.

Segons archius trobats, Simón Bolívar en una de les seues visites als Vages, més exactament en Sant Rafael de Mucuchíes, es va trobar en un llaurador que li va donar alberc. Bolívar es va impressionar pel porte i la bellea d'un gos que tenia el llaurador. En continuar en el seu viage al sendemà el llaurador en un gest de carinyo i li va regalar el canino, batejat pel prócer com Nevat, el qual des de llavors ho acompanyava i duya en els seus llarcs viages i sempre es mantenia al costat del prócer durant les trobades campals, pero lo que realment ho va fer famós va ser que en unes de les seues batalles, Simón Bolívar anava a ser atacat per l'esquena i el gos va envestir a atacant produint-li ferides de mort. Des de llavors i segons l'història es va adoptar com a raça nacional de Veneçola.cita requerida

Proyectes de preservació

[editar | editar còdic]
Archiu:Perro Mucuchíes en el Waraira Repano. CAPS 2
Eixemplar d'un mucuchíes en el Waraira Repano (Caracas), lloc especialisat en la seua conservació.

Per a 1926-1927 el mucuchíes era trobat en tota Veneçola. Despuix de l'àmplia distribució de la raça, la seua purea i calitat va estar en un sério decline durant la primera part de el XX.

En 1961 va ser creat un club en la finalitat de preservar la raça anomenat la Societat d'Amics dels Gossos Mucuchíes, els qui varen promoure l'iniciativa per a que fora declarat oficialment gos nacional de Veneçola, la qual cosa va ocórrer el 31 d'agost de 1964.[2] Aixina i tot el club va desaparéixer, posant en un futur incert a este gos.cita requerida

Archiu:Vehículo de la Misión Nevado.jpg
Vehícul de la Missió Nevat

En 2008, en el propòsit de preservar la raça canina nacional, el Ministeri del Poder Popular per al Turisme, liderat en eixe llavors per Titina Azuaje, va aprovar crear la Fundació Nevat (Funev), que contaria en sis d'estos gossos, els quals serien traslladats al Sistema Telefèric Warairarepano en el parc nacional L'Àvila, a on es donen unes condicions ambientals similars a les montanyes d'els Vages.[3] Esta idea va ser proposta per Walter Demendoza, qui va escriure una carta al llavors president Hugo Chávez, rebent respal immediat del Govern nacional.[3]

En 2013 la llavors Fundació Nevat es convertix en Missió Nevat baix instruccions del president Nicolás Madur, ampliant la seua cobertura per a l'atenció veterinària generalisada i la promoció d'adopció d'animals en situació d'abandó.[2]


Segons el llicenciat en Història Rubén Alexis Hernández, en decembre de 2013 va ser creada la Missió Nevat, els objectius fonamentals de la qual en el cas de la raça canina mucuchíes seran el seu rescat, preservació, i reconeiximent posterior per la Federació Canina de Veneçola (FCV) i per la Federació Cinológica Internacional (FCI). A partir del 2014 es va encarregar de l'administració, junt en la FUNEV, dels criaderos de Caracas i de Mèrida, i des del 2017 ho fa de forma única. La Missió Nevat porta a terme el denominat Pla de Preservació del gos Mucuchíes, consistent en varis aspectes claus de cara a la recuperació i al benestar de la raça, a l'aument de la població d'eixemplars purs i al seu reconeiximent ple a escala nacional i internacional. Per a això conta no només en els criaderos de les ciutats de Caracas i Mèrida, sino en la participació d'alguns criadors de l'páramo merideño.cita requerida

Igualment senyala Hernández, que el 30 d'agost de 2021 la raça d'orige andino-merideña va ser reconeguda de forma inicial per la Federació Canina de Veneçola, en ser registrat oficialment el primer ca de dita raça, de nom Simón de Nevat.cita requerida

Apariència

[editar | editar còdic]
Archiu:Los anfitriones.jpg
Eixemplar de mucuchíes en Mèrida

És un gos de gran tamany, de constitució robusta, com tot gos de montanya, d'aspecte molt agradable i de certa imponencia, ulls pardos de bondadosa expressió, encara que és un animal de gran energia i a pesar de tindre desenrollat l'instint de vigilància, que li manté sempre en estat d'alerta, és de moviments pausados i segurs, com correspon al seu fort contextura.

  • Color: completament blanc, blanc en taques en variats tons de color mel i blanc en taques negres. Les taques roges o rojoses, taques grises, el color canella en taques blanques o el color negre en taques blanques són considerats defectes.
  • Tamany: medixen entre 55,9 a 71,1 cm (22 a 28 polzades).
  • Pes: per als eixemplars adults el pes deuria ser de 33 a 50 kg per al mascle i de 30 a 37 kg per a la femella.
  • Cap: llarga, de forma cuneïforme (triangular), de 20 a 23 cm des de la protuberància occipital externa fins a la punta de la trufa (nas); front redonejada, regates del entrecejo llaugerament arrugats.
  • Orelles: mijanes, de forma triangular pero redonejades en les puntes, colocades llaugerament més dalt de la llínea paralela dels ulls, cenyides al cap i les que solament alça en reaccions d'atenció o alerta.
  • Ulls: oblicuos, color pardo, molt expressius en parpalles molt ben pigmentados.
  • Llavis: prims i pegats (no colgantes), vorejats de negre de la mateixa manera que la trufa (nas) que és sempre negra.
  • Papada o gorguera: prou desenrollada pero no exagerada.
  • Coll: curt, fort i musculoso.
  • Cos: muscles molt ben colocats oblicuament, llom ample i recte, anques prominents en la grupa llaugerament declinada; costillares més be plans que estovats i pit profunt. L'espina dorsal estovada cap a dalt o cap a avall es considera un defecte.
  • Coa: llarga fins a sobrepassar els corvejón, en pelage molt abundant, en forma de palma o palmito, la manté baixa en estat de repòs i l'alça (no aplegant mai a completar un círcul) quan està en estat d'atenció o alerta.
  • Pelaje: abundant i espés (lanudo), de pèls forts, pot ser lacio o llaugerament ondulat.


Referències

[editar | editar còdic]