Monasteri de Santa María de la Valldigna

El Real Monasteri de Santa María de la Valldigna es troba situat en Simat de Valldigna (Valéncia) Espanya. Va ser fundat per Jaime II d'Aragó el 15 de març de 1298.

Monasteri de Santa María de la Valldigna

Història

Segons la tradició, el rei Jaime II d'Aragó, despuix de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, en passar per la vall, llavors cridat Alfandech i impressionat per la seua fertilitat i bellea, va dir, dirigint-se al seu capellà el monge Bononat de Vilaseca, i abat del monasteri cisterciense de Santes Creus: «Vall digna per a un monestir de la vostra religió». I l'abad va contestar: «Vall digna!». El rei va concedir les terres a l'abad de Santes Creus per a una nova fundació cisterciense en la vall que prendria el nom de Valldigna.

En l'any 1835, en la desamortisació de Mendizábal, té lloc l'exclaustració i el monasteri és abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobio es va convertir en una explotació agropecuària particular i va escomençar l'espoli i la destrucció patrimonial, en el derribe de la majoria de les edificacions, dinamitaron el baldaquino (espècie de templet format per quatre columnes que sostenen una cúpula o dosel pla i destinat a acaronar l'altar quan té posició aïllada), està situat en el centre de l'iglésia i només ho tenen monasteris i iglésies importants com la catedral de Santa María en Girona, o la basílica de Sant Pedro de la Ciutat del Vaticà. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment són venuts com a material de construcció, mentres que, entre 1920 i 1926, els arcs gòtics del claustre alt del palau de l'abad s'incorporen a l'estructura del Palau de la Vora del Pico, la residència que va construir José María del Palau i Abárzuza, comte de Les Almenas, en Torrelodones (Madrit). En 2003 la Generalitat Valenciana ho va comprar als actuals propietaris del palau i en 2006 ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parròquies de la comarca i els fondos documentals es dispersen seguint els passos dels monges exclaustrats.

 
Entrada Monasteri de Santa María de la Valldigna
 
Interior Monasteri de Santa María de la Valldigna

Hui en dia l'iglésia, el «Portal Nou», entrada al recint monacal —que sobre la seua ogiva té esculpits els escuts de la Corona d'Aragó i de l'Abad— i l'antiga almàssera —recentment restaurada— es troben en perfecte estat de conservació i estan realisant-se treballs en el restant de les dependències. L'iglésia es caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentació pictòrica i posseir un sostre policromat en decoració floral i àngels. Actualment el monasteri es troba en procés de restauració, sent esta gestionada per la Fundació Jaime II el Just.

Segons l'artícul 57 de l'Estatut d'Autonomia valencià, el Monasteri de Santa María de Valldigna és:

"temple espiritual, històric i cultural de l'antic Regne de Valéncia, i és, igualment, símbol de la grandea del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica". En el mateix artícul es diu que "la Generalitat Valenciana recuperarà, restaurarà i conservarà el monasteri (...) una llei dels Corts determinarà el destí i utilisació del monasteri com a punt de trobada de tots els valencians i com a centre d'investigació i estudi per a recuperar el història de la Comunitat Valenciana"
Artícul 57. Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana[1]

Arquitectura

Va tindre tres etapes constructives, una primera implantació en estil gòtic valencià del XIV que forma l'estructura completa del conjunt entorn al claustre, seguint el cànon del Císter; l'important renovació produïda a raïl de les greus destrucció del terremot de 1396; i la segona renovació i enriquiment definitius despuix del nou terremot de 1644, en substitucions completes i noves dependències, ya d'etapa barroca en els sigles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la Verge de Gràcia.

Les seues dependències es adecuan al modele tipo del Císter, en dos punts neuràlgics: l'iglésia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El claustre és l'element central: comunica les diferents dependències del monasteri (el refectorio, la cuina, la sala capitular, l'iglésia, el dormitori i l'escritori). Fòra d'este conjunt monumental està el palau de l'abad, (construït a iniciativa de l'abad Arnau de Saranyó, entre els sigles XIV i XVI), l'hospedería, el celler, l'almagasén i el restant de les dependències agrícoles.

Vore també

Referències

  1. ↑ Artícul 57. El Real Monasteri de Santa María de la Valldigna Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana 2006

Bibliografia

  • Pérez dels Rius, Carmen i Zaragozá Català, Arturo (2013) Voltes de creueria en enjarjes de nervis convergents que emergixen del mur en l'àrea valenciana, ss. XIV - XV. In: VIII Congrés Nacional d'Història de la Construcció, 9-12 d'octubre de 2013, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit (UPM).
  • MARTÍNEZ GARCÍA, J. M., Guia del monasteri de santa María de la Valldigna, Edicions La Xara, Simat de la Valldigna 2000.