Anar al contingut

Mont Tossal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Mont Tossal,[1] també conegut com a Cerro de Sant Fernando,[2] és una elevació rocosa de 87 metros d'altura ubicada en el noroest de la ciutat espanyola d'Alacant,[1] en el cim del qual se situa el castell de Sant Fernando, en un dels eixos principals de l'eixample de la ciutat.[3]

En el cerro també se situen, en el surest, l'Institut Jorge Juan i en el seu cara nort el Parc Monte Tossal, mentres que en les seues faldes, a l'oest, se situa l'Estadi José Riu Pérez, ademés del Centre de Desenroll Turístic i de l'antic Colege d'Òrfens Ferroviaris.[4]

Entorn al Mont Tossal, durant els sigles xix i xx, varen ser apareixent nous barris de la ciutat com són Campoamor, Altozano, San Blas i Mercat.[5] En l'actualitat una série de senderes permet accedir peatonalmente del barri de Campoamor al de Sant Blas travessant el Mont Tossal sense necessitat de rodejar-ho.[6]

També és conegut simplement com Tossal,[2] i antigament com Tosal o Serra Tossal.[7][8]

Llocs destacats

Llocs destacats
Castell de Sant Fernando Monument al Dos de Maig Estadi Riu Pérez

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «alacant. es/es/noticias/ayuntamiento-invierte-1224015-euros-edusi-corregir-erosion-monte-tossal L'Ajuntament invertix 1.224.015 euros EDUSI per a corregir l'erosió en el Mont Tossal». Ajuntament d'Alacant. Consultat el 17 de juliol de 2020. «Es tracta d'una zona elevada, en una altura màxima entorn als 87 metros sobre el nivell de la mar, denominada en conjunt “Mont Tossal”.»
  2. ↑ 2,0 2,1 Viu, Associació Cultural Alacant (23 de febrer de 2011). google. es/books? id=0Kw1DwAAQBAJ&pg=PA35&dq=el+tossal+o+monte+tossal&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiAqdng19fjAhUFYcAKHRNCD7IQ6AEIMDAB#v=onepage&q=el%20tossal%20o%20monte%20tossal&f=false Relats d'una ciutat dormida (en es), Editorial Club Universitari. ISBN 9788499481265. Consultat el 28 de juliol de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 alacant. es/es/patrimonio-cultural/castillo-san-fernando Castell de Sant Fernando. Ajuntament d'Alacant. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. i Calduch Cervera, J. (1999). «Monte Tossal. Castell de Sant Fernando», Guia d'Arquitectura de la Província d'Alacant (en castellà), Alacant, Espanya: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant, pp. 39. ISBN 84-7784-353-8.
  5. ↑ López, Manuel Martínez (27 de febrer de 2013). google. es/books? id=Jf51CAAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=barrios+de+alacant&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjFpMiD0Y_jAhUIQUEAHXOhDz4Q6AEIKjAA#v=onepage&q=barrios%20de%20alicante&f=false Barris d'Alacant (en es), Editorial Club Universitari. ISBN 9788499485577. Consultat el 29 de juny de 2019.
  6. ↑ INFORMACION. «diarioinformacion. com/alacant/2019/01/02/ayuntamiento-recupera-monte-tossal-grandes/2103383. html L'Ajuntament recupera el mont Tossal com un dels grans pulmons verts d'Alacant i desenrolla una ret de senderes» (en es). www. diarioinformacion. com. Consultat el 19 de juliol de 2019.
  7. ↑ alicantevivo. org/2008/02/historias-del-callejero-el-callejero-de. html El galliponter d'Alacant en 1853. Alacant Viu
  8. ↑ Martínez López, Manuel (2013). «El Mont Tossal i el Castell de Sant Fernando», google. es/books? id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA21&dq=monte+tossal&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjlmfD46tfjAhXHT8AKHa3aBuUQ6AEIKzAB#v=onepage&q=monte%20tossal&f=false Barris d'Alacant (en es), Editorial Club Universitari. ISBN 9788499485577. Consultat el 28 de juliol de 2019.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Varela Botella, Santiago(2011).«Les escultures urbanes en les passejades per Alacant».Urbana d'Exteriors.Alacant:: 190-197.
  10. ↑ «alicantefilmoffice. com/localizacion/zona-deportiva-monte-tossal/ Zona deportiva Mont Tossal». Alacant Film Office, Ajuntament d'Alacant. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  11. ↑ «com/futbol/ Monte Tossal». Alacant Sports Destination, Ajuntament d'Alacant. Consultat el 2 de novembre de 2024.
  12. ↑ Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. i Calduch Cervera, J. (1999). «Institut de Bachillerat Jorge Juan», Guia d'Arquitectura de la Província d'Alacant, Alacant, Espanya: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant, pp. 61. ISBN 84-7784-353-8.
  13. ↑ Efe (2012). «informacion. es/alacant/2012/01/17/jorge-juan-centro-secundaria-antiguo-6879901. amp. html El Jorge Juan és el centre de secundària més antic d'Alacant». Informació. Consultat el 3 de novembre de 2024.
  14. ↑ Pérez Jover, Emilio (2022). «informacion. es/la-cronica-barrios-alacant/2022/01/04/ruta-san-blas-monte-tossal-61248211. html Ruta per Sant Blas i Mont Tossal». Informació. Consultat el 14 d'abril de 2026.