Monero (criptomoneda)
Monero (XMR) és una criptomoneda de còdic obert llançada en abril de 2014 per Andres RMOcita requerida, en un fort enfocament en la privacitat, la descentralisació i la fungibilidad. A diferència de Bitcoin i unes atres cadenes de blocs que són transparents, Monero està dissenyada per a ocultar l'identitat dels participants i les cantitats de les transaccions, lo que la convertix en una de les criptomonedas més privades.[1] Funciona en múltiples sistemes operatius, incloent Windows, macOS, GNU/Linux i Android.
Característiques de privacitat
Monero utilisa vàries tecnologies criptogràfiques per a garantisar l'anonimat de les transaccions:
- Anells de firmes (Ring Signatures): Permeten que un remitent ferm una transacció digitalment, mesclant la seua clau en les d'atres usuaris del grup. Açò fa que siga computacionalment impossible determinar qué clave es va utilisar per a la firma real, ocultant l'identitat de l'emissor.[2]
- Direccions furtivas (Stealth Addresses): Les transaccions de Monero s'envien a direccions úniques i d'un sol us, lo que impedix que un tercer puga determinar la direcció de la billetera del receptor en el registre de transaccions.[3]
- Ring Confidential Transactions (RingCT): És una tecnologia que oculta el monte de la transacció, garantisant que solament el remitent i el receptor coneguen la cantitat de XMR transferida. Originalment s'utilisaven "transaccions confidencials" per a ocultar la cantitat, pero l'implementació de RingCT en 2017 va millorar la seguritat i l'eficiència d'esta funció.[4]
Mineria
La mineria de Monero utilisa un algoritme de prova de treball cridat RandomX. Este algoritme va ser dissenyat per a ser resistent a la centralisació del poder de minat per part d'equips especialisats com els circuits integrats d'aplicació específica (ASIC). L'objectiu és permetre que la mineria siga accessible per als usuaris en equips de propòsit general, com les CPUs, fomentant aixina una major descentralisació de la ret i evitant la monopolisació del minat per part de grans granges mineres.[5]
El seu émfasis en la privacitat ha suscitat usos ilícits per part de persones interessades en eludir l'acció de la justícia.[6][7] El minat igualitario va fer possible distribuir el treball de mineria, lo que obri nous caixers de recaptació tant per a editors d'Internet llegítims, com para pirates informàtics que de manera encoberta inserten còdics de minat en web i aplicacions per a teléfons inteligents.[8]
Vore també
Referències
- ↑ «What Is Monero (XMR) and How Does It Work?» (en en). CoinDesk. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Moneropedia: Anells de firmes» (en és). getmonero.org, El Proyecte de Monero. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «Moneropedia: Direccions furtivas» (en és). getmonero.org, El Proyecte de Monero. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «[1]», CoinDesk. Consultat el 2024-10-30 (en en).
- ↑ «Moneropedia: RandomX» (en és). getmonero.org, El Proyecte de Monero. Consultat el 2024-10-30.
- ↑ «[2]» (en en-us).
- ↑ «[3]». Consultat el 22 de novembre de 2017 (en en-US).
- ↑ «[4]». Consultat el 22 de novembre de 2017 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monero (criptomoneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.