Monetae cudendae ràtio
Monetae cudendae ràtio (també deletreado Monetæ cudendæ ràtio; en espanyol:«Sobre l'acunyament de monedes»; o «Tractat sobre diners») és un document sobre monedes escrit per Nicolás Copérnico. Va ser escrit en 1526 a petició de Segismundo I el Vell, Rei de Polònia,[1][2] i va ser presentat a la Dieta prusiana.
Història
[editar | editar còdic]Archiu:Copernicus-Muenzschriften.djvu El primer borrador de Copérnico del seu ensaig en 1517 es va titular De aestimatione monetae («Sobre el valor de la moneda»). Va revisar les seues notes originals, mentres estava en Olsztyn (Allenstein) en 1519 (la qual va defendre contra els Cavaller Teutónicos), com Tractatus de monetis («Tractat sobre la moneda») i Modus cudendi monetam («La forma de falcar monedes»). Va fer açò la base d'un informe que va presentar a la Dieta prusiana en Grudziądz (Graudenz) en 1522; l'amic de Copérnico, Tiedemann Giese, ho va acompanyar en el seu viage a Graudenz.[3] Per a la Dieta prusiana en 1528, Copérnico va escriure una versió ampliada d'este document, Monetae cudendae ràtio, establint una teoria general dels diners.
En el document, Copérnico va postular el principi de que "els mals diners expulsa al bo", que més vesprada es va denominar com la Llei de Gresham, despuix d'una descripció posterior per Sir Thomas Gresham.[4] Nicole Oresme havia notat este fenomen anteriorment, pero Copérnico ho redescubrió de forma independent. La Llei de Gresham encara es coneix en Polònia, Europa Central i Oriental com la Llei de Copérnico-Gresham.[5]
En el mateix treball, Copérnico també va formular una versió primerenca de la teoria quantitativa dels diners,[2] o la relació entre un estoc de diners, la seua velocitat, el seu nivell de preus i la producció d'una economia. Com a molts economistes clàssics posteriors dels sigles XVIII i XIX, Copérnico es va centrar en la conexió entre l'aument de l'oferta monetària i l'inflació.[6]
Monetae cudendae ràtio també establix una distinció entre el valor d'us i el valor d'intercanvi de les mercaderies, anticipant en uns 250 anys l'us d'estos conceptes per Adam Smith. No obstant, també tenia antecedents d'escritors anteriors, entre ells Aristóteles.
L'ensaig de Copérnico es va tornar a publicar en 1816 en la capital polaca, Varsòvia, baix el nom de Dissertatio de optima monetae cudendae ratione («Dissertació sobre l'acunyament òptim de monedes»), del com poques còpies sobreviuen a la data.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Macleod, Henry Dunning (1896). The History of Economics (en en), Bliss, Sands and Company, p. 451. «Copernicus Moneta.»
- ↑ 2,0 2,1 Spiegel, Henry William (1991). The Growth of Economic Thought (en en), Duke University Press. ISBN 9780822309734.
- ↑ Armitage, Angus (1963). «24», The World of Copernicus (en en), New American Library, pp. 89–91.
- ↑ Kindleberger, Charles P. (1 de giner de 2003). Comparative Political Economy: A Retrospective (en en), MIT Press, pp. 329. ISBN 9780262263306.
- ↑ (1972) Numismatic Literature (en en), American Numismatic Society, pp. 83.
- ↑ The Economic History Review.50(3)
- 430–449.ISSN 0013-0117.doi:10.1111/1468-0289.00063.
- ↑ (1926) The American Historical Review (en en), American Historical Association.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monetae cudendae ratio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.