Anar al contingut

Model d'ecosistema

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un diagrama estructural del model d'ecosistema de plàncton d'oceà obert.[1]

Un model d'ecosistema és una representació abstracta, generalment matemàtica, d'un sistema ecològic (que varia en escala d'una població individual a una comunitat ecològica, o inclús a un bioma complet), que s'estudia per a comprendre millor el sistema real.[2]

Utilisant les senyes recopilades del camp, es deriven les relacions ecològiques, com la relació de la llum solar i la disponibilitat d'aigua en la taxa fotosintética, o entre les poblacions de depredadors i preses, i es combinen per a formar models d'ecosistemes. Estos sistemes modele s'estudien per a fer prediccions sobre la dinàmica del sistema real. A sovint, l'estudi d'imprecisions en el model (en comparació a les observacions empíriques) conduirà a la generació d'hipòtesis sobre possibles relacions ecològiques que encara no es coneixen o no es comprenen be. Els models permeten als investigadors simular experiments a gran escala que serien massa costosos o poc ètics per a realisar en un ecosistema real. També permeten la simulació de processos ecològics durant periodos de temps molt llarcs (és dir, simular un procés que du sigles en realitat, es pot fer en qüestió de minuts en un model de computadora).[3]


Els models d'ecosistemes tenen aplicacions en una àmplia varietat de disciplines, com la gestió de recursos naturals[4] ecotoxicología i salut ambiental,[5][6] agricultura[7] i conservació de la vida selvada.[8] La modelació ecològica inclús s'ha aplicat a l'arqueologia en diversos graus d'èxit, per eixemple, combinant-se en models arqueològics per a explicar la diversitat i movilitat de les ferramentes de pedra.[9]

Tipos de models

[editar | editar còdic]

Hi ha dos tipos principals de models ecològics, que generalment s'apliquen a diferents tipos de problemes: (1) models analítics i (2) models de simulació/computacionals. Els models analítics solen ser sistemes relativament simples (a sovint llineals), que poden descriure's en precisió per mig d'un conjunt d'equacions matemàtiques el comportament de les quals és ben conegut. Els models de simulació, per un atre costat, utilisen tècniques numèriques per a resoldre problemes per als quals les solucions analítiques són imprácticas o impossibles. Els models de simulació tendixen a ser més utilisats i generalment es consideren més ecològicament realistes, mentres que els models analítics es valoren per la seua elegància matemàtica i poder explicatiu.[10][11][12] Ecopath és un potent sistema de software que utilisa métodos computacionals i de simulació per a modelar ecosistemes marins. És àmpliament utilisat per científics marins i peixquers com una ferramenta per a modelar i visualisar les complexes relacions que existixen en els ecosistemes marins del món real.[13][14][15][16][17][18][19]

Disseny de model

[editar | editar còdic]
Diagrama del model Silver Springs. Tinga en conte l'agregació en grups funcionals com "herbívors" o "descomponedores".[20]

El procés de disseny del model comença en una especificació del problema a resoldre i els objectius del model.[21]

Els sistemes ecològics estan composts per una enorme cantitat de factors biòtics i abióticos que interactuen entre sí de formes que a sovint són impredictibles o tan complexes que resulten impossibles d'incorporar a un model computable. Per esta complexitat, els models d'ecosistemes generalment simplifiquen els sistemes que estan estudiant a un número llimitat de components que es comprenen be i es consideren rellevants per al problema que el model pretén resoldre.[22][23]

El procés de simplificació generalment reduïx un ecosistema a una chicoteta cantitat de variables d'estat i funcions matemàtiques que descriuen la naturalea de les relacions entre elles.[24] El número de components de l'ecosistema que s'incorporen al model està llimitat en agregar processos i entitats similars en grups funcionals que es tracten com una unitat.[25][26]


Despuix d'establir els components a modelar i les relacions entre ells, un atre factor important en l'estructura del model d'ecosistema és la representació del espai utilisat. Històricament, els models a sovint han ignorat el desconcertante problema de l'espai. No obstant, per a molts problemes ecològics, la dinàmica espacial és una part important del problema, en diferents entorns espacials que conduïxen a resultats molt diferents. Els models espacialmente explícits (també cridats models "distribuïts espacialmente" o "paisages") intenten incorporar un entorn espacial heterogéneu en el model.[27][28][29] Un model espacial és aquell que té una o més variables d'estat que són funció de l'espai o que poden estar relacionades en atres variables espacials.[30]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1990).Journal of Marine Research.48(3)
    591–639.doi:10.1357/002224090784984678.
  2. ↑ Hall, Charles A.S.; Day, John W., {{{nom2}}} (1990). Ecosystem Modeling in Theory and Practice: An Introduction with Case Histories, University Press of Colorat, pp. 7–8. ISBN 978-0-87081-216-3.
  3. ↑ Hall & Day, 1990: pp. 13-14
  4. ↑ Dona-li, Virginia H. (2003). «Opportunities for Using Ecological Models for Resource Management», Ecological Modeling for Resource Management, pp. 3–19. doi:10.1007/0-387-21563-8_1. ISBN 978-0-387-95493-6.
  5. ↑ Pastorok, Robert A. (2002). «Introduction», Ecological modeling in risk assessment: chemical effects on populations, ecosystems, and landscapes, CRC Press, p. 7. ISBN 978-1-56670-574-5.
  6. ↑ Forbes, Valery E. (2009). «The Role of Ecological Modeling in Risk Assessments Seen From an Academic's Point of View», Thorbek, Pernille (ed.). Ecological Models for Regulatory Risk Assessments of Pesticides: Developing a Strategy for the Future, CRC Press, p. 89. ISBN 978-1-4398-0511-4.
  7. ↑ Palladino, Paolo (1996). «Ecological Modeling and Integrated Pest Management», Entomology, ecology and agriculture: the making of scientific careers in North America, 1885-1985, Psychology Press, p. 153. ISBN 978-3-7186-5907-4.
  8. ↑ Millspaugh, Joshua J. (2008). «General Principles for Developing Landscape Models for Wildlife Conservation», Models for planning wildlife conservation in large landscapes, Academic Press, p. 1. ISBN 978-0-12-373631-4.
  9. ↑ (2013).Journal of Anthropological Archaeology.32(4)
    553–564.doi:10.1016/j.jaa.2013.08.004.
  10. ↑ Jørgensen, Sven Erik (1996). Handbook of environmental and ecological modeling, CRC Press, pp. 403–404. ISBN 978-1-56670-202-7.
  11. ↑ Grant, William Edward; Swannack, Todd M., {{{nom2}}} (2008). Ecological modeling: a common-sense approach to theory and practice, John Wiley & Sons, p. 74. ISBN 978-1-4051-6168-8.
  12. ↑ Hall & Day, 1990 p. 9
  13. ↑ (2000).ICES Journal of Marine Science.57(3)
    697–706.doi:10.1006/jmsc.2000.0726.
  14. ↑ (2004).Ecological Modelling.172(2–4)
    109–139.doi:10.1016/j.ecolmodel.2003.09.003.
  15. ↑ Christensen V (2009) "The future of Ecopath"[enllaç trencat] In: Palomares, MLD, Morissette L, Cisneros-Montemayor A, Varkey D, Coll M, Piroddi C (Eds), Ecopath 25 Years Conference Proceedings: Estendre Abstracts, Fisheries Centre Research Reports 17(3): 159–160. University of British Columbia.
  16. ↑ (2015).Fisheries Management and Ecology.22(5)
    359–370.doi:10.1111/fme.12134.
  17. ↑ (2014).Environmental Biology of Fishes.98
    237–247.doi:10.1007/s10641-014-0255-6.
  18. ↑ (2008).Ecological Modelling.212(3–4)
    280–291.doi:10.1016/j.ecolmodel.2007.10.029.
  19. ↑ (2009).Ecological Modelling.220(18)
    2281–2290.doi:10.1016/j.ecolmodel.2009.05.020.
  20. ↑ Odum, H.T. (1971). Environment, Power, and Society. Wiley-Interscience New York, N.Y.
  21. ↑ Soetaert, Karline; Herman, Peter M.J., {{{nom2}}} (2009). A practical guide to ecological modelling: using R as a simulation platform, Springer, p. 11. ISBN 978-1-4020-8623-6.
  22. ↑ Gillman, Michael; Hails, Rosemary, {{{nom2}}} (1997). An introduction to ecological modelling: putting practice into theory, Wiley-Blackwell, p. 4. ISBN 978-0-632-03634-9.
  23. ↑ Müller, Felix (2011). «What llaure the General Conditions Under Which Ecological Models Ca Be Applied», Jopp, Fred (ed.). Modeling Complex Ecological Dynamics, Springer, pp. 13–14. ISBN 978-3-642-05028-2.
  24. ↑ Hall & Day, 1990: p. 21
  25. ↑ Hall & Day, 1990: p. 19
  26. ↑ (2011).African Invertebrates.52
    217–228.doi:10.5733/afin.052.0112.
  27. ↑ McCallum, Hamish (2000). «Spatial Parameters», Population parameters: estimation for ecological models, Wiley-Blackwell, p. 184. ISBN 978-0-86542-740-2.
  28. ↑ (2001) Tenhunen, John D. (ed.). Ecosystem approaches to landscape management in Central Europe, Springer, pp. 586–587. ISBN 978-3-540-67267-8.
  29. ↑ Ball, George L. (1999). «Ecological modeling», Encyclopedia of environmental science, Springer, pp. 154. ISBN 978-0-412-74050-3.
  30. ↑ Sklar, Fred H.; Hunsaker, Carolyn T., {{{nom2}}} (2001). «The Use and Uncertainties of Spatial Data for Landscape Models: An Overview with Examples from the Florida Everglades», Hunsaker, Carolyn T. (ed.). Spatial uncertainty in ecology: implications for remote sensing and GIS applications, Springer, p. 15. ISBN 978-0-387-95129-4.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Model_d%27ecosistema&oldid=806306»