Mottramita

Archiu:Mottramit - Mineralogisches Museum Bonn (7284).jpg

Mottramita

La mottramita és un mineral vanadato, per tant en la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de l'adelita-descloizita”. Va ser descoberta en 1876 en la localitat de Mottram en Cheshire, Anglaterra (Regne Unit), sent nomenada aixina pel nom d'esta localitat. Sinònims poc usats són: chileíta, cuprovanidita, duftita-α o psittacinita.

Característiques químiques

Químicament és un vanadato de plom i coure, hidroxilado. El grup de la adelita-descloizita al que pertany són tots arsenatos i vanadatos en estructura del sistema cristalí ortorrómbico. La mottramita és l'anàlec en coure de la descloizita, també d'este grup.

Forma una série de solució sòlida en la descloizita (PbZnVO₄(OH)), en la que la substitució gradual del coure per cinc va donant els distints minerals de la série. Una segona série és la que forma en la duftita (PbCuAsO₄(OH)), en la que es va substituint el vanadi per arsènic.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea chicotetes cantitats de cinc.

Formació i jaciments

És un mineral molt comú, que es forma com a mineral secundari, principalment apareix en freqüència en la zona d'oxidació de jaciments d'atres minerals, normalment de minerals de metals en vanadi.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: vanadinita, piromorfita, mimetita, descloizita, cerusita, duftita, wulfenita, azurita o dioptasa.