Monasteri Santa Teresa de Jesús (Buenos Aires)

Monasteri Santa Teresa de Jesús (Buenos Aires)

El monasteri Santa Teresa de Jesús és una casa conventual de clausura que s'acompanya de l'iglésia homònima, abdós pertanyents a l'Orde de Carmelitas Descalzos. Erigit en la ciutat de Buenos Aires (Argentina) en 1896, este monasteri carmelita és per la seua antiguetat el segon edificat en eixa urbs, vintidós anys despuix del monasteri de Sant Josep. Encara que l'idea de fundar un nou convent va sorgir en anterioritat, va ser Mercedes Castellanos de Anchorena qui la va fer efectiva, al donar en 1894 terrenys per llavors propis i els diners necessaris per a facilitar l'edificació del monasteri en el barri d'Almagro. D'estil neogótico, l'iglésia i el monasteri varen ser concebuts com una unitat, tant des del punt de vista edilicio com a funcional. Aixina, l'iglésia brinda servicis religiosos simultàneament a la comunitat de monges contemplativas (clausura) i a la comunitat de llaics. Regida per l'observança de les constitucions teresianas aprovades per Juan Pablo II en 1990, l'història monástica del carmelo Santa Teresa de Jesús va resultar rica en experiències, entre les que descollen la visita de Don Orione, i la de la moradura Antonio Samoré (26 de decembre de 1978) quan, recent designat com a representant especial de Juan Pablo II per a la mediació papal en el conflicte del Beagle entre Argentina i Chile, va orar en el convent i va solicitar en nom del sum pontífex l'oració de la comunitat carmelita per a evitar la guerra entre eixos dos països. A elles es varen sumar les visites del nuncio apostòlic de Gran Bretanya, Faustino Sainz (en 2008) i la de la moradura Stanislaw Dziwisz (en 2009), actual arquebisbe de l'arquidiócesis de Cracovia, qui anara secretari privat del papa Juan Pablo II.

Planificació i construcció del monasteri

Bona part de l'història inicial de l'iglésia i monasteri Santa Teresa de Jesús es troba precisada en la Història del Carmelo Descalce en Espanya, Portugal i Amèrica. El 19 de decembre de 1881 havia segut inaugurat el monasteri de Sant Josep, el primer carmelo fundat en la ciutat de Buenos Aires, ubicat en el carrer Humberto Primer 1352 del barri de Constitució. L'ocasió per a la fundació del segon monasteri del Carmelo reformat en Buenos Aires la va donar Dolores Tarragona. Ella solicitava l'ingrés al convent de Sant Josep, i com fora de prou edat i no semblara a les religioses oportú admetre-la, li varen dir que podria edificar en la ciutat un convent nou i entrar en ell. Dolores Tarragona no va oblidar eixa sugerència, i li va propondre l'idea al seu arquebisbe i director espiritual, León Federico Aneiros. Per a dur-la a terme, l'arquebisbe va oferir una capella dedicada a la Purificació de La nostra Senyora (actual parròquia de la Candelaria), en un barri per llavors extrem de la població, cridat La Floresta.

Algunes religioses del convent de Sant Josep varen visitar la capella ubicada en La Floresta en 1891 i varen agradar del lloc, pero com ni la pretenent ni les monges disponien de capital per a la fundació, el proyecte es va retardar. En 1892, Mercedes Castellanos de Anchorena, acabalada dama de Buenos Aires, enviudó del seu espós Nicolás Anchorena. Havent travat relacions cordials en el convent de Sant Josep, va voler perpetuar la memòria del seu espós alçant un temple. Se li va indicar el proyecte que tenien d'edificar un atre carmelo en Buenos Aires. Mercedes Castellanos va visitar els terrenys i la capella pero no va eixir agradat d'ells. Com León Federico Aneiros s'empenyorava que la fundació es fera allí, Mercedes Castellanos va comprar els terrenys contigus a la capella. L'1 de juliol de 1894, es va posar la pedra fundacional del nou convent. No obstant, varen sorgir dificultats per a començar l'obra i Mercedes Castellanos va sugerir es fundara en uns terrenys que ella havia comprat en el barri d'Almagro en 1888, per llavors més poblat i sà que el de la Floresta. El 3 de setembre de 1894 va fallir monsenyor Aneiros, i en ell va desaparéixer el principal obstàcul per a fundar en Almagro.

Mercedes Castellanos de Anchorena, fundadora del monasteri.

Mercedes Castellanos va tractar en prontitud l'assunt en Juan Agustín Boneo, qui havia segut designat bisbe auxiliar de Buenos Aires el 15 de juny de 1893. Boneo va aprovar el canvi, i les religioses que varen visitar el lloc varen quedar complagudes. Una de les filles de Mercedes Castellanos, Amalia Valentina Castellanos Anchorena (14 de febrer de 1872-16 de març de 1907) va comprar i donó el terreny en el que es va edificar l'iglésia i monasteri pròpiament dit, mentres que Mercedes donó terrenys adjacents. Els terrenys donados per Mercedes i Amalia comprenien casi una poma, contigua a l'ocupada pel Hospital Italià de Buenos Aires, per llavors en construcció. El 15 de novembre de 1894 es va posar la pedra fundacional, la mateixa que en un acte similar s'havia amprat en La Floresta.

Sobre la colocació de la primera pedra existix el document original en l'Archiu del Monasteri de Santa Teresa de Jesús de Buenos Aires, a l'hora que es conserva còpia de dita protesta en la data de la ciutat de Buenos Aires.

D'estil neogótico, l'iglésia i el monasteri varen ser concebuts com una unitat, tant des del punt de vista edilicio com a funcional, de manera que l'iglésia brindara servicis a la comunitat carmelita i als feligresos simultàneament.

Bendició, missa inaugural i primeres carmelitas

Altar de l'iglésia Santa Teresa de Jesús (Buenos Aires).

La construcció es va efectuar en rapidea. El 13 d'abril de 1896, baix el arzobispado d'Uladislao Castellà, les fundadores ya varen poder traslladar-se a la nova vivenda. L'arquebisbe, fervoroso devot de Teresa d'Àvila, es va alegrar de que un dels primers actes del seu ministeri episcopal anara la bendició d'un temple de carmelitas descalces. Al sendemà es va celebrar la primera missa en el cor baix, perque l'iglésia no va estar en disposició de ser inaugurada fins al 20 d'abril de 1896.

La primera priora de la nova fundació va ser la Mare Carmen de Sant Elías, qui havia professat els seus vots el 6 de novembre de 1860. Tenia 34 anys quan va ser designada per a superiora i mestra de novicias, càrrec que va eixercitar fins a poc abans del seu decés, ocorregut el 30 de juny de 1906, als 66 anys d'edat.

La priora va ser acompanyada en la nova fundació per Inés de la Sagrada Família (supriora), Isabel de Sant Dumenge (tornera), María Josefa de Jesús (sacristana), Teresa de Jesús (provisora) i María Teresa de Jesús (enfermera).

En la «Semana Tràgica» (incidents ocorreguts en Buenos Aires en la semana del 7 de giner al 14 de giner de 1919 entre manifestants obrers de tendència anarquista i sectors nacionalistes), quan va ser incendiada l'iglésia Casa de Jesús del barri d'Almagro (actual Santuari de Jesús Sacramentado) i tirades les germanes del colege adjunt, les carmelitas del monasteri Santa Teresa de Jesús varen estar a punt de tindre que abandonar la clausura, pero finalment varen ser tractades en respecte.