Motor en culata en T
Un motor en culata en T és un tipo antic de motor de combustió interna que va quedar obsolet despuix de la Primera Guerra Mundial. És un motor de vàlvules laterals que es distinguix del motor SV (molt més freqüent) per l'ubicació de les vàlvules, de manera que les vàlvules d'admissió estan en un costat del bloc del motor i les vàlvules d'escape en l'atre. Vist des de l'extrem del cigonyal, en una vista en tall, el cilindre i la cámara s'assemblen a una T, d'ahí el nom de "culata en T". Una culata en L té totes les vàlvules en el mateix costat.[1]

Característiques
Esta va ser una forma primerenca de culata de cilindres de fluix creuat. El disseny era prou complex per a la seua época i requeria arbres de levas separats per a operar les vàlvules d'admissió i d'escape. Les culatas en T en sí mateixes exigien mòles de fundició prou complexos que requerien orificis cegos per als cilindres i les cambres de les vàlvules. Açò va fer que el motor fora més car de produir que un motor comparable en culata en L (o de culata plana). Ademés, també era prou pesat i ineficiente per a la seua cilindrada, produint menys cavalls de potència que un motor SV o un motor OHV modern de cubicage comparable.
La raó de la popularitat d'este disseny des de principis de el XX fins a la década de 1920 va ser el tipo de gasolina que es venia en eixe moment, que s'encenia a una temperatura molt més baixa que els combustibles de motor moderns. Si el vapor de gasolina es calfava massa o es comprimia massa, podia explotar abans d'encendre's en la bugia, una condició coneguda com picat de bielas, detonació o preencendido. Ya que la detonació era, i seguix sent, una de les principals causes de fallos greus en un motor, llimitar tant la temperatura com la compressió del vapor de gasolina extremadament explosiu era fonamental per a conseguir la màxima fiabilitat del motor.
El motor en la culata en T va abordar estos dos problemes colocant les vàlvules en casetes obertes en costats oposts de la culata i fent que l'aigua freda del radiador aplegara al motor directament sobre les vàlvules d'admissió com a mida adicional de seguritat. La transferència de calor dels ports d'escape es va minimisar, i el volum adicional de les casetes obertes que albergaven les vàlvules també va reduir la relació de compressió efectiva del motor. Per lo tant, es va eliminar la detonació i la relativa ineficiència del disseny del motor es va compensar en el notable guany de fiabilitat conseguida; sense penalisar excessivament les velocitats de circulació generalment més baixes comunes en aquella época. Ademés, en tot el diàmetro interior del cilindre i tots els conductes de refredat freqüentment continguts dins de la culata, molts motors en culata en T no requerien juntes de culata i relativament poques juntes de qualsevol tipo, lo que reduïa les possibles fugues. Esta fiabilitat superior va convertir al disseny en un motor de competició freqüent en els primers dies de les carreres d'automòvils, quan la fiabilitat del motor era possiblement un factor més important que el seu rendiment màxim. A mida que atres dissenys de motors varen millorar en fiabilitat gràcies a l'intens desenroll dels motors d'aviació realisat durant la Primera Guerra Mundial, les llimitacions inherents al rendiment de les culatas en T varen fer que ràpidament caigueren en desús per a la seua aplicació en les carreres.
Obsolescència
La culata en T va quedar obsoleta en el mercat d'automòvils de passagers per una combinació d'alvanços en el motor realisats durant la Primera Guerra Mundial i l'introducció en la gasolina de composts antidetonantes efectius com el tetraetilo de plom a principis de la década de 1920. Quan es varen combinar, estos alvanços varen fer que els motors de vàlvules laterals foren tan fiables com els equipats en una culata en T i, al mateix temps, més potents, més llaugers, més eficients en combustible i més barats de fabricar. No obstant, l'increible fiabilitat dels cabezales en T els va mantindre en servici en equips pesats, grans camions i camions de bombers fins que finalment es varen retirar de la producció en la década de 1950.
Referències
- ↑ SK Gupta (2020). A Textbook of Automobile Engineering, S. Chand Publishing, pp. 349 de 921. ISBN 9789352838165. Consultat el 6 de juny de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motor con culata en T» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.