Misteri d'habitació baixe clau

Sherlock Holmes busca pistes en «La banda de llunars» (1892), despuix d'un assessinat en una habitació la porta de la qual havia segut tancada en clau per dins.

Un misteri «d'habitació tancada», «d'habitació baix clau» o «de crim impossible» és un tipo de crim que apareix en la ficció detectivesca i policial. El crim en qüestió, típicament un assessinat («assessinat en habitació baix clau»), és comés en circumstàncies en les que semblaria impossible que el perpetrador entrara en l'escena del crim, cometera el crim i escapara sense ser detectat. El crim en qüestió implica típicament una situació en la que un intrús no podria haver eixit, per eixemple, en la «habitació baix clau» lliteral original: una víctima assessinada que és trobada en una habitació sense finestres tancada en clau des d'adins al moment del descobriment. En consonancia con atres convencions de la ficció detectivesca clàssica, als llectors normalment se'ls presenta l'enigma i totes les pistes, i se'ls anima a resoldre el misteri ans que la seua solució siga revelada en un clímax dramàtic.

L'impressió prima facie en observar un crim en una habitació baix clau és que el perpetrador es tracta d'una entitat sobrenatural perillosa capaç de desafiar les lleis naturals travessant parets o desvanint-se en l'aire. La necessitat d'una explicació racional de tal crim és lo que impulsa al protagoniste a anar més allà de tals apariències i resoldre l'enigma.

Història del gènero

Per lo general, es considera que l'eixemple complet més primerenc d'este tipo d'històries és «Els crims del carrer Morgue» d'Edgar Allan Poe (1841). Per a Robert Adey, en canvi, es tractaria de l'història de Sheridan Li Fanu Un passage en l'història secreta d'una comtesa irlandesa (1838), que va ser publicada tres anys abans que «el carrer Morgue» de Poe. Entre atres misteris primerencs d'habitació tancada en clau es troben The Big Bow Mystery (1892) d'Israel Zangwill, «La casa deshabitada» (1903), una història de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle, «El problema de la cela 13» (1905) de Jacques Futrelle, que inclou «La màquina pensante» de Augustus S. F. X. Van Dusen i El misteri del quarto groc, escrit en 1907 pel periodiste i escritor francés Gaston Leroux.

Les històries del Pare Brown de G. K. Chesterton incloïen a sovint misteris de quarto tancat, i atres autors de misteri també han incursionado en el gènero, tals com S. S. Van Dine en El crim de la Canari (1927), Ellery Queen en El misteri de la mandarina (1934), o Freeman Wills Crofts en noveles com Sudden Death i The End of Andrew Harrison.

John Dickson Carr, qui també escrivia com Carter Dickson, era conegut com «el mestre dels misteris d'habitació tancada». La seua novela de 1935 L'home buit va ser votada en 1981 per 17 autors i crítics com la millor novela de misteri de quarto tancat de tots els temps, si ben el propi Carr considra El misteri del quarto groc de Gaston Leroux (1907-1908) com la seua favorita. (La novela de Leroux va quedar en tercer lloc en eixa mateixa enquesta; Rim of the Pit (1944) de Hake Talbot va ser la segona.) Atres tres noveles de Carr/Dickson varen quedar entre les dèu primeres de la llista de 1981: The Crooked Hinge (1938), The Judas Window (1938) i The Peacock Feather Murders (1937).

En francés, Pierre Boileau, Thomas Narcejac, Gaston Boca, Marcel Lanteaume, Pierre Véry, Noel Vindry i el belga Stanislas-André Steeman han segut importants escritors de «misteris de crims impossibles», sent Vindry el més prolífic en 16 noveles. Edgar Faure, qui hauria de convertir-se més vesprada en primer ministre de França, va anar un autor contemporàneu no particularment exitós.

Durant l'edat d'or de la ficció detectivesca, escritors de parla anglesa varen dominar el gènero, pero despuix de la década de 1940 es va apreciar una disminució general de la producció en este idioma. Escritors francesos varen continuar escrivint durant la década de 1950 i principis de la de 1960, en particular Martin Meroy i Boileau-Narcejac, els qui varen unir forces per a escriure vàries noveles de quarto tancat. També varen escriure a dos mans thrillers sicològics que els varen dur fama internacional, dos dels quals varen ser adaptats per a la pantalla gran com Vèrtic (novela escrita en 1954; película de 1958) i Les diabòliques (película de 1955). L'escritor més prolífic durant el periodo immediatament posterior a l'Edat d'Or va ser el japonés Akimitsu Takagi, qui va escriure casi 30 misteris de quarto tancat, escomençant en 1949 i continuant fins a la seua mort en 1995. Vàries d'estes obres han segut traduïdes a atres idiomes. En la novela de misteri de Robert van Gulik Labyrint in Lan-fang (1951), un dels casos resolts pel Juge Vaig donar és un eixemple del subgénero d'habitació tancada.

El gènero va continuar en la década de 1970 i les décades posteriors. Les noveles de la série Nameless Detectiu de Bill Pronzini inclouen enigmes en habitacions baix clau. Es podria afirmar que l'escritor més prolífic de crims impossibles és el nortamericà Edward D. Hoch (1930-2008), en les històries del qual apareix un detectiu, el Dr. Sam Hawthorne, el rol principal del qual és el de mege rural. La majoria de les històries de Hoch inclouen crims impossibles; els seus contes varen aparéixer mensualment en la revista nortamericana de misteri EQMM tots els mesos entre maig de 1973 i giner de 2008. El protagoniste de les obres de Hoch és un talentós detectiu aficionat que utilisa purament la seua capacitat intelectual per a resoldre els seus casos.

L'escritor francés Paul Halter, l'obra del qual de més de 30 noveles és casi de manera exclusiva en el gènero d'habitació tancada, ha segut descrit com el successor natural de John Dickson Carr. Si be hi ha fortes influències de Carr i Agatha Christie en les seues noveles, Halter té un estil d'escritura únic que inclou trames i misteris originals. Una colecció de dèu dels seus contes, titulada The night of the wolf (La nit del llop), ha segut traduïda a atres idiomes. L'escritor japonés Soji Shimada ha estat escrivint històries de crims impossibles des de 1981, algunes de les quals han segut traduït a atres idiomes, per eixemple Senseijutsu Satsujinjiken (1981; traduït com a l'anglés The Tòquio Zodiac Murders), i Naname Yashiki no Hanzai (1982, traduït com a l'anglés, Murder in the Crooked House). Els temes de les noveles japoneses solen ser molt més macabres i violents que els de les anglosaxones. En les noveles japoneses, per eixemple, el desmembramiento és un dels métodos d'assessinat preferits. A pesar d'estes escenes sanguinoses, la majoria de les normes de la novela policíaca clàssica se seguixen estrictament.

Umberto Eco, en la seua novela Baudolino de 2000, transporta el tema de l'habitació baix clau a l'época medieval. La trama del llibre sugerix que l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Federico I no va morir ofegat en un riu, com està escrit en l'història, sino que va morir de manera misteriosa en mig de la nit mentres s'hostajava en el castell d'un sinistre noble armeni. El llibre mostra a varis sospitosos, cada u d'els qui tenia un inteligent mig en el qual matar a l'Emperador sense tindre que entrar en l'habitació a on dormia, mijos tots que estaven disponibles en temps medievals.

El gènero d'habitació tancada també es troba en la ficció policial infantil, si ben el crim comés sol ser de molta menor gravetat, mai un assessinat. Una autora notable este subgénero va ser Enid Blyton, qui va escriure vàries séries jovenils de detectius, a sovint centrats en crims aparentment impossibles que els seus jóvens detectius aficionats intentaven resoldre. While the clock ticked, una de les noveles de la série The Hardy Boys, tractava (originalment) sobre una habitació baix clau i aïllada en la que un home busca privacitat, pero escomença a rebre misteriosos mensages amenaçants. Els mensages li són entregats a través d'un dispositiu mecànic que es baixa a l'habitació a través d'un fumeral. El mànega de Gosho Aoyama Detectiu Conan presenta varis casos d'habitació tancada, normalment assessinats, donant diferents solucions a cóm es varen dispondre les escenes del crim. El ceptre de Ottokar (1938-1939) és l'única aventura de Tintín que és un misteri de quarto tancat. No involucra un homicidi, sino que el crim consistix en la desaparició del ceptre real, que segurament tindrà conseqüències desastroses per al rei.

La série de televisió britànica de la BBC Jonathan Creek té una «especialitat» particular en misteris de l'estil d'assessinat en habitació tancada. El protagoniste homònim, Jonathan Creek, treballa dissenyant trucs de màgia per a macs d'escenari i és cridat a menudoa colaborar en casos en els que l'element més important del misteri és determinar clarament cóm es va cometre el crim, per eixemple, el cas d'un home que supostament es va disparar dins d'en un búnker sagellat a pesar de tindre artritis paralisant en les mans, o aquell d'una dòna a la que li varen disparar dins d'una habitació sagellada sense un arma i sense que s'obrira o trencara la finestra, o aquell de cóm un cadàver va poder haver desaparegut d'una habitació tancada quan l'única porta estava a la vista d'algú més, etc

La revistes Pulp en la década de 1930 contenien a sovint històries de crims impossibles, denominades weird menace (amenaces estranyes), en les que una série d'events sobrenaturals o de ciència ficció són finalment explicats de manera racional. Practicants notoris d'este periodo varen ser Fredric Brown, Paul Chadwick i, en cert mida, Cornell Woolrich, si ben estos escritors rarament tendien a usar com a protagonistes als detectius privats que són associats generalment en la lliteratura pulp. Varis crims impossibles de còmics semblen haver-se inspirat en la tradició de «amenaces estranyes» dels pulps. En tot, també s'han adaptat a la forma de còmic les obres d'escritors célebres tals com G. K. Chesterton, Arthur Conan Doyle, Clayton Rawson o Sax Rohmer. En 1934, Dashiell Hammett va crear l'historieta Agent secret X-9, ilustrada per Alex Raymond, que va incloure un episodi d'habitació tancada. Una série de còmics nortamericà que va fer un bon us dels misteris d'habitació tancada és Maze Agency de Mike W. Barr.

En el XXI, eixemples de noveles populars de séries de detectius que inclouen misteris tipo habitació tancada són Els hòmens que no amaven a les dònes (2005) de Stieg Larssen, Bloodhounds (2004) de Peter Lovesey i In the Morning I'll Be Gone ( 2014) d'Adrián McKinty.

Eixemples de la vida real

• Segons un informe del The New York Claves, del 10 i 11 de març de 1929, Isidore Fink, la ciutat de Nova York, estava en la seua lavandería de la Quinta Avinguda la nit del 9 de març de 1929, en les finestres tancades i la seua porta tancada en clau. Un veí va escoltar crits i sons de colps, pero no dispars, i va cridar a la policia, que no va conseguir entrar. Un chiquet va ser alçat per a que entrara a través del travesser i va poder obrir la porta. La policia va trobar a Fink mort en dos ferides de bala en el pit i una en la nina esquerra. No s'havia sostret diners ni es va trobar arma alguna en l'escena. Es teorizó que l'assessí va poder haver trepat per l'exterior de l'edifici i disparat a través del travesser, pero una cremada de pólvora en la nina de Fink va sugerir que li havien disparat a quemarropa. Entrevistat alguns anys despuix, el comissionat de policia Mulrooney va calificar l'assessinat de Fink com un «misteri insoluble».
• El 16 de maig de 1937, Laetitia Toureaux va ser trobada morta a punyalades en un compartimento buit de primera classe del metro de París. El tren subterràneu havia eixit de la terminal, Porte de Charenton, a les 6:27 p. m. i havia aplegat a la següent estació, Porte Dorée, a les 6:28 p. m. Els testics no varen vore ningú més entrar o eixir del compartimiento a on el cos de Toureaux va ser trobat. L'assessí va tindre un minut i vint segons. Ni l'assessí ni el método d'escape varen ser jamai descoberts.
• En 2010, el cadàver ilés de Gareth Williams, un empleat del Servici Secret d'Inteligència britànic (MI6), va ser trobat en una bossa que estava tancada en cremallera i candat des de l'exterior, en una clau adins. No es va trobar evidencia forense de que algú més haguera participat. A pesar de sugerències de que d'alguna manera s'havia tancat a sí mateixa dins de la bossa, dos escapistas no varen conseguir replicar l'ardit a pesar de 400 intents, si ben no és possible descartar-ho.

Vore també

• Círcul tancat de sospitosos