Model d'oràcul aleatori
El model d'oràcul aleatori és un heurística usada per a proveir arguments de seguritat per a protocols criptogràfics modelizando certs algoritmes, normalment funcions hash criptogràfiques, com a oràculs (teòricament una caixa negra) que respon a cada consulta en una resposta realment aleatòria elegida uniformemente en el seu ranc d'eixida (funcions aleatòries perfectes). A este tipo d'oràculs se'ls crida oràculs aleatoris.
[1] El model d'oràcul aleatori va ser introduït per Bellare and Rogaway.[2] Va ser dissenyat per a mostrar la dificultat de trencar algoritmes criptogràfics modelizando certes parts del cifrador (normalment la funció hash) com a funcions aleatòries.
Per eixemple els esquemes de farcidura de RSA OAEP i PSS, els quals són estandards del sifrat i la firma digital, troben la seua justificació formal en el model d'oràcul aleatori.
Crítica a la seua validea[3]
Recents estudis han mostrat que els protocols provats segurs en el model d'oràcul aleatori no sempre ho són quan els oràculs aleatoris són instanciados en funcions computables eficientemente.[4] Per eixemple Canetti, Goldreich i Halevi[5] varen provar que existix un esquema de firma digital que és segura en el model d'oràcul aleatori pero insegur quan la funció aleatòria és reemplaçada en una funció computable en temps polinomial. Hi ha hagut atres estudis que han aplegat a conclusions similars[6][7][8][9]
El significat exacte d'estos resultats és un punt de controvèrsia en la comunitat criptográfica, alguns creuen que les seues construccions artificials són evidències de la fortalea del model d'oràcul aleatori, uns atres creuen que l'existència de tals esquemes és indicació suficient per a que el model siga abandonat. Entre atres coses alguns detractors[10] asseguren que els oràculs aleatoris mai poden ser realisats en la pràctica des del moment en que estes funcions són privades mentres que les funcions hash són objectes públics.
En qualsevol cas, usar el model d'oràcul aleatori per a 'provar' la seguritat d'un protocol criptográfico reduïx la fortalea de la prova ya que assumix com a cert que:
- Els adversaris no exploten certes propietats de la funció hash triada.
- Les funcions hash es comporten com a funcions aleatòries.
- Tots els valors aleatoris són efectivament aleatoris.
i estes premisses pot ser que no siguen certes en el món real.
Referències
- ↑ Alexander W. Dent,"Adapting the weaknesses of the Random Oracle model to the Generic Group model".Royal Holloway, University of London, Egham Hill, Egham, Surrey. United Kingdom. 2002
- ↑ M. Bellare and P. Rogaway. "Random Oracles llaure Practical: A Paradigm for Designing Iffecient Protocols" Proceedings of the First ACM Conference on Computer and Communications Security, 1993.
- ↑ Gagne, Martin,"A study of the random oracle model".Ph.D., University of Califòrnia, Davis, 2008
- ↑ Alexander W. Dent,"Adapting the weaknesses of the Random Oracle model to the Generic Group model".Royal Holloway, University of London, Egham Hill, Egham, Surrey. United Kingdom. 2002
- ↑ R. Canetti, O. Goldreich and S. Halevi "The random oracle methodoly revisited" 1998
- ↑ S. Goldwasser and Y. Taumann. On the (In)security of the Fiat-Shamir Paradigm. In Proceedings of the 44th IEEE Symposium on Foundation of Computer Science, pp. 102-115, 2003.
- ↑ M. Bellare, A. Boldyreva and A. Palau. An Un-Instantiable Random-Oracle-Model Scheme for a Hybrid- Encryption Problem, In Advances in Cryptology – EUROCRYPT 2004, LNCS 3027, pp. 171-188, 2004
- ↑ R. Canetti, O. Goldreich and S. Halevi. On the Random-Oracle Methodology as Applied to Length-Restricted Signature Schemes. In Proceedings of the First Theory of Cryptography Conference, LNCS 2951, pp. 40-57,2004
- ↑ U. Maurer, R. Renner and C. Holenstein. Indifferentiability, Impossibility Results on Reductions, and Applications to the Random Oracle Methodology. In Theory of Cryptography – TCC 2004, LNCS 2951, pp. 21-39, 2004
- ↑ S. Contini et all, "A Critical Look at Cryptographic Hash Function Literature"
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo de oráculo aleatorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.