Anar al contingut

Mit del 10 % del cervell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En realitat, cada part del cervell té el seu funcionament i solament serà usat si li l'entrena

El mit del 10 % del cervell és un mit popular molt estés que afirma que la majoria o tots els sers humans utilisem solament el dèu per cent del nostre cervell. Per associació, a sovint se sugerix que per mig d'alguns processos una persona pot ser capaç d'aprofitar eixe potencial no utilisat i que, en fer-ho, es produïx un aument significatiu de la seua inteligència.

Encara que moltes capacitats intelectuals poden ser millorades en l'entrenament, l'idea de que grans àrees del cervell permaneixen inutilisades no té cap fonament llògic. A pesar de que seguixca havent moltes incògnites sobre el funcionament del cervell, se sap que cada part del cervell té una funció determinada.[1][2][3]

Atribucions errònees

El mit ha segut erròneament atribuït a numeroses persones, entre elles a Albert Einstein:

  • És provable que el mit del 10 % haja sorgit d'una mala comprensió o interpretació de les investigacions neurològiques portades a terme a finals de el XIX i principis de el XX, en les quals els investigadors:
    • Varen descobrir que només el 10 % de les neurones del cervell estan “enceses” en un moment determinat;
    • Varen anunciar que només havien registrat en mapes les funcions del 10 % del cervell en eixe moment (els informes diferixen en este punt).
  • Un atre possible orige del mit del 10 % és que les neurones solament componen el 10 % (aproximadament) de les cèlules del cervell; el restant són cèlules gliales que, a pesar d'estar implicades en l'aprenentage, funcionen de manera distinta a les neurones.[4]
  • No hi ha una relació directa entre el rendiment del cervell i el seu nivell d'activació; esta variable ha confòs als científics, ya que molts individus superdotado han demostrat tindre una menor activitat cerebral que la mija. Haier propon que els individus superdotado posseïxen uns circuits cerebrals més eficients.cita requerida
  • Dr. James W. Kalat, autor de llibres de text sobre psicobiologia, senyala que els neurocientífico en la década de 1930 coneixien l'existència d'un gran número de neurones “locals” en el cervell, pero solament coneixien aquelles cèlules que eren més chicotetes. Una mala comprensió de la funció de les neurones locals potser haja donat lloc al mit del 10 % del cervell.[5]
  • El filòsof William James, va argumentar en The Energies of Men que “estem fent us de solament una chicoteta part dels nostres possibles recursos mentals i físics”, i és possible que eixa anara una de les fonts en les que es basa el mit.[6]

Refutació

El neurocientífico Barry Beyerstein establix sèt tipos de proves que desmenten el mit:[7]

  • Estudis sobre el dany cerebral: Si el 90 % del cervell no s'utilisa, llavors quan es lesionen certes àrees no deu afectar al rendiment. En canvi, no hi ha cap àrea del cervell que puga ser danyada sense que es perga alguna habilitat. Inclús els danys en les àrees més chicotetes poden comportar conseqüències greus.
  • Evolució: El cervell necessita una enorme despesa energètica en comparació al restant del cos, consumix una gran cantitat d'oxigen i nutrients. Si el 90 % del mateix no anara necessari els humans en el cervell més chicotet tindrien grans ventages per a sobreviure, ya que els seus cervells serien més eficients. Aixina que el procés de selecció natural deuria haver eliminat els cervells ineficientes.
  • Imàgens cerebrals: Tecnologies com la tomografía per emissió de positrones (PET) i l'image per resonància magnètica funcional (fMRI) permeten monitorizar l'activitat cerebral de persones vives. Estes tècniques han revelat que, inclús mentres dormim, totes les parts del cervell presenten algun nivell d'activitat. Només quan el cervell sofrix un dany greu, té “silenciades” algunes àrees.
  • Localisació de funció: En lloc de treballar com una sola massa, el cervell té regions distintes per als diferents tipos de processament de l'informació. Vàries décades d'investigació han permés mapear les funcions de les àrees del cervell, i no s'han trobat àrees que no tinguen cap funció.
  • Anàlisis microestructural: Per mig de la tècnica de gravació d'unitats individuals (single-unit recording), els investigadors han insertat un electrodo diminut en el cervell per a monitorizar l'activitat d'una sola cèlula. Si no s'utilisen el 90 % de les cèlules, esta tècnica ho deuria haver demostrat.
  • Estudis metabòlics: Una atra tècnica científica implica estudiar l'adopció de molècules de 2-desoxi-D-glucosa etiquetades radiactivament en el cervell. Si el 90 % del cervell estiguera inactiu, llavors eixes cèlules inactives deurien aparéixer com a àrees en blanc en una radiografia del cervell. Una volta més, no hi ha tal resultat.
  • Malalties neuronals: Les cèlules del cervell que no s'utilisen deurien degenerarse. Per lo tant, si el 90 % del cervell permaneixquera inactiu, les autòpsias de cervells adults tindrien que revelar una degeneració a gran escala.

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Tingues-Percent Myth». snopes.com. Consultat el 13 d'abril de 2006.
  2. ↑ «Myths About the Brain: 10 percent and Counting». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2006. Consultat el 12 d'abril de 2006.
  3. ↑ «A Piece of Our Mind - About Tingues Percent». The Two Percent Company. Consultat el 12 d'abril de 2006.
  4. ↑ «Do People Only Use 10 Percent Of Their Brains». Scientific American. Consultat el 7 de febrer de 2008.
  5. ↑ Kalat, J.W., Biological Psychology, sixth edition, Pacific Grove: Brooks/Cole Publishing Co., 1998, p. 43.
  6. ↑ nostre-cervell/ Scienfic American (en espanyol): ¿Utilisem solament el 10 per cent del nostre cervell? 8/Dic/2016
  7. ↑ Beyerstein, Barry L. (1999). «Whence cometh the myth that we only use tingues percent of our brains?», Sergio Della Sala (ed.). Mind Myths: Exploring Popular Assumptions About the Mind and Brain (en anglés), Wiley, pp. 3-24. ISBN 0471983039.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mit_del_10_%25_del_cervell&oldid=885772»