Anar al contingut

Montia fontana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
regajo (Montia fontana)

El regajo, boruja,[1] maruja, moruja,[2] coruja, pamplina o marusa[3] (Montia fontana) és una planta de la família de les montiáceas.





Característiques

[editar | editar còdic]

Anual o perenne, extensa, en un creiximent cespitoso en terra i tallos de branques dèbils en l'aigua. Talles de 5-40(-50) cm, ramificats en la part inferior, en branques molt fràgils. Fulls glabras estretament acucharadas, de fins a 2 cm, opostes, simples, sanceres, uninerviadas, oblongo-espatuladas o linear-espatuladas, en marge hialino de 3-20 x 1,5-6,5 mm. Florés blanques, diminutes, en 5 pétals estesos en les aixelles dels fulls i terminal, hermafroditas, dispostes en cims terminals o laterals, paucifloras; 3 sàpia-hos orbiculares, persistents, de fins a 1 mm de llongitut. Frut en càpsula globosa que s'obri en 3 valvas. Llavors lluentes en tubèrculs aguts o subagudos. Florix en primavera i estiu.[4]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Terrenys humits, fanc, en aigua, a ple sol, fòra del dosel forestal, en fonts, regatos i rieres d'aigües netes, poc profundes i de fluix llent. Els hiverns i primaveres plujosos favorixen el desenroll de "estores" de borujas, mentres que a penes li la troba en periodo de sequia. Viu en aigües fines, pobres en calcio.

Distribució

[editar | editar còdic]

Tota Europa llevat Albània i Turquia. En Norteamérica en Mèxic, Canadà, USA.[5] En Amèrica central, Suramérica, Àfrica i Àsia.[6]

Usos

[editar | editar còdic]

En algunes zones d'Espanya es consumia tradicionalment com ensalada. La boruja (Montia fontana) és una portulacácea associada a comunitats fontinales molt comuna en fonts de prats de montanya de la província d'Àvila en Espanya. En l'alt Gredos creix també Montia fontana subsp. chondrosperma, que es distinguix per les seues llavors mats la superfície de les quals mostra tubèrculs obtusos.[7] Es recolecta per al seu consum en ensalada. Ocasionalment, es comercialisa en fruterías en temporada i s'inclou en la carta d'alguns restaurants, sobretot en el mig rural. Poden recolectar-se a partir del autumne, pero en un periodo òptim sobre el més d'abril en l'inici de la primavera. L'inici de la calor és el moment en el que deixa de recolectar-se la planta. S'associa el decliu de la planta a la vora del cuco i es diu que la boruja es acuca o la "ha cantat el cuco". L'aparició de la flor és la traça que indica el decliu. En flor "amarga", "està dura" o "adolix el budell". Com atres plantes aquàtiques comestibles pot tindre metacercarias de fasciola hepàtica fermament adherides a la seua superfície. Els humans i els mamífers herbívors que mengen plantes aquàtiques que duguen esta forma microscòpica del paràsit, desenrollen una greu malaltia del fege.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Portulaca fontana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 87–88. 1753.[8]

Etimologia

Montia: nom genèric otorgat en honor de Giuseppe Monti, 1682-1760, botànic italià.[9]

fontana: epítet llatío que significa "de manantial".[10]

Citologia

Número de cromosomas de Montia fontana (Fam. Portulacaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=20[11]

Sinònims
  • Calandrinia cerrateae Añon
  • Calandrinia pusilla Barnéoud
  • Cameraria fontana Moench
  • Claytonia fontana (L.) R.J.Davis
  • Claytonia hallii A.Gray
  • Claytonia pusilla (Barnéoud) Kuntze
  • Laterifissum minus Dulac
  • Laterifissum rivulare Dulac
  • Leptrina autumnalis Raf.
  • Montia alsine-facie Gilib.
  • Montia arvensis Wallr.
  • Montia chaberti Gand.
  • Montia clara Ö. Nilsson
  • Montia decumbens St.-Lag.
  • Montia dipetala Suksd.
  • Montia erecta Steud.
  • Montia funstonii Rydb.
  • Montia hallii (A. Gray) Greene
  • Montia lamprosperma Cham.
  • Montia linearifolia d'Urv.
  • Montia major Steud.
  • Montia pentandra Willd. ex Cham.
  • Montia rivularis f. aquatica Glück
  • Montia rivularis f. terrestris Glück
  • Montia stenophylla Rydb.
  • Montia tenella Steud.
  • Montia terrestris Dumort.[12]
subsp. amporitana Sennen
  • Montia limosa Decker
  • Montia lusitanica Samp.
  • Montia rivularis C.C.Gmel.[13]
subsp. chondrosperma (Fenzl) Walters
  • Montia fontana var. chondrosperma Fenzl
  • Montia minor C.C.Gmel.
  • Montia verna Neck.[14]
subsp. variabilis Walters
  • Montia fontana var. variabilis (Walters) Kozhevn.[15]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: berujas, birujas, borujas, coca valenciana, comio, coruja, corujas, corujos, ensalada de sapo, herba de manantial, marieta, maruja, meruja, merujas, pamplina, pamplina d'aigua, pamplinas, perifollas, perifollo, perifollos, perifuelles, pomplina, regajos, virujas, amapelos. En les arribes del Duero, regajo.En alguns pobles del nort de Càceres és coneguda com morujillo.[16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Montia fontana». Herbarium Virtual del Mediterràneu Occidental.
  2. ↑ «Térmens lígrimos salmantinos i uns atres solament charros».Consultat el 11 de març de 2017.
  3. ↑ Pedro Manuel Díaz Fernández. «Estudie etnobotánico de Montia fontana L. en la província d'Àvila». Universitat Catòlica d'Àvila.
  4. ↑ Polunin, O. (1989). , Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  5. ↑ «Distribució en Canadà i EE.UU.». USDA.
  6. ↑ «Distribució general». Flora of North America, FNA Vol. 4 Page 485, 486, 487.
  7. ↑ Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
  8. ↑ «Montia fontana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de maig de 2012.
  9. ↑ En Flora de Norteamérica]
  10. ↑ En Epítets Botànics
  11. ↑ Chromosome numbers of plants collected during Iter Mediterraneum I in the S'of Spain. Luque, T. & Z. Díaz Lifante (1991) Bocconea 1: 303-364
  12. ↑ Montia fontana en PlantList
  13. ↑ subsp. amporitana en PlantList
  14. ↑ subsp. chondrosperma en PlantList
  15. ↑ subsp. variabilis en PlantList
  16. ↑ «Montia fontana». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 30 de maig de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  2. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  4. Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  5. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  6. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Lourteig, A. 1991. El gènero Montia (Portulacaceae) en l'Hemisferi Austral. Revista Acad. Colomb. Ci. Exact. 18(68): 41–48.
  8. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  1. Macbride, J. F. 1937. Portulacaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 562–573.
  2. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  3. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  4. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Montia_fontana&oldid=603839»