Determinisme tecnològic

El Determinisme tecnològic respon a la creència segons la qual la tecnologia és capaç, per ella mateixa, d'incidir de manera directa en el desenroll socioeconòmic d'un grup o en un determinat context social. Esta teoria coloca la tecnologia en l'eix central dels motius pels que es produïxen canvis socials en el transcurs de l'Història, per la qual cosa la considera el factor determinant de progrés i desenroll social.

El pare d'esta teoria va ser Thorstein Veblen, a principis de el XX, encara que molts han segut els seus seguidors en el pas de les décades, entre els que destaquen Thorstein Veblen, Jacques Ellul, John Kenneth Galbraith, Martin Heidegger, Marshall McLuhan o Theodore J. Kaczynski, entre uns atres. El materialisme dialèctic de Karl Marx, ya havia senyalat com la tecnologia determinada el modo de producció i est incidia directament en la estructura social. La noció del determinimismo tecnològic propon que la tecnologia determina, condiciona o establix el direccionament de la societat, la seua organisació i fins als seus valors culturals. La qual cosa, explicat des de l'enfocament tecnorelativista, sugerix que la tecnologia és un risc fonamental per a la societat i que a través de la direcció d'esta és que anem construint el nostre propi destí, és dir, estem condicionats per les construccions tecnològiques que nos rodegen des del moment en que naixem. La tecnologia especialment els mijos són l'essència de la vida civilisada. Formen el pensament dels indicis (cóm senten, actuen, organisen i operen).

Les formes dominants dels mijos donats en qualsevol temps dins de la societat formen i determinen els sentits dels humans i creen la base per a l'organisació social i la vida colectiva.

Explicació

Les opinions determinista en clau tecnològica giren al voltant de dos idees fonamentals:

a) Que el desenroll de la tecnologia en sí seguix una trayectòria predible, que es remonta en gran mida fòra de l'influència cultural i política.

b) Que la tecnologia en sí té “efectes” inherents en les societats contemporànees, en lloc de socialment condicionat o produïts per la societat que s'organisa per a recolzar i seguir desenrollant una tecnologia una volta que s'ha introduït en el mercat.

En lloc de considerar la tecnologia com a part d'un espectre més ampli de l'activitat humana, el determinisme tecnològic veu la tecnologia com la base de tota activitat humana. D'esta manera, els seguidors d'esta corrent, consideren que certes tecnologies acaben afectant i condicionant a tots els àmbits socials: les institucions, les formes d'interacció, l'imaginari cultural i, inclús, les cosmovisión. Algunes innovacions tecnològiques s'interpreten, llavors, com a fonts de transformacions socials radicals o revolucionàries. Alguns dels eixemples històrics més coneguts en este tipo de #narrativa són: l'estrebe i la societat feudal; la màquina de vapor i la societat industrial; o els microprocessadors i la cridada societat de l'informació.

La perspectiva determinista es caracterisa per considerar la relació entre tecnologia i societat com a unidireccional: mentres que l'evolució de la societat (en els seus aspectes econòmics, polítics o culturals) és conseqüència del desenroll tecnològic —està, puix, determinada per ell—, la tecnologia seguix un curs particular d'acort en les seues pròpies lleis. Es considera, en este cas, com si la tecnologia es desenrollara en un àmbit extern al mig social: com una espècie de factor exógeno en una dinàmica pròpia.

Eixa tendència que s'ha estés fins a l'actualitat i sembla viure el seu màxim esplendor entorn a les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC). La suposta existència de lleis en el desenroll tecnològic de les TIC reforça l'idea de que estem davant un procés bàsicament autònom, en el sentit de que es produïx al marge de qualsevol voluntat explícita. El desenroll tecnològic sembla seguir, d'esta forma, pautes similars als fenomens físics i naturals que es rigen per lleis impermeables als nostres desijos o intencions i en absoluta independència dels avatars de la vida social.

Dos enfocaments determinista

Cal distinguir a efectes analítics entre dos tesis, la autonomia de la tecnologia i el determinisme tecnològic (DT).

