Morfometría basada en vóxel
 |
Est artícul o secció sobre medicina necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per medicina. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
La Morfometría Basada en Vóxel (en anglés, Voxel-Based Morphometry; VBM) és una tècnica d'anàlisis en neuroimagen que permet l'investigació de diferències focals en l'anatomia del cervell, usant una aproximació estadística paramètrica per mig de la divisió del cervell en voxels.[1]
Esta tècnica va a provechar la capacitat de la resonància magnètica estructural i aixina conseguir identificar les diferències de concentració d'entre la substància grisa i substància blanca del cervell les quals es medixen en cada voxel (decenes de mils de chicotetes regions en varis milímetros cúbics de tamany).
Morfometría tradicional
La morfometría tradicional consistia en seleccionar les àrees d'interés dibuixant-les sobre l'image del cervell, i despuix calculant el volum dins d'estes regions. Esta tècnica requerix molt temps i només és fiable en el cas de medir grans àrees. Les chicotetes diferències de volum poden passar desapercebudes. Despuix se suavisen les imàgens per a que cada voxel represente la mija de sí mateixa en els seus veïns. Despuix, el volum es compara entre tots els cervells voxel a voxel.
Un dels primers estudis que varen utilisar la tècnica VBM i que va cridar l'atenció dels mijos de comunicació, va anar sobre l'estructura dels hipocamps dels taxistes de Londres. L'anàlisis VBM va mostrar que la part posterior de l'hipocamp és més gran en els taxistes de Londres en comparació a subjectes de control, que tenien esta àrea en promig més menuda. Els taxistes de Londres necessiten bones dot d'orientació espacial per a guiar-se pel galliponter de Londres, i esta habilitat s'ha associat especialment en l'hipocamp.
Atres estudis famosos que utilisen esta tècnica varen mostrar l'efecte de l'edat sobre la substància grisa i blanca, en un estudi en 465 subjectes adults. L'anàlisis VBM va mostrar que la substància grisa global decreixia en el pas dels anys, especialment en els hòmens, mentres que la substància blanca es manté estable.
Referències
- ↑ “Voxel-Based Morphometry—The Methods” . NeuroImage 11 (6): 805–21. doi:. PMID 10860804.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morfometría basada en vóxel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.