Model de Piepho-Krausz-Schatz

El model de Piepho-Krausz-Schatz o PKS s'aplica a sistemes de valència mixta en acoplament vibrónico, especialment a composts de coordinació de transició.

Este model, expost per primera volta per Susan B. Piepho, Elmars R. Krausz i P. N. Schatz en 1977 té en conte les vibracions més simètriques, "de respiració" al voltant dels centres electroactivos. L'aportació principal sobre el model de Hush, anterior, és que en el model PKS s'obtenen funcions pròpies i valors propis explícits (és un hamiltoniano model). Aixina que, ademés de la posició i l'intensitat de la banda de intervalencia, és possible calcular la seua estructura i la seua forma, aixina com atres propietats, com espectre EPR, propietats magnètiques, o el grau de deslocalisació electrònica.

L'acostament dels lligants es fa més desfavorable energèticament si en el centre hi ha un electró "extra". Aixina, l'acoplament vibrónico de PKS competix en la transferència electrònica, i té un efecte localizador.