Autonomia de la tecnologia defén que la tecnologia seguix el seu propi camí independentment de l'intervenció humana o social, podent desenrollar-se de forma incontrolada. Autors com Jacques Ellul o John Kenneth, afirmen que la tecnologia seguix les seues pròpies lleis, caracterisant-se en una llògica particular que sempre acaba imponent-se a qualsevol intent de control humà, i emfatisant en l'alvanç imparable del desenroll tecnològic. El concepte d'autonomia de la tecnologia expon l'inutilitat de les barreres de qualsevol orde (socials, polítiques, institucionals, culturals...) en el desenroll de l'innovació tecnològica, perque acaben sempre imponent-se de qualsevol forma efectiva per damunt de qualsevol restricció. 2*Bruce Bimber (1996) distinguix tres interpretacions de DT, la normativa, la nomológica i la de “conseqüències imprevista”, senyalant dos condicions importants que deuen complir-se:

a) Que el canvi social siga determinat causalmente per fenomens o lleis anteriors.

b) Que la llògica d'estes lleis depenga necessàriament de característiques de la tecnologia o que estes siguen el seu vehícul, relegant als agents humans en el paper del canvi.

Determinisme tecnològic. La proposta del DT associa els canvis socials a les innovacions tecnològiques, considerant que és el desenroll tecnològic el que condiciona el canvi i l'estructura social. No ha passat desapercebut en les últimes décades els impactes resultants de les tecnologies en l'àmbit social, sent necessari la creació d'una disciplina que implica als organismes governamentals com a àrbits analítics de dits impactes. Un eixemple d'organismes va ser el, creat en el 1972 pel Govern dels Estats Units, el Office of Technology Assessment com a orgue consultiu del Govern.

Segons Robert L. Heilbroner la conquista tècnica de la naturalea seguix una llínea d'alvanç, sent necessàriament passar primer per uns estadis primaris tecnològics per a aplegar a uns atres. Esta perspectiva assumix que el desenroll tecnològic dispon d'una llògica interna que va millorant l'eficiència dels artefactes tècnics en cada innovació, fent-los més eficients. El factor eficiència és considerat com un valor indiscutible i independent de qualsevol consideració social o valorativa.

Determinisme "rígit" i determinisme "bla"

A través de l'estudi al determinisme, i per la flexibilitat del concepte mateix, Daniel Chandler (1995) definix el terme dins de dos nivells: el determinisme "bla", que apela a una convivència entre el lliure albir i el determinisme en un mateix context; mentres que, en el determinisme rígit, no cap possibilitat de trobar estos dos térmens relacionats, puix solament pot prevaldre un sobre l'atre.

El determinisme "bla", com el seu nom ho indica, és una mirada passiva a la manera en que la tecnologia interactua en situacions soci-polítiques pròpies d'un context. Este tipo de determinisme es lliga al fet de que la tecnologia és la força que guia la nostra evolució com a societat, pero, a la seua volta, sustenta que com a sers humans tenim la possibilitat de prendre decisions d'acort al desenroll de les situacions. No és una postura que declare l'existència del lliure albir absolut sobre els efectes de la tecnologia, sino que deixa oberta la provabilitat de tindre agència sobre ells, en a on "la presència d'una tecnologia particular, és un factor habilitador i facilitador" Chandler (1995).

Per un atre costat, en parlar de determinisme "rígit", es fa referència al desenroll tecnològic independent als processos socioculturals que puguen modificar i afectar el seu curs. Este terme apela a l'idea de que la tecnologia és capaç de generar una série de poderoses forces que actuen i regulen l'activitat social i, inclús, el seu significat. Este concepte li atribuïx una autonomia a la tecnologia, que és capaç de transformar el context des de les pràctiques dels sers que ho habiten.

Cuestionamiento al determinisme tecnològic

En l'actualitat la perspectiva constructivista qüestiona el pensament determinista,o considerant efectes i causes com una seqüència ineludiblemente consecutiva i numèrica. No està demostrat que l'aparició d'una innovació tecnològica determine l'aparició d'una atra. Sobre els efectes sempre seran relatius segons estiguen marcats per les diferents configuracions socials i culturals

Determinisme tecnològic popular

Es denomina determinisme tecnològic popular al que apareix reflectit en moltes proclames sobre el progrés científic i tècnic dirigit al gran públic des dels mijos de comunicació.CR Dins d'este determinisme existixen dos corrents, una optimista o cientifista, que considera que està ben que no hi haja control extern sobre el desenroll de l'investigació científica i tècnica, sent esta la millor manera de garantisar el benestar humà. El control de la ciència és vist com una intromissió que coarta la llibertat i que conduïx al control cultural i econòmic. La versió pessimista veu en este descontrol l'inici del camí al desastre.

En el determinisme tecnològic popular podem diferenciar dos postures, la de Jacques Ellul que considera que la tecnologia, a lo manco en la seua fase actual, és intrínsecament ingovernable i seguix les seues pròpies lleis. L'atra postura és la de Langdon Winner que observa que hem permés que les instàncies que deurien governar i controlar la tecnologia, no ho hagen fet. És la nostra actitut passiva, el nostre sonambulisme voluntari, les nostres presses irreflexivas propiciades per la rapidea dels canvis, que hem permés que la tecnologia fluïxca sense control popular, o baixe el control d'una minoria fortament compromesa en el propi sistema tecnològic. Abdós versions compartixen el imperatiu tecnològic: si alguna cosa és tècnicament possible, llavors terminarà per realisar-se.

El model llineal de desenroll tecnològic

La perspectiva determinista es caracterisa per considerar la relació entre tecnologia i societat com a unidireccional: mentres que l'evolució de la societat (en els seus aspectes econòmics, polítics o culturals) és conseqüència del desenroll tecnològic –està, puix, determinada per ell– , la tecnologia seguix un curs particular d'acort a les seues pròpies lleis. Sembla, ademés, com si la tecnologia es desenrollara inicialment en un àmbit extern al mig social: és un factor exógeno que la seua dinàmica pròpia no resulta afectada, en lo essencial, pel mig social.

Esta visió tradicional ha propiciat també una particular forma d'entendre la història de la tecnologia. La seua traça distintiva és l'estratègia de situar distintes innovacions tècniques en una seqüència cronològica llineal de desenroll. Algunes històries de l'informàtica, per eixemple, situen en una mateixa seqüència l'àbac chinenc, les calculadores mecàniques, les tabuladoras i, per últim, els ordenadors digitals. És molt fàcil trobar seqüències com esta –en representacions gràfiques molt cridaneres– en qualsevol àmbit tecnològic.

El desenroll tecnològic s'entén aixina com una successió d'invencions o innovacions en les que cada esclavó conduïx casi necessàriament –o naturalment– al següent i a on cada artefacte sembla haver segut dissenyat en l'objectiu d'aplegar a la situació actual, per mig d'aproximacions successives.

Un dels determinista tecnològics més célebres és, sense dubte, Robert L. Heilbroner. Este economiste afirma que el desenroll tecnològic seguix una seqüència fixa, i que qualsevol societat que progresse, vesprada o enjorn deurà seguir-la. En una de les seues obres sosté:

"Crec que existix una seqüència d'este tipo: que el molí de vapor seguix el molí manual no per casualitat, sino perque és el següent "pas" en la conquista tècnica de la naturalea que seguix una i només una gran via de bestreta: En atres paraules, crec que és impossible passar a l'era del molí de vapor sense haver passat per l'era del molí manual i que, a la seua volta, no podem passar a l'era de la central hidroelèctrica sense haver dominat el molí de vapor ni en l'era de l'energia nuclear sense haver passat per la de l'electricitat." Heilbroner, Robert L. (1997). "¿Són les màquines el motor de l'història? ". A: M. R. Smith; L. Marx (eds.). Història i determinisme tecnològic.

Quan es postulen este tipo de seqüències se sol identificar la seua pròpia llògica (com a llògica interna del desenroll tecnològic) en la millora de l'eficiència dels artefactes. Es considera que cada innovació en un àmbit específic produïx un artefacte més eficient que els seus predecessors, és dir, que eixercita la seua funció en major eficàcia, menys consum energètic o menys efectes no desijats. L'eficiència, com a motor intern de l'innovació tecnològica, s'interpreta, per lo demés, com un factor purament tècnic (o científic) universal, objectiu i independent de qualsevol consideració social o valorativa.

Crítiques

Tant el determinisme tecnològic com la tesis de la tecnologia autònoma han segut fortament qüestionades en les últimes décades – especialment des dels estudis socials de la ciència i la tecnologia (science and technology studies).

En primer lloc, el terme impacte sugerix un procés prou mecanicista en el que causes i efectes s'enllacen automàticament per mig de relacions simples. L'estudi de casos històrics concrets, no obstant, no avala en res este extrem. No existix, per eixemple, un víncul directe i immediat entre la màquina de vapor i la Revolució Industrial: les relacions entre abdós fenomens són molt complexes i es varen estendre durant, a lo manco, un sigle –el temps durant el qual les antigues rodes hidràuliques varen conviure en les noves màquines de vapor.

En segon lloc, els impactes són clarament relatius al seu context social i històric. Una mateixa tecnologia té efectes molt distints i es desenrolla de forma distinta en configuracions socials i culturals diverses. Per eixemple, els efectes magnificats de l'imprenta o de la pólvora en Europa varen ser molt distints als que es varen produir en China. Esta mateixa relativitat cultural en els efectes ha segut demostrada per a innovacions clàssiques tan significatives com l'estrebe, la roda o la brúixola, encara que existixen també numerosos estudis sobre innovacions més modernes o contemporànees.

Davant l'evidència proporcionada per un gran número de casos estudiats, en diferents àrees de la tecnologia i en diferents periodos històrics i contexts socials, s'han esgrimit arguments contundents contra els diversos aspectes del determinisme i ha guanyat credibilitat l'idea de que, llunt de desenrollar-se de forma autònoma, el canvi tecnològic està configurat per forces i agents socials de distints tipos.

Des d'esta perspectiva les tecnologies són un producte de la seua circumstància, és dir, reflectixen el mig social en el que són creades: “Es diu, a voltes, que tenim als polítics que nos mereixem. Pero si açò és cert, també tenim les tecnologies que nos mereixem. Les nostres tecnologies són reflex de les nostres societats. Reproduïxen i encarnen complexos entramats de factors professionals, tècnics, econòmics i polítics. [...] Les tecnologies sempre impliquen compromisos. Política, economia, teories sobre la resistència dels materials, nocions sobre lo bell o útil, preferències, prejuïns o habilitats professionals, ferramentes de disseny, matèries primeres disponibles, teories sobre el comportament del mig ambient –tots estos elements s'introduïxen en el cresol quan es dissenya o construïx un artefacte".

Referències

Fonts

• GUIJARRO MORA, VÍCTOR I GONZÁLEZ DE LA LLASTRA, LEONOR. La comprensió cultural de la tecnologia. Una introducció històrica. (2015). Madrit. Universitas.
• AIBAR PONTS, EDUARD. Fatalisme i tecnologia: ¿és autònom el desenroll tecnològic? (2001). UOC. http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.htm
• GARCÉS DIZ, EDDA. Les TICS i el reajustament de la cultura tecnològica. (octubre de 2010). Taula de Treball, Periodisme Hipermedia. https://web.archive.org/web/20141230171815/http://mesadetrabajo.blogia.com/2010/100611-les-tics-i-el-reajustament-de-la-cultura-tecnologica.php
• 1* AIBAR PONTS, EDUARD. La visió constructivista de l'innovació tecnològica. UOC
• 2* BRUCE BIMBER. Tres cares del determinisme tecnològic , (1996: 106)
• 3* DIÉGUEZ, ANTONIO. El determinisme tecnològic: Indicacions per a la seua interpretació. Publicat en Arguments de Raó Tècnica, 8, 2005, pp. 67-87. Catedràtic de llògica i filosofia de la ciència.http://institucional.us.es/revistas/argumentos/8/art_4.pdf
• 4*PARENTE, DIEGO. Algunes #precisió sobre el determinisme tecnològic i la tecnologia autònoma. Una llectura sobre la filosofia de Langdon Winner. RETS, vol. 12, núm. 23, març, 2006, pp. 79-102. http://www.redalyc.org/pdf/907/90702303.pdf

• 5* GONZÁLEZ RODRÍGUEZ-ARNAÍZ, GRACIANO. L'imperatiu tecnològic una alternativa des de l'humanisme. https://web.archive.org/web/20160611104226/http://www.aebioetica.org/rtf/04bioetica53.pdf

Chandler, D. (1995). Technological or mija determinism.

Enllaços externs

• The cultural dimensió of technology. A personal dictionary, https://ladimensionculturaldelatecnologia.wordpress.com/