Motor d'eixida F-1
El motor d'eixida F-1, desenrollat per Rocketdyne, és un dels motors més potents jamai construïts i va anar el motor d'impuls usat per a posar en òrbita el pesat mòdul llunar del Saturn V, que va permetre l'arribada del home a la Lluna durant el Programa Apolo.
Un total de cinc motors F-1 es varen usar en la primera etapa (envolament o llançament), per a poder proporcionar suficient impuls a les següents fases del eixida. Es tracta per tant d'un motor preparat per a resistir la fricció termodinàmica i l'elevat ranc tèrmic resultat de la necessitat de produir suficient impuls constant d'acceleració inicial per a permetre propulsar en èxit en les següents fases de l'operació de l'eixida una considerable cantitat de càrrega útil anara de l'influència del camp gravitatorio terrestre.
Característiques

El F-1 usava com propelente oxigen líquit i keroseno, en un suministrament llineal d'aproximadament 2+1 t/s, resultant en una força propenca als 7 MN (meganewtons) d'espente. En els seus aproximadament 2 minuts i mig d'operatividad fins al buidat dels tancs de combustible, els 5 motors conjunts permetien al Saturn V alcançar una altura de més de 50 km i una velocitat final, abans del canvi de fase, propenca als 9000 km/h, lo que resulta en una acceleració mija de casi 2 voltes la de la gravetat i una màxima de 4, que combinat en la gravetat terrestre supon per a una tripulació soportar un aument de pes en els seus cossos del 180% aproximadament, convertint una persona de 70 kg sobtadament, en un levantador de peses en 130 kg damunt del seu cos, durant el moment de l'envolament.
Desenrolls posteriors de el F-1
Va haver un F-1A, significativament més potent (9,1 MN) que seria usat en missions posteriors a l'era Apolo. No obstant, no varen fructificar en la pràctica pel tancament de llínea de producció del Saturn V.
Referències
Dossier de prensa de l'Apolo 15 [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Motor de cohete F-1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.