Miquel de Elizaicin
Miguel d'Elizaicin i Espanya (Bertrán de Lis Samper) (Alacant, 28 de decembre de 1855 - 21 d'agost de 1932) va ser un militar espanyol i alcalde d'Alacant durant la dictadura de Cosí de Rivera.

Biografia
Primers anys i formació
Va nàixer el 28 de decembre de 1855. De noble família alacantina, propietària de vinyes i la fàbrica d'algeps El Cisne. Fill de Manuel d'Elizaicin Bertrán de Lis i de María de l'Asunción d'Espanya Samper. Nebot net de Tomás d'Espanya Sotelo i germà de Florentino d'Elizaicin i Espanya. Descendent per llínea paterna del infanzón Joanes d'Elizaicin, senyor de la casa d'Elizaicina, que radicava en la Vall d'Arizcun. Per llínea materna, descendix de Julián d'Espanya, naixcut en el Valle del Roncal en 1632, descendent d'una de les branques dels antics comtes de Foix i Cominges i baró de Ramefort. Va estudiar en l'Institut Provincial de Segona Ensenyança, conegut actualment com Institut d'Ensenyança Secundària Jorge Juan. En agost de 1872 va ingressar en el Colege de Cavalleria de Valladolit, ascendint a alferes terminats els seus estudis als 19 anys, en decembre de 1874.
Carrera militar
En giner de 1875, va ser destinat a lluitar en la tercera guerra carlista com a alferes del Regiment de Lanceros de Sagunt n.º 8. En este regiment va eixir en febrer del mateix any a operacions en campanya contra les fraccions carlistas pel centre, trobant-se el dia 12 en l'acció d'Huelva per la que se li va concedir el grau de tinent i va ser declarat dos voltes Benemérito de la Pàtria; en la d'Alzira, per la que va obtindre la Creu Roja del Mèrit Militar; en la de Sant Mateo i en elloc de Cantavieja. En juliol de 1875 se li va traslladar a Catalunya i fins a abril de 1876, va assistir a les accions lliurades en Sanahuja, Sèu d'Urgel i Tremp entre unes atres. En decembre de 1876 va passar a formar part de l'Eixèrcit del Nort i va combatre en Oteiza, Villatuerta, Montejurra i en la rendició d'Estella, continuant en el mateix eixèrcit fins al fi de la guerra en març de 1876. Per la seua participació en estes accions se li va concedir el grau de capità. Des de març de 1880 fins a juny de 1882 va prestar els seus servicis en la Comissió de Reserva d'Alacant i despuix se li va destinar al Esquadró de Caçadors de Mallorca. En 1887 va ser ajudant de camp del general Juan Salcedo, cap de Divisió de Valéncia concorrent en el seu general el dia 3 de juny de 1888 a sofocar una sublevació que va esclatar en l'antic Penal de Sant Agustín. Terminada la guerra, va servir en vàries guarnicions en Toledo i va eixercir de professor en l'Escola de Tir de Cavalleria. Dissolta esta quatre anys despuix, va obtindre el càrrec de secretari general del Certamen de Tir en Madrit en 1889. Posteriorment, va ser destinat a Mella com tinent coronel, formant part de l'eixèrcit expedicionario d'Àfrica a les órdens del general Salcedo en decembre de 1892. A la seua tornada d'Àfrica va servir d'ajudant major del Regiment Caçadors de María Cristina fins al seu ascens a comandant en cap en giner de 1896, sent destinat a manar dos Esquadrons Caçadors de Treviño en Villanueva i Geltrú. En 1899 va ser designat pel capità general de Valéncia per al càrrec de delegat de la seua autoritat en la Comissió Mixta de Reclutament d'Alacant. Des d'abril de 1901 fins a maig de 1906 va ser delegat militar de la Junta provincial d'Indústria, Comerç i Ganaderia. En 1903 va organisar l'Exposició Agrícola i Industrial d'Alacant. En juny de 1906, se li va confirmar en el càrrec d'ajudant de camp del general de la sexta divisió. En 1909 va jurar el càrrec de gentilhombre d'entrada davant el governador civil de la província Alfredo Paradela.[1]
En agost de 1911 se li va destinar al Regiment de Cavalleria de Taxdirt, en el que va prestar servici de campanya en el territori de la Comandància de Mella, manant columnes. El 18 de giner de 1914 va concórrer a l'operació que va donar per resultat la pren de Mont Arruit. Pels seus servicis en Mella se li va concedir la Creu Roja de Segona Classe del Mèrit Militar. Va ascendir reglamentàriament a coronel en abril de 1912 i en agost del mateix any se li va confirmar el mando de dit Regiment de Caçadors de Taxdirt, el qual va dirigir fins a abril de 1916. Va dirigir diferents reconeiximents i operacions de Policia, en el mando de columnes; va eixercir el mando dels territoris de Segangán i Zeluán. Es va distinguir en els fets d'armes del 8 i 23 de juny de 1914 per l'ocupació de diverses posicions, concedint-se-li la Creu Roja de Tercera Classe del Mèrit Militar. Pels treballs que va realisar en benefici de les famílies dels tripulants morts i ferits del canoner General Concha, li va ser otorgada la Creu de Tercera Classe del Mèrit Naval. Per real decret de 22 d'abril de 1916, se li va ascendir a l'ocupació de general de brigada. Destinat a la Península, se li va nomenar governador militar de la Plaça de Ciutat Rodrigo, càrrec que va eixercitar un any.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miguel de Elizaicin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.