Anar al contingut

Mocha Dick

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mocha Dick

Mocha Dick va ser un notable cachalote mascle que va viure en l'oceà Pacífic a principis de el XIX, trobat usualment en les aigües propenques a l'illa Mocha, al suroest de Chile. A diferència de la majoria dels cachalotes, Mocha Dick va ser albino, i va ser l'inspiració per al títul de la novela Moby Dick d'Herman Melville publicada en 1851.[1]

Generalitats

[editar | editar còdic]
El ballenero Essex sent envestit per una ballena en 1820

Històriques

[editar | editar còdic]

Mocha Dick va sobreviure a moltes escaramuzas (segons referències a lo manco 100) en balleneros ans que ho mataren. Era molt gran i fort, capaç de fer naufragar chicotetes embarcacions en la seua aleta cabal.
L'explorador Jeremiah N. Reynolds va reunir les observacions de primera mà de Mocha Dick i va publicar el seu relat, «Mocha Dick: o la ballena blanca del Pacífic: Un full d'un periòdic manuscrit»,[2] en l'edició del The Knickerbocker de maig de 1839, descrivint la ballena com:

un vell cachalote, de prodigiós tamany i força... blanc com la llana.
Delbanco, Andrew. Melville, His World and Work'[3]

D'acort a Reynolds, el cap de la ballena estava coberta en percebes, lo que li donava un aspecte rugoso.

En lloc de proyectar la chorrada oblicuament cap a avant, i acompanyar-ho en un esforç curt i convulsivo, acompanyat per un soroll resoplante, com és usual en la seua espècie, ell expulsa l'aigua del seu nas en gran volum, alt i perpendicular, en regulars i a voltes distants intervals; la seua expulsió produïx un continu rugit, com el tremor agobiant de la vàlvula de seguritat d'una màquina de vapor potent.
J. N. Reynolds[4]

Mocha Dick va ser trobat i atacat inicialment en algun moment abans de l'any 1810 front a l'illa Mocha.[5] La seua supervivència a esta primera trobada junt en la seua apariència inicial li varen fer famós entre els balleneros de Nantucket. Molts capitans varen tractar de caçar-ho despuix de rodejar el Cap de Forns. Est era a voltes massa dòcil, algunes voltes nadava al costat dels barcos, pero una volta atacat, responia en ferocitat i astúcia, i era molt temut pels arponeros. Quan s'agitava emetia sons i es regirava agresivament en ocasions en el cos sancer fora de l'aigua.[6]

En la narració de Reynolds, a Mocha Dick ho varen matar en 1838, despuix de vindre en ajuda d'una femella angustiada les crío de la qual havien segut matades pels balleneros. El seu cos tenia aproximadament 24 metros de llongitut i es varen obtindre 100 barrils d'oli, junt en una miqueta d'àmbar gris. Tenia alguns arpones incrustats en el seu cos.

Moby Dick

[editar | editar còdic]

Segons conten en les bambalinas lliteràries, Herman Melville va quedar tan impactat en el text de Reynolds, que ho va usar de model per a escriure la seua obra mestra: Moby Dick.[7] No va ser l'únic noveliste: Allan Poe, Lovecraft i Verne també li deuen.[8]

La transformació de "Mocha" a "Moby", no obstant, presenta un misteri major. Melville mateixa mai va explicar l'orige d'esta última paraula. La resposta provablement mai se sabrà, pero varis estudiosos s'han divertit tractant d'explicar-la.

"En 1846 fins a la revista Knickerbocker havia oblidat la seua versió anterior del [artícul de Reynolds], recordant als seus llectors sobre 'l'esbós de "Mocha Dick, del Pacífic", publicat en el Knickerbocker fa molts anys ... ". Eixe conte ben pugues haver dut a Melville a buscar el número anterior, en el mateix més va tornar a descobrir al seu amic perdut del Acushnet i desertor companyer en les Marqueses, Richard Greene Tobias, i va començar aixina 'El història de Toby' [la seqüela de "Typee"]. ¿És possible que fora 'Toby Dick', que va mesclar en 'Mocha Dick' per a formar un compost més eufónico, 'Moby Dick'? "
Harold Beaver en el seu "Comentari" en l'edició de Penguin Classics de Moby-Dick (1972).[9]

Artículs en Chile

[editar | editar còdic]

L'investigador chilé Antonio Saldías (don Antonio de Petrel) en 1988 va començar a investigar sobre Mocha Dick, donant en antecedents que ho varen dur a escriure dos artículs l'any 1989, fins a confirmar que la ballena Mocha Dick "era chilena". Motivat despuix de l'aparició d'un artícul en la Revista del Dumenge del diari El Mercuri, del 3 de juliol de 1988. Va publicar els resultats del seu estudi en el periòdic Pichilemu, de la localitat del mateix nom a l'any següent.[10][11][12]

Mocha Dick com a novela

[editar | editar còdic]

El 15 de decembre de 2012, Francisco Ortega i l'ilustrador Gonzalo Martínez varen llançar una novela anomenada "Mocha Dick, la llegenda de la ballena blanca"[13][8]

“El meu objectiu principal era tornar este cachalote a Chile. Per això, hi ha referències a Mampato, a Coloane i al poble mapuche”. En efecte, el llibre cita la llegenda de Trempulcahue: quatre machis que es convertixen en ballenes i traslladen les ànimes dels guerrers, precisament, a l'illa Mocha.
Francisco Ortega en entrevista a la Tercera[14]

Atres cetáceos albinos

[editar | editar còdic]

Mocha Dick no va ser l'única ballena blanca. Un ballenero suec va afirmar haver capturat una ballena mascle molt vella front a les costes de Brasil en 1859.[15] Whipple va reportar que en 1954 un home que vivia en Nantucket assegurava haver arponeado una ballena blanca en 1902. En 1952 la revista Clave va reportar el arponeo d'una ballena blanca en les costes del Perú.[16] Des de 1991 s'ha reportat l'observació d'una ballena jorobada prop d'Austràlia, cridada Migaloo.[17]


cal destacar que en Chile, en la cultura indígena mapuche, existix el mit del Trempulcahue, quatre ballenes que duen les ànimes dels mapuches morts fins a l'illa Mocha per a embarcar-se en el seu viage final. En la costa de Chile en 2005, es va filmar a varis d'estos cachalotes albinos.[18]

El 23 de abril de 2012 un equip de científics russos ha avistar per primera volta una orca adulta completament blanca que podria considerar-se un eixemplar albino. Ademés, els científics han pogut gravar a l'animal en vídeo i prendre vàries fotografies per a analisar-les posteriorment. La varen nomenar Iceberg.[19][20]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Delbanco, Andrew. Melville, His World and Work. New York: Alfred A. Knopf, 2005: 167–168. ISBN 0-375-40314-0
  2. ↑ Mocha Dick: Or The White Whale of the Pacific: A Leaf from a Manuscript Journal
  3. ↑ Delbanco, Andrew. Melville, His World and Work. New York: Alfred A. Knopf, 2005: 167. ISBN 0-375-40314-0
  4. ↑ J. N. Reynolds
  5. ↑ "Molt Dick" article from January 1839 issue of The Knickerbocker
  6. ↑ Whipple, A. B. C. Whalers in the South Pacific. Doubleday, 1954: 66
  7. ↑ L'orige de "Moby Dick" (en anglés)
  8. ↑ 8,0 8,1 Molta Dick, la ballena blanca que va inspirar Moby Dick, reviu en novela gràfica
  9. ↑ The Origin of the Name "Moby Dick" i Melville.org
  10. ↑ Crònica en el "Pichilemu" N° 34, del 13.3.1989. [1] archivat en Wayback Machine.
  11. ↑ Crònica en el "PICHILEMU" N° 36, del 16.6.1989 [2] archivat en Wayback Machine..
  12. ↑ «La Mocha Dick de don Antonio de Petrel en Pichilemu fa 23 anys». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2018. Consultat el 16 de decembre de 2012.
  13. ↑ Es ve “Mocha Dick: La llegenda de la Ballena blanca”
  14. ↑ La Tercera , edició impresa 15 de decembre de 2012 p.92
  15. ↑ Whipple, A.B.C. Whalers in the South Pacific. Doubleday, 1954: 72
  16. ↑ «Clave Magazine article». Archivat des d'el original, el 1 de març de 2010. Consultat el 23 de giner de 2010.
  17. ↑ https://www.migaloowhale.org/
  18. ↑ pueblosoriginarios.com. «Trempulcahue». Consultat el 2024-10-17.
  19. ↑ Video de l'Orca Blanca
  20. ↑ 'Iceberg', la primera orca albina salvage fotografiada en llibertat

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ortega. Mocha Dick (en espanyol), Norma, pp. 142.
  • Reynolds, Jeremiah N.. Mocha Dick o la ballena blanca del Pacífic (en espanyol), Pehuén, pp. 92. ISBN 978-956-16-0426-1.
  • J. N. Reynolds. "Mocha Dick: or the White Whale of the Pacific: A Leaf from a Manuscript Journal," The Knickerbocker, or New-York Monthly Magazine. Vol. 13, No. 5, May 1839, pp. 377-392.
  • Almy, Robert F. "J. N. Reynolds: A Brief Biography with Particular Reference to Poe and Symmes." The Colophon, 2 (1937): 227–245
  • Howe, Henry. "The Romantic History of Jeremiah N. Reynolds." Historical Collections of Ohio, vol 2. Cincinnati, 1889.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mocha_Dick&oldid=1279280»