Anar al contingut

Montoya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Montoya és un llinage vasc,[1] en vasc batua Montoia,[2] provinent de la província d'Àlaba, en casa solar en el municipi de Berantevilla, Àlaba.[3][4][5][6] També en Guipúscoa va tindre una casa en l'Alcaldia Major de Saiaz, formada per Aya, Goiaz, Bidegoyan, Régil i Beizama.[7][3][8] D'etimologia vasca,[9] prové del despoblado de Montoya, en la província d'Àlaba, estant present en la toponímia Vasca en Lesaca com Montoiaerreka,[10] en Salvatierra com Montoya,[11] Montoisoro,[12] i Montoyasoro[13] i la Montoya en Berantevilla.[14] Varen posseir palaus en les localitats de Lacervilla,[15][16] Armiñón[17] i Manzanos,[18] tots ells situats en la Colla d'Añana, Àlaba.

Despuix de la reconquista es va estendre per tota la península ibèrica i Amèrica.[19][20]

Els Montoya varen provar en múltiples ocasions la seua hidalguía i neteja de sanc en integrar-se com a cavallers en les órdens militars de Santiago en 1654, 1704 i 1728, Calatrava en 1677, 1688 i 1709, Alcántara en 1752 i Carlos III en 1815 i 1840 aixina com en les Reals Chancillerías de Valladolit, Granada i procuradors de l'Alcaldia de Saiaz en la Junta general de Guetaria en 1397.[21][22][23][24][7]

Armorial

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20150924004223/http://www. euskalnet. net/laviana/gen_bascas/montoya. htm Pagina nova 1». www. euskalnet. net. Archivat des de l'euskalnet. net/laviana/gen_bascas/montoya. htm original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 10 de giner de 2016.
  2. ↑ «euskaltzaindia. eus/index. php? option=com_eoda&Itemid=478&lang=es&view=frontpage Onomastika». www. euskaltzaindia. eus. Consultat el 10 de giner de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 http://www. euskomedia. org/aunamendi/78562
  4. ↑ Piferrer, Francisco (1 de giner de 1858). google. com/books? id=m1UBAAAAQAAJ Nobiliario dels regnes i señorios d'Espanya (revisat per a. Rujula i Busel). (en es). Consultat el 10 de giner de 2016.
  5. ↑ «archive. org/web/20160304224107/http://m. deia. com/2014/05/11/sociedad/euskadi/ocho-apellidos-vascos-que-no-lo-parecen Deia, Notícies de Bizkaia - Notícies d'última hora de bizkaia i internacionals.». m. deia. com. Archivat des de l'deia. com/2014/05/11/sociedad/euskadi/ocho-apellidos-vascos-que-no-lo-parecen original, el 4 de març de 2016. Consultat el 10 de giner de 2016.
  6. ↑ «levante-emv. com/montoya/ Montoya | Heràldica | Llinages de la Comunitat Valenciana en Llevant-emv. comHeráldica | Llevant-emv. com». heraldica. alce-emv. com. Consultat el 10 de giner de 2016.
  7. ↑ 7,0 7,1 Guerra, Juan Carlos de (1 de giner de 1928). google. com/books? id=UOU8AQAAIAAJ Ensage d'un padró històric Guipúscoa, segons l'orde dels seus famllias [! pobladores] (en es), J. Muñoz-Baroja. Consultat el 10 de giner de 2016.
  8. ↑ «archive. org/web/20160607193622/http://www. santurde. es/downloads/Apellido_Montoya. pdf Copia archivada». Archivat des de l'santurde. es/downloads/Apellido_Montoya. pdf original, el 7 de juny de 2016. Consultat el 10 de giner de 2016.
  9. ↑ «archive. org/web/20161113035048/http://toponimianavarra. tracasa. es/ficha. aspx? lang=&id=255148 Copia archivada». Archivat des de l'tracasa. es/ficha. aspx? lang=&id=255148 original, el 13 de novembre de 2016. Consultat el 10 de giner de 2016.
  10. ↑ «tracasa. es/ficha. aspx? lang=&id=255149 Toponímia Oficial de Navarra-Ficha de topònim». toponimianavarra. tracasa. és. Consultat el 10 de giner de 2016.
  11. ↑ AHPA de l'any 1803, protoc. 9916, doc. 12144, escrib. Abad Lucio M, foli 18.
  12. ↑ AHPA de l'any 1594, protoc. 5234, doc. 13019, escrib. Sebastián Arana, foli 354.
  13. ↑ AHPA de l'any 1692, protoc. 5923, escrib. Pedro Fernández
  14. ↑ http://www. euskomedia. org/aunamendi/78562/55951? idi=en
  15. ↑ http://www. euskomedia. org/galeria/A_30153
  16. ↑ «es/b/berantevilla/palacio-de-montoya/ Palau De Montoya | Berantevilla | Metroo». metroo. és. Consultat el 10 de giner de 2016.
  17. ↑ «hiru. eus/arte/patrimonio-civil/-/journal_content/56/10137/4637441 hiru. eus - Patrimoni Civil». www. hiru. eus. Consultat el 10 de giner de 2016.
  18. ↑ Palau Salazar (Manzanos)
  19. ↑ http://www. etxebide. euskadi. eus/contenidos/informacion/v2_publicaciones/es_publicac/adjuntos/els%20vascos%20en%20Antioquia%20durante%20el%20reinado%20de%20los%20Austrias. pdf
  20. ↑ http://www. euskonews. com/0451zbk/artikuluak/kosmoanexo. pdf
  21. ↑ Vicent, Vicente de Cadenes i (1 de giner de 1987). google. com/books? id=H5Uhf4h2XLIC Cavallers de l'orde de Calatrava que varen efectuar les seues proves d'ingrés durant el sigle XVIII (en es), Edicions Hidalguia. ISBN 9788400064549. Consultat el 10 de giner de 2016.
  22. ↑ Vicent, Vicente de Cadenes i; Castro, Institut Salazar i (1 de giner de 1992). google. com/books? id=q5fX2qk17KkC Cavallers de l'Orde d'Alcántara que varen efectuar les seues proves d'ingrés durant el sigle XVIII (en es), Edicions Hidalguia. ISBN 9788487204425. Consultat el 10 de giner de 2016.
  23. ↑ Ocariz, Juan Flórez de (1 de giner de 1676). google. com/books? id=4sk7IDhe4XgC Lliure segon de les geneaologias del Nueuo Reyno de Granada... (en es), per Ioseph Fernandez de Buendia. Consultat el 10 de giner de 2016.
  24. ↑ Vicent, Vicente de Cadenes i (1 de giner de 1979). google. com/books? id=CwMZb1_8ZHIC Extracte dels expedients de l'Orde de Carlos 3o, 1771-1847 (en es), Edicions Hidalguia. ISBN 9788400049737. Consultat el 10 de giner de 2016.