Anar al contingut

Mosasaurinae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Prognathodon3.jpg
Mosasaurinae

Els mosasaurinos (Mosasaurinae) (Gervais, 1853; Williston, 1897) són una subfamília extinta de mosasáuridos, un divers grup de reptils marins escamosos del Cretácico Superior.

Russell (1967, pp. 123–124) va definir a Mosasurinae diferenciant-los dels atres mosasáuridos d'esta forma: "Rostre chicotet present o absent anterior a les dents premaxilarés. Catorze o més dents presents en el dentario i maxilar. Nervis craneals X, XI i XII deixant una paret lateral en el opistótica a través de dos forámenes. Cap canal o regata en la superfície del basioccipital o el basiesfenoide per a l'artèria basilar. Un procés suprastapedial de l'os quadrat expandit distalmente. Vora dorsal de la prima làmina surangular de l'os creixent en les superfície anterior-posterior del coronoide... A lo manco 31, usualment 42–45 vèrtebras presacrales presents. La llongitut de la série presacral excedix la de la postsacral, les espines neurales de les vèrtebres cabalés posteriors s'allarguen per a formar una distintiva aleta. Els elements apendiculares tenen superficiers articulares suaument acabades, el tarso i el carpiano estan ben osificados." En la seua revisió de 1997 de la filogenia de Mosasauroidea, Bell (pp. 293–332) va retindre a Mosasaurinae com un clado, encara que reasignó la tribu nomenada per Russell Prognathodontini a Mosasaurinae i la va reconéixer com una nova tribu de mosasaurinos, els Globidensini.

Archiu:Clidastes2. caps block 2
Clidastes liodontus perseguint a una tortuga toxoquelídida

Els gèneros referibles a Mosasaurinae ("mosasaurinos") han segut trobats en tots els continents llevat Austràlia i Suramérica. Este linaje va aparéixer inicialment en el Turoniense i va prosperar fins a l'extinció massiva al final del Maastrichtiense. El seu ranc de tamany anava des d'uns dels mosasaurios més menuts coneguts (Carinodens, 3–3.5 metros), a tàxons de talla mija (Clidastes, 6 metros o més), fins als majors mosasaurios (Mosasaurus hoffamannii) alcançant aproximadament 17 metros de llongitut. Molts gèneros de mosasaurinos eren tant piscívoros com a generalistes, alimentant-se de peixos i atres reptils marins, pero un linaje, els Globidensini varen evolucionar dents trituradores especialisats, adaptats a una dieta d'ammonites i/o tortugas marines.

Espècies i taxonomia

[editar | editar còdic]

Subfamília Mosasaurinae

Filogenia

[editar | editar còdic]

Cladograma dels mosasaurinos i tàxons relacionats modificat de l'anàlisis de D.V. Grigoriev, 2013:[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grigoriev, D. V. (2013). Redescription of Prognathodon lutugini (Squamata, Mosasauridae). Proceedings of the Zoological Institute RAS, 317(3): 246-261.
  • Bell, G. L. Jr., 1997. A phylogenetic revision of North American and Adriatic Mosasauroidea. pp. 293–332 In Callaway J. M. and E. L Nicholls, (eds.), Ancient Marine Reptils, Academic Press, 501 pp.
  • Gervais, P. 1853. Observations relatives aux reptils fossiles de France. Acad. Sci. Paris Compt. Rendus 36:374–377, 470–474.
  • Kiernan, C. R., 2002. Stratigraphic distribution and habitat segregation of mosasaurs in the Upper Cretaceous of western and central Alabama, with an historical review of Alabama mosasaur discoveries. Journal of Vertebrate Paleontology 22(1):91–103.

Russell, D. A., 1967. Systematics and morphology of American mosasaurs. Peabody Museum of Natural History, Yale University, Bulletin 23.

  • Williston, S. W. 1897. Range and distribution of the mosasaurs with remarks on synonymy. Kansas University Quarterly 4(4):177–185.


Referències

[editar | editar còdic]