Monfí
Monfíes (del àrap منفي munfī, «desterrat»)[1] és el nom pel que es varen conéixer en el XVI i principis de el XVII als moriscos refugiats en les serranías de l'antic Regne de Granada (Espanya), dedicats primordialment al bandolerisme.
Història
[editar | editar còdic]Els monfíes varen ser, originalment, mudéjars fugits als monts com a conseqüència dels desórdens i la repressió associats a la conquista de Granada pels Reis Catòlics en 1492, i el seu número va aumentar en décades posteriors conforme creixia la pressió eixercida per les noves autoritats castellanes contra els súbdits granadins, especialment en acabant de que foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant a ser cridats moriscos.
Aixina descriu el croniste Francisco Bermúdez de Pedraza en la seua Història eclesiàstica als monfíes, referint-se despuix a la protecció que els donaven els senyors de moriscos cristians:[1]
Els monfíes s'organisaven en collas dirigides per "capitans", alguns d'ells famosos com Gonzalo el Seniz. Les colles a voltes s'agrupaven en banderes, en una organisació casi militar. Actuaven en gran crueltat, com relata un croniste: "Eren pocs els dies que no duyen a la ciutat de Granada hòmens morts que es trobaven en els camps en les cares desolladas, i alguns en els cors trets per les esquenes".[2]
Els monfíes, d'extracció eminentment rural, varen formar comunitats en els monts en les que practicaven lliurement els ritos de la seua fe, al contrari que el restant dels moriscos que eren obligats a mostrar adheriment a les creències i rituals catòlics. Els monfíes es varen dedicar en gran mida al bandolerisme contra cristians i varen tindre en els pastors als seus millors aliats.
Els monfíes varen tindre un paper destacat en la rebelió morisca d'Abén Humeya en 1568, coneguda com rebelió de les Alpujarras. Un dels ajudants de Abén Humeya, Farax Aben Farax, va reclutar a doscents d'ells en els primers moments del tumult com a colaboradors principals.[3] Varen constituir la força de choc junt en la milícia dels gandules i els corsarios turcs i berberiscos.[4]
Lliteratura i festes
[editar | editar còdic]A mitan de el XIX, el prolífic escritor Manuel Fernández i González va escriure una novela sobre este tema en el títul de Els monfíes de les Alpujarras, en abundants ilustracions.
Els acontenyiments de la novela de 2021 L'aroma de l'esperança, de l'escritor granadí Manuel Estévez Goytre, ocorren durant la rebelió de les Alpujarras, a on els monfíes varen tindre una notable transcendència.[5]
En honor a estos moriscos criminals se celebra anualment en la localitat malaguenya de Cútar la Festa del Monfí.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Car Baroja, 2000, p. 167.
- ↑ Car Baroja, 2000, p. 168.
- ↑ Car Baroja, 2000, pp. 168-169.
- ↑ Car Baroja, 2000, p. 170.
- ↑ «Manuel Estévez: “L'ensaig històric sempre és necessari”». Alacant Plaça.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2000) Els moriscos del Regne de Granada. Ensaig de història social, 5ª edició, Madrit: Istme. ISBN 84-7090-076-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monfí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.