Castell de Sant Fernando (Alacant)
El castell de Sant Fernando (en valencià, Castell de Sant Ferran)[1] és un castell localisat en la ciutat espanyola d'Alacant. Construït a principis del sigle XIX, rep el seu nom en honor del rei Fernando VII.[2]
Història
[editar | editar còdic]Es va construir sobre el Mont Tossal, també conegut com a cerro de Sant Fernando,[3] durant la guerra de l'Independència contra els francesos en l'any 1813 segons el proyecte de l'ingenier militar Pablo Ordovás i Sastre, per llavors comandant d'ingeniers de la plaça d'Alacant.[4][5] Es va fer en el propòsit de ser una presó i per a reforçar les possibilitats de defensa del castell de Santa Bàrbara. Mai va aplegar a entrar en servici, ya que en Alacant no va aplegar a haver ocupació francesa, això sí, per poc, puix el general francés Louis-Pierre Montbrun va bombardejar la ciutat el 16 de giner de 1812 des de la zona del Altozano (prop de l'iglésia dels Àngeles). Segons sembla, va anar una bestreta de l'atac real que pretenia efectuar per a prendre la ciutat, que no es va produir perque el general i les seues tropes eixe mateix dia es varen anar a França, requerides per a l'invasió de Rússia. Va ser una obra que es va construir corrents i mal, puix al poc temps va escomençar a mostrar deficiències, ademés de ser militarment inútil, al mateix temps que costosa. Junt a l'accés al castell es troba el Monument als Héroes Alacantins de l'Independència.
En 1939 les tropes franquistes, en la pren de la ciutat al final de la Guerra Civil, varen utilisar la fortificació com camp de concentració per a albergar l'enorme cantitat de presoners republicans en el seu poder. Va eixercitar esta funció fins a finals d'eixe mateix any.[6]
En la década de 1990 es va construir un parc temàtic sobre el Mont Tossal que, per moviments de terres en l'ala del mont, va tindre que ser desmantellat per a construir l'actual parc, el parc Monte Tossal.
En l'actualitat, en les ales del mont està la ciutat deportiva d'Alacant, el conservatori de música Óscar Esplá, també es troben el parc del Doctor Ric que conserva el monument al Doctor Ric de Daniel Bañuls, impulsor de la reforestació del Mont Tossal a principis d'el XX, i l'IES Jorge Juan.
Un atre dels monuments situats en les afores del castell, és la denominada Creu del Sigle alçada en 1901 i reconstruïda en 1940 per a commemorar l'entrada en el XX. En un dels accessos al castell des del barri de Sant Fernando es trobava el bust d'Heliófilo, obra de l'escultor José Samper. Despuix de la guerra civil va ser desmontat, ignorant-se el seu parador actual.
Descripció i característiques
[editar | editar còdic]El traçat d'esta fortalea és irregular, adaptant-se a la topografia del cerro sobre el que s'assenta. Consta d'un baluart poligonal geomètric en el front septentrional i un atre redonejat troncocónico en el seu extrem suroest –conegut popularment com "el yogurt"–[7] que estaven units per cortines de traçat quebrado. Contava ademés en dos mijos baluarts i un atre de reduïdes dimensions situats en els fronts més vulnerables del mont. Únicament en esta zona es va construir un fos, ya que el restant quedava protegit pel escarpe rocós. Es varen realisar també, baix tot el seu terraplé, voltes a prova del fòc artillero i una cisterna. En el seu interior albergava les dependències per a l'estage de les tropes.
Dispon de tres accessos. El principal comença en l'eixample d'Alacant, entre els barris de Campoamor i Mercat, en una rampa, que originalment va ser en zigzag, d'una pendent molt pronunciada que termina en la Porta dels Lleons, a la que s'accedia des de la rampa per un pont levadizo.[8]
La porta consistix en dos machones prismàtics, sobre els que es recolzen sengles pedestals en les escultures dels lleons de pedra, assentats sobre els seus quartos atrassers en la boca llaugerament oberta i el cabellam erosionat,[9][8] que possiblement no corresponguen a l'obra primitiva.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cebellán, Vicent Gabarda (28 de novembre de 2011). Els afusellaments al País Valencià (1938-1956) (en valencià), Universitat de Valéncia. ISBN 9788437087429.
- ↑ Martínez López, M. (2011). Barris d'Alacant (en espanyol), Sant Vicente del Raspeig, Espanya: Editorial Club Universitari, pp. 213. ISBN 978-84-9948-246-0.
- ↑ Viu (23 de febrer de 2011). Relats d'una ciutat dormida (en és), Editorial Club Universitari. ISBN 9788499481265.
- ↑ «Ordovás i Sastre, Pablo». Guerra i Història Pública. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ Varela Botella (2001). Obra dels Arquitectes en Alacant (en espanyol), Alacant, Espanya: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert", pp. 288. ISBN 84-7784863-7.
- ↑ Carlos Hernández de Miguel. «Camp de concentració d'Alacant».
- ↑ «Castell de Sant Fernando, l'oblidat». Associació Cultural Alacant Viu. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ 8,0 8,1 Varela Botella (2011). «Escultures en lleons en la ciutat d'Alacant i el seu entorn», Les escultures urbanes en les passejades per Alacant, Alacant: Urbana d'Exteriors, pp. 245-251.
- ↑ i Escultures Públiques - Patrimoni Històric-Artístic - Patronat Municipal de Cultura / Ajuntament d'Alacant [1] archivat en Wayback Machine. Parella de Lleons del Castell de Sant Fernando. Concejalia de Cultura, Ajuntament d'Alacant. Consultat el 25 de novembre de 2013
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Sant Fernando (Alacant).- Catàlec del Patrimoni Cultural Valencià
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de San Fernando (Alicante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.