Mineria en Gales

Instalacions de la mina de Tower Colliery en 2004.

La mineria en Gales va proporcionar una important font d'ingressos per a l'economia de Gales durant tot el XIX, de la mateixa manera que a principis i mediats de el XX. Va ser clau per a la Revolució Industrial en Gales i en tota Gran Bretanya.

Gales era famosa per la seua mineria de carbó, en l'entanque de Rhondda, les valls del sur de Gales i en tota la conca carbonífera del sur de Gales. Per a l'any 1913, Barry es va convertir en el port exportador de carbó més gran del món, en Cardiff en segon lloc, ya que el carbó es transportava per ferrocarril. . El norest del país també tenia el seu propi jaciment de carbó i Tower Colliery (tancat en giner de 2008), prop d'Hirwaun, és considerat per molts com la mina de carbó a cel obert més antiga i una de les més grans del món. El carbó galés es considerava un dels millors materials per a cremar i de la més alta calitat tant per a generar energia com per a transport ferroviari o marítim, i era venut a preus més alts. Gales també ha tingut una important història de mineria de pissarra, or i diversos minerals metàlics, lo que la convertix en una de les planures en major riquea material del món.

Història

En l'Edat del Ferro britànica prerromana, ya existia mineria a chicoteta escala en Gales, pero es va mamprendre a escala industrial baix els romans, els quals varen completar la seua conquista de Gales en l'any 78 d. C. Es varen extraure cantitats substancials d'or, coure i plom, junt en cantitats menors de zinc i argent . La mineria continuaria fins que el procés deixara de ser pràctic o rendable, moment en el c ual la mineria seria abandonada. Les extenses excavacions de les operacions romanes en Dolaucothi proporcionen una image de l'alt nivell de la tecnologia romana i l'experiència de l'ingenieria romana en l'época antiga. Poc despuix de la caiguda de l'imperi romà, la mineria ràpidament va deixar de ser rendable i la majoria dels inversors i empresaris varen vendre les seues accions. En el XVII, al voltant de l'época d'un aument en la població, va començar l'explotació de la pissarra, i en la década de 1750, l'indústria minera havia explotat en la zona casi tot tipo de materials imaginables, convertint-ho en un centre de mineria.

Mineria de carbó

Durant la primera mitat de el XIX, la mineria va ser a sovint la font de descontent de la classe treballadora en Gales. Una série de alçament, com l'Alçament de Merthyr en 1831 contra els empleadores, varen ser una característica de la Revolució Industrial en Gales, Dic Penderyn es va convertir en un màrtir dels treballadors industrials. El moviment cartista i l'alçament de Newport de 1839 varen mostrar la creixent preocupació i consciència de la força laboral sobre el seu valor per a la nació.

Hi ha una cançó minera molt coneguda, part en galés i part en anglés. I am a little collier and gweithio underground

The raff will never torri when I go up and down

It's bara when I'm hungry

And cwrