Morpho aega
Morpho aega, denominada comunament palometa vorà, és una espècie de lepidòpter ditrisio del gènero Morpho, de la família Nymphalidae. Habita en regions selváticas de Sudamérica.
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1822 pel entomólogo alemà Hübner.
Li la situa en el subgénero Cytheritis Li Moult & Réal 1962.[1]
- Subespecies
Esta espècie posseïx 2 subespecies:
- Morpho aega aega (Hübner, [1822])
- Morpho aega amargosensis Otero & Soares, 1996
- Característiques
Morpho aega aega medix de 45 a 50 mm de llarc total.
Dorsalmente el mascle és casi per complet celest; la femella és similar, pero en un vorell negre en totes les seues ales. Ventralmente presenten tons marró-rojosos en les seues vores, en ocelos i una àmplia àrea central en distints tons de color canella.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Morpho aega es distribuïx en selves de Sudamérica. Li la troba en Brasil en els estats de: Baïa, Espirito Sant, Ric de Janeiro, São Paulo, Mate Grosso, Mate Grosso do Sul, Paraná, Santa Catarina i Riu Gran del Sur. També habita en el Paraguay i en el nordest de la Argentina, en les províncies de Formosa i Missions, a on se li brinda protecció en algunes àrees protegides, per eixemple sobre el riu Iguazú, en la reserva privada Yacutinga,[2] i en el parc nacional Iguazú.[3]
Deuen confirmar-se els registres per a les províncies del Chaco i Corrents. [4]
Característiques
[editar | editar còdic]Morpho aega és una palometa gran, cridanera, de vol poderós, llent, ondulante, a baixa o mija altura, en habituals planeos i bruscs aleteos, generalment recorrent senderes en sectors umbríos i humits de les selves a on habita. Es posa sobre fruts fermentats que cauen al pis, o sobre excrements. En ser esglayada s'allunta de l'amenaça cap a sectors densos volant ràpida i erráticamente per a desorientar a la font de perill, aumentant la celada posant-se de sobte per a quedar totalment queta i en les ales tancades, confiant en el seu mimetisme alar ventral.
En creuar per trams solejats. les seues ales brillantemente espejadas produïxen notables centelleigs/centellejos, que segons els especialistes, es relacionarien en comportaments sexuals d'exhibició.[4]
- Larves o orugas
Són velludas, en la primera mitat groga i la segona blanca, en ralles roges i negres. La crisálida és de color vert, i es coloca suspesa.
- Espècies vegetals hospedadoras
Les larves o orugas de Morpho aega s'alimenten dels fulls de Bambusa, Chusquea, Merostachys i Phyllostachys.[5]
Conservació
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres espècies de mórfidos, és capturada intensament per a crear en ella quadros decoratius. Esta espècie els aporta el seu curiós patró metalizado, per lo que és especialment perseguida, lo que comporta que siga habitual vore-la volar només en àrees protegides, les que a la seua volta, conserven les espècies de #bambú que nutrixen a les seues larves.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cassildé, C., Blandin, P., & Silvain, J. F. (2012). Phylogeny of the genus Morpho Fabricius 1807: insights from two mitochondrial gens (Lepidoptera: Nymphalidae). In Annales de la Société Entomologique de France (Vol. 48, No. 1, p. 173).
- ↑ Núñez Busts, I. O. (2008). Diversitat de palometes diürnes en la Reserva Privada Yacutinga, Província de Missions. Argentina. Trop. Lep. Res.
- ↑ Busts, I. O. N. (2009). Palometes diürnes (Lepidoptera: Papilionoidea i Hesperioidea) del Parc Nacional Iguazú, Província de Missions, Argentina. Tropical Lepidoptera Research, 19(2), 71-81.
- ↑ 4,0 4,1 Klimatis, Juan Francisco (2009). Cent palometes argentines. Editorial Albatros. Buenos Aires. Argentina. 128 pp. ISBN=950-24-0881-0.
- ↑ Canals, Gustavo R. (2003). Palometes de Missions. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 492 pp. ISBN=950-9725-53-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morpho aega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.