Iglésia de Santa Catalina i Sant Agustín

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Santa Catalina i Sant Agustín

La iglésia parroquial de Santa Catalina i Sant Agustín, situada en el carrer de la Mare de Deu de Gràcia (Nostra Senyora de Gràcia) número 5 de la ciutat de Valéncia, en Espanya, és l'iglésia de l'antic convent de flares ermitaños de Sant Agustín assentats en Valéncia en el XIII.

Història

Este convent d'estil gòtic valencià contava en un claustre junt a l'iglésia, ocupant el jardí actual adjacent, en setze arcades per banda. En el XVII es va construir un atre claustre feya el costat nort, i l'anterior es va elevar en una planta. Durant la Guerra d'Independència va servir com quarter a les tropes franceses en 1812. El temple va ser renovat en 1815. Despuix de la desamortisació de 1836 les dependències conventuals varen ser utilisades com a presidi fins al seu derribe en 1904, quedant únicament l'iglésia oberta al cult.

L'iglésia d'una sola nau en capelles entre contraforts té un àbsit poligonal de cinc costats cobert en volta de crucería estrelada, mentres que els sis trams de la nau ho fan en voltes de crucería simple, el tram més propenc al presbiteri és de major esgambi i es correspon en dos capelles. Presenta cor alt als peus en el que es troba l'única clau original. En 1692 es va afegir un revestiment barroc, que va ser repristinado a partir de 1940. D'especial rellevància és l'icon medieval de la Verge de Gràcia que alberga esta iglésia.

La portada lateral va deure realisar-se durant el primer terç d'el XVII. Està flanquejada per parells de columnes dòriques sobre pedestals, arrematada en un frontón curve partit; en la part superior una hornacina entre volutes en l'image del sant titular, arrematada per un frontón triangular partit.

En 1912 es va edificar un nou campanar a càrrec de l'arquitecte Luis Ferreres, en rajola, que seria recobert en una morfologia goticista en l'intervenció de posguerra.

Erro al crear miniatura:

Frontera principal

Erro al crear miniatura:

Sò de les campanes

Despuix de la Guerra Civil va quedar tan afectada que es va pensar en la seua derribe. Javier Goerlich va realisar una intervenció, en 1940, que li va donar el seu aspecte actual, historicista, en aplacats de pedra vella en el parament oriental, formació de dependències baixes als peus de l'àbsit i recapte de nova morfologia gotizante per a la frontera meridional i el campanar. Esta intervenció s'acusa en la frontera als peus i en el campanar i busquen reproduir la primitiva estructura arquitectònica de l'edifici.

L'escultor i imaginero valencià José Just Villalba (germà d'Antonio Just, retor de l'Iglésia) va realisar, en un treball que despuix de la guerra va durar varis anys, la total renovació interior de l'iglésia, aportant bona part d'imagineria actual del temple aixina com el restant de detalls decoratius: vidrieres, retaules, bancades, marbres, llànties, altars, relleus, etc. A ell es deu, entre molts atres detalls decoratius, l'Altar major, en les imàgens de bulto redó de Sant Agustín i de Santa Catalina, el retaule de Sant Vicente, l'Inmaculada Concepció, el Crist Crucificado, la capella de la comunió, diversos relleus, púlpits, el Sagrat Cor de Jesús, Sant Josep i les imàgens exteriors de Sant Agustín, de Sant Vicente i de la Verge.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santa Catalina i Sant Agustín.