Anar al contingut

Model SCOT

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El model SCOT (per les sigles en anglés de Social Construction of Technology), també conegut com a Construcció social de la tecnologia, és un programa que és part de la sociologia de la tecnologia, en el que el procés de desenroll tecnològic és descrit com un procés de variació i selecció. És un enfocament constructivista, teòric i empíric, per a estudiar l'innovació, disseminació i el processat de tecnologies en els seus contexts socials.

Contràriament a atres enfocaments en sociologia de la tecnologia, la configuració de la tecnologia que ha tingut èxit no es considera com l'única possible, i per lo tant, este èxit és el explanandum, no el explanans.[1]

Orige

SCOT naix a partir d'un grup d'intelectuals nortamericans i europeus (en particular, Wiebe Bijker i Trevor Pinch), els quals comencen a treballar des de finals dels anys xixanta, com a resposta a lo que es denuncia com a visions llineals i determinista (en el sentit de que l'innovació tecnològica determina el canvi social) de la majoria dels estudis en Història i Sociologia de la Tecnologia.[2]

Durant els anys huitanta un grup d'investigadors entre els que destaquem Harry Collins, Trevor Pinch i Andrew Pickering partix de l'imparcialitat i la simetria per a realisar estudis de casos contemporàneus a través del contacte directe en els científics, ya siga de forma directa o indirecta i posant especial atenció en les ciències marginals i en les controvèrsia científiques. Dos dels aspectes es destaquen del treball de Collins, les controvèrsia científiques, l'existència d'una flexibilitat interpretativa fins a arribar a una situació de clausura.[3]

En els inicis del Programa SCOT, l'unitat d'anàlisis va ser l'artefacte. L'elecció de l'artefacte com a unitat d'anàlisis va ser feta per a posar-se en el “cas més difícil possible”. Mostrar que inclús el funcionament d'una bicicleta o una llàntia estava construït socialment es vea com una tasca complicada, pero, si aplegava a ser exitosa, seria més convincent que argumentar que la tecnologia a un nivell més alt d'agregació estaria molejada socialment. En açò, SCOT s'acosta a una posició idealista de l'ontologia de la tecnologia, ya que els artefactes són analisats en observar declaracions fetes per humans, i no s'assumix res respecte a l'existència d'estos artefactes, independent de les declaracions fetes sobre estos. Al contrari, es pren al principi de simetria com una advertència per a no assumir una existència independent de la tecnologia en explicar el funcionament de les màquines.[4]

Model teòric

En primer lloc, el model SCOT té com a objectiu el comprovar que els productes tenen una flexibilitat interpretativa tecnològica, lo que implica que poden ser dissenyats i fabricats de distintes maneres i en distintes característiques, seguint el principi de que els artefactes són molejats per la societat, depenent de les seues necessitats i les seues visions. En segon lloc, este enfocament apunta a entendre els mecanismes baix el procés de “clausura interpretativa” dels artefactes tecnològics. En algun punt en l'evolució d'una tecnologia, la seua forma i funcionament, els quals, fins a eixe moment, han segut subjectes a distintes interpretacions, queden definits de manera estable.

Finalment, l'objectiu principal és poder enllaçar este procés de desenroll d'una tecnologia en el context social més ampli.

Referències

  1. ↑ Sanmartín, José (1992). “Estudis sobre societat i tecnologia”, Anthropos, Barcelona. ISBN 8476583699
  2. ↑ Valderrama, Andrés. “Teoria i crítica de la construcció social de la tecnologia”, “Revista Colombiana de Sociologia “, 2004
  3. ↑ Thomas (2014). Estudis Socials de la Ciència i la Tecnologia, p. 33. ISBN 978-987-3706-24-0.
  4. ↑ Bijker, W. E., 2010, “How is technology made?—That is the question!”. Cambridge journal of economics, 34(1), 63-76.

Bibliografia

  • Bijker, W. E., 2010, “How is technology made?—That is the question!”. Cambridge journal of economics, 34(1), 63-76.
  • Bijker, W. E., 1997, “Of Bicycles, Bakelite and Bulbs. Toward a Theory of Sociotechnical Change”. Cambridge, The MIT Press.
  • Bijker, W. E., Hughes, T. P. i Pinch T. J., 1987, “The social construction of technological systems: new directions in the sociology and history of technology”, Cambridge, MIT Press.
  • Bloor, D., 1976, “Knowdledge and social imaginary”, London, Routledge i Kegan Paul.
  • Kuhn, T. S., 1962, “The structure of Scientific Revolution”, Chicago, University of Chicago Press.
  • Latour, B., 1987, “Science in action: how to follow scientists and engineers through society”, Cambridge, Mass., Harvard University Press.
  • Mackay, H. i Gillespie, G., 1992, “Extending the social shaping of technology approach: ideology and appropriation”, in «Social Studies of science», 22, 4, pp. 685-716.
  • Pinch, T. i Bijker, W., 1984, “The Social Construction of Facts and Artefacts: Or How the Sociology of Science and the Sociology of Technology Might Benefit Each Other”, in «Social Studies of Science», 14, pp. 399-441.