Montacargas
.jpg)
Un montacargas és un dispositiu d'elevació de càrregues, una espècie d'ascensor, de tecnologia mecànica, hidràulica o elèctrica, està dissenyat per a pujar o baixar càrregues verticalment, entre diferents nivells, sense estar destinat al transport de persones. S'utilisa en entorns industrials, comercials i domèstics, i pot adoptar diverses formes segons la seua funció específica. Bàsicament és una plataforma o cabina que corre entre dos guies. És usat a sovint en edificis en construcció, almagasens i tendes d'autoservici. El seu us requerix un cert coneiximent i distints governs exigixen un permís o llicència per a poder utilisar-ho.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Un montacargas, també conegut com a elevador de càrrega o ascensor de mercaderies, és un equip d'elevació dissenyat específicament per al transport vertical de materials i objectes pesats en entorns comercials, industrials, llogístics i institucionals.
El montacargas està destinat a instalacions que transporten càrregues pesades en entorns comercials o industrials. Reservat per al personal, les cabines solen ser àmplies i la velocitat és llaugerament inferior, en una relació de transmissió que proporciona al motor la potència suficient. S'utilisa, per eixemple, per a pujar o baixar palés de productes en supermercats, aixina com carros d'archiu per part de bibliotecaris o llits i lliteres en hospitals, ademés de servir com a extensió dels ascensors disponibles per al públic.
En ser el montacargas un sistema d'elevació dissenyat principalment per a transportar càrregues, el seu us està autorisat únicament a l'operador del sistema sol o acompanyat d'atres persones. S'han desenrollat dissenys simplificats de montacargas a proposta de l'indústria. Els montacargas instalats en edificis industrials solen tindre accés prohibit al públic i s'autorisa només a un grup restringit de persones en formació sobre el seu us.
El montacargas elèctric sol estar compost d'un motor elèctric, que tira d'un cable. Pot ser en contra pese i polea lliure per fricció o del tipo molinete.
Montacargas hidràulic està compost de dos enormes depòsits en forma de campana invertida, que recorden als antics gasómetros, substituïxen al motor. Les campanes es mouen molt llentament, pujant i baixant una curta distància, gràcies a la potent força generada pel decorregut, suficient per a desplaçar la cabina i a un gran número de passagers a 2 m/s per mig d'un sistema de multiplicació de velocitat molt alta. La cabina de l'ascensor es mou gràcies a un botó que activa un pistó que conté oli. L'oli s'envia a un cilindre, que a la seua volta impulsa el pistó per mig d'una unitat de potència hidràulica (bomba). Quan el pistó s'ompli d'oli, la cabina ascendix.
Història
[editar | editar còdic]L'invente del montacargas es remonta a el sabio grec Ctésibios d'Aleixandria, en el III, qui va desenrollar un mecanisme hidràulics d'elevació de càrregues. A lo llarc de l'història, els montacargas han evolucionat des de sistemes manuals fins a complexes instalacions automatizado.
El primer prototip de montacargas modern, va ser una plataforma unida a un cable utilisat per a alçar objectes, creat el 1851. Este model va inspirar a Elisha Otis[2] per a crear un elevador en un sistema dentado, que tenia un amortiguamiento per a la caiguda, en cas que el cable es trencara.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montacargas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.