Duftita
La duftita és un mineral, arseniat de coure i plom en hidroxilos, descobert en la mina de Tsumeb, regió de Oshikoto (Namíbia), que conseqüentment es considera la localitat tipo. El nom és un homenage a Gustav Bernhard Duft, que va ser director general de l'empresa que explotava el jaciment en l'época en la que es va descobrir el mineral.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La duftita es troba com microcristales de distints tons de vert, des del verda oliva, en tons grisáceos a voltes molt obscur, al verda esmeralda o al vert groguenc. Forma una série en la conicalcita, que és equivalent en calci en lloc del plom, i en la mottramita, que és l'equivalent en vanadato en lloc d'arseniat. Sol contindre chicotetes cantitats de calcio, zinc i ferro.[2] És soluble en àcit. S'ha supost l'existència de duftita-alfa, que podria ser isoestructural en la descliozita, i duftita-beta, inintermedio de la série conicalcita-duftita en una estructura formada per intercrecimientos dels dos térmens.[3]
Jaciments
[editar | editar còdic]La duftita és un mineral secundari relativament freqüent, conegut en més de doscentes localitats en el món.[4] Apareix associada a atres minerals secundaris, especialment a cerusita, mimetita, malaquita, azurita i wulfenita. En la localitat tipo es troba en certa freqüència associada a dioptasa, formant eixemplars que són molt apreciats pels colecionistas. En la mina Clara, Oberwolfach, Friburgo, Baden-Württemberg (Alemània) es troba com a cristals ben definits, que s'han utilisat per a determinar l'estructura del mineral.[5] En la mina Ojuela, en Mapimi, Durango (Mèxic), apareix com a agrupacions de microcristales formant esferillas, de color vert lluent i també com a formacions botrioidales de color vert gris molt obscur, a voltes casi negre, recobrint cristals de wulfenita.[6] En Espanya, els jaciments més interessants per a este mineral són les mines del Cerro de la Corona, en Huércal d'Almeria (Almeria), a on està associada a hemimorfita. També es troba en la mina Sol, Rodalquilar, Níjar (Almeria), i en el Cabezo del Ferro, La Zoma (Terol).[7] En Argentina s'ha trobat en la mina Les Perdius, en Les Aguadas, Sant Mártín (Sant Luis), i en les mines Venus i Ana María, del Guaico, Mines (Còrdova).[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paläontologie, 289-296..
- ↑ Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (2000). Handbook of Mineralogy Vol. IV Arsenates, Phosphates, Vanadates, Mineral Data Publishing.
- ↑ Mineralogical Magazine, 62, 121–130.
- ↑ «Duftite. Mindat».
- ↑ Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen, 194, 157-164..
- ↑ The Mineralogical Record, 34, (5), 1-91.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., pp. 101-102.
- ↑ Angelelli, Victorio; de Brodtkorb, M.K., Gordillo, C.E. i Gai, H.D., {{{nom2}}} (1983). Les espècies minerals de la República Argentina., Servici Miner Nacional, p. 332-333.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duftita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.