Model llineal sense llindar
El model llineal sense llindar, model LSU, o MLSU (en anglés LNTM o simplement LNT) és un model científic del dany causat per la radiació ionizante, en particular de l'aument de risc de càncer.
El model, que utilisa els efectes produïts en els supervivents d'Hiroshima i Nagasaki per la falta d'atres senyes, assumix que la resposta biològica a l'exposició és llineal, i que la mateixa relació llineal continua donant-se en dosis molt baixes. Ademés assumix que no existix un llindar d'exposició a partir del com comencen els efectes.
D'esta manera, si es calcula que una dosis donada de radiació produïx un cas extra d'un tipo definit de càncer per cada mil persones expostes, el MLSU prediu que una milèsima d'eixa dosis causarà un cas extra del mateix tipo de càncer per cada milló de persones expostes, i que una millonèsima de la dosis original produiria un cas extra d'eixe tipo de càncer per cada mil millons de persones expostes.
Este model llineal va ser adoptat per l'organisme internacional compost pels experts de major renom en el camp, ICRP, per consens com a ferramenta per a la protecció radiològica de manera que fora senzill calcular llímits de dosis a les persones.
Ventages del model
[editar | editar còdic]El model presenta ventages respecte a uns atres per al seu us en la protecció front a les radiacions ionizantes.
Per eixemple, assumir un atre model que no fora llineal implicaria be no protegir adequadament al públic o pel contrari sobreprotegerlo, sense tindre una base científica suficient. De la mateixa manera, admetre que el model poguera tindre un llindar per baix del com no es produirien efectes, sense senyes científiques, podria implicar que les persones no estigueren suficientment protegides.
Hui en dia no existixen evidències suficients que permeten variar este model, ni en un sentit ni en l'opost.
Una atra de les seues ventages és que este model permet operar de forma senzilla, sumant o restant les dosis rebudes per al càlcul de la provabilitat total.
El model ha segut acceptat per organismes com l'UNSCEAR,[1] el Consell Nacional per a la Protecció Radiològica del Regne Unit (NRPB, actualment HPA)[2] o el BEIR.[3] No obstant l'últim informe d'este organisme americà, el BEIR VII, aconsella no utilisar este model per a l'estimació de càncers radioinducidos en dosis inferiors als 100 mSv, i usar-ho únicament com a comparació en els llímits de protecció.
El Consell Nacional per a les Mides i Protecció contra la radiació, una entitat creada pel Congrés dels EE. UU., va publicar un informe[4] que recolza el model. Este informe rebuja casi totes les investigacions que defenen l'efecte de la hormesis.
Atres organismes internacionals (ICRP, OIEA, NEA, UNSCEAR, etc.) també varen adoptar l'us de el MLSU.
Problemes en el model
[editar | editar còdic]Este model utilisa senyes epidemiológicos procedents dels atacs en armes atòmiques en Hiroshima i Nagasaki, únic succés en el que es va produir una irradiació d'un número elevat de persones i despuix del qual ha transcorregut un lapsus de temps suficient (es va produir en 1945) com per a poder estudiar els efectes de les radiacions, en particular les malalties produïdes i la mort dels afectats.
Atres grups sobre els que s'estan desenrollant estudis epidemiológicos són els miners de les mines d'urani, i els afectats pel accident de Chernobyl. No obstant en abdós grups el temps transcorregut ha segut massa curt com per a conseguir suficients senyes. En un futur seran incorporats els resultats als models utilisats en protecció radiològica, sent molt important este punt, ya que estos grups varen rebre dosis molt inferiors als dels atacs de la Segona Guerra Mundial.
Un problema bàsic del model és la població del grup estudiat. Evidentment, en produir-se els atacs en Hiroshima i Nagasaki, pràcticament tots els hòmens adults havien segut enviats a la guerra, en la qual cosa el grup de supervivents està format en la seua majoria per vells, chiquets i dònes. La representativitat d'este grup per tant pot ser discutida. Per eixemple, els chiquets i dònes podrien ser més resistents a les malalties produïdes que els hòmens adults.
També és un inconvenient el fet de que el grup d'estudi es llimite a un grup ètnic determinat (asiàtic), del que s'obtenen les senyes. L'hipòtesis de que tots els grups ètnics posseïxen la mateixa resposta a les malalties és discutible.
Un atre problema fonamental és l'obtenció de senyes. La malaltia bàsica sobre la que es varen obtindre senyes va ser el càncer. En els països desenrollats aproximadament un 20% de la població fallix per eixa causa (entre atres motius per la desaparició d'atres malalties mortals en estos països). Si l'increment en els casos de càncer produït per un sol agressiu (en este cas les radiacions ionizantes) és molt menut, és impossible discriminar si eixe agressiu va ser el causant. Per este motiu es necessiten exposicions altes en el grup estudiat, de manera que l'efecte (increment en el número de càncers) siga suficientment alt com per a que puga ser distinguit del número total.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (en anglés)UNSCEAR 1993 Report to the General Assembly, with Scientific Annexes. 922 pages. No index. ISBN 92-1-142200-0. 1993.
- ↑ (en anglés)National Radiological Protection Board (Britain), Risk Of Radiation-Induced Cancer At Low Doses And Low Dose Rates For Radiation Protection Purposes. Prepared by Roger Cox (head of biomedical effects) + Colin Muirhead (head of epidemiology) + John W. Stather (assistant director of NRPB) + A.A. Edwards + M.P. Little. 77 pages. ISBN 0-85951-386-6. Vol.6, No.1 in the séries Documents of the NRPB. October 1995.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 16 de maig de 2007. Resum de l'informe de el VII comité de el BEIR (en anglés)
- ↑ (en anglés)NCRP Report No. 116 - Limitation of Exposure to Ionizing Radiation [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo lineal sin umbral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.