Anar al contingut

Misère

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Misere, misère (en francés, "misèria", "pobrea"; bettel, betl, beddl o bettler, en alemà, "menic") és una oferta en varis jocs de cartes, i el jugador que oferix misère es compromet a no guanyar cap basa o la menor possible, normalment sense triumfo, en la ronda que es va a jugar. Açò no permet una varietat suficient per a constituir un joc en sí mateixa, pero és la base de jocs d'evasió com Hearts i proporciona un contracte opcional per a la majoria dels jocs que involucren una subasta.[1] El terme o categoria també es pot usar per a algun joc de cartes propi en el mateix objectiu, com Black Peter.

Una oferta misère generalment indica una mà extremadament mala, d'ahí el nom. Un misère obert o tombat, o misere ouvert és una oferta de 500 en la que el jugador està tan segur de perdre cada basa que es compromet a fer-ho en les seues cartes colocades boca dalt sobre la taula. En conseqüència, "lay down misere" és la gerga australiana del joc per a referir-se a una victòria fàcil predita.

En Skat, la subasta pot resultar en un joc nul, a on el postor guanya solament si pert tots els trucs. (A l'inversa, els oponents guanyen en obligar al postor a realisar una basa). En el Whist suec, pel contrari, un joc nul és aquell en el que abdós equips intenten fer la menor cantitat de bases.

En Spades, licitar sense trucs es coneix com licitar zero, que si té èxit li dona al postor una bonificació.

La paraula es registra per primera volta en este sentit en les regles del joc Boston a finals del XVIII.[2] No es pot jugar en 6 mans 500.

Joc misère

Un joc de misère o bettel és un joc que es juga d'acort en les seues regles convencionals, excepto que es "juga per a perdre"; és dir, el guanyador és el que pert d'acort en les regles normals del joc. O, si el joc és para més de dos jugadors, pert el que guanye segons les regles normals del joc. Estos jocs generalment tenen conjunts de regles que normalment animen als jugadors a guanyar; per eixemple, la majoria de les variacions de les dames requerixen que els jugadors realisen un moviment de captura si està disponible; aixina, en la variació de misère, els jugadors poden obligar als seus oponents a prendre numeroses dames a través d'un joc intencionalment "pobre".

En la teoria de jocs combinatoris, un joc de misère és aquell que es juga d'acort en la "condició de joc de misère"; és dir, un jugador incapaç de moure's gana.[3][4] (Açò s'opon a la "condició de joc normal" en la que un jugador que no pot moure's pert.) Per a la majoria dels jocs, açò és lo mateix que l'ús ordinari de la paraula, pero molt pocs jocs són en realitat misère d'acort en les seues regles estàndart, per eixemple, l'acunyament de Sylver.

Atres usos

  • El joc de Nim a sovint es juga usant la condició de joc misère, com en la película L'any passat en Marienbad.
  • Potser l'únic joc combinatori de misère que es juga de manera competitiva en un fòrum organisat són els brots.
  • Lowball és una forma de pòquer en la que guanya la mà en la puntuació més baixa.

Vore també

Misère en el Viccionari.

Referències

  1. ↑ Parlett, David (1996). Oxford Dictionary of card Games, Oxford University Press, pg. 162. ISBN 0-19-869173-4
  2. ↑ Oxford English Dictionary
  3. ↑ Revisada i reimpresa com:
  4. ↑
    Revisada i reimpresa com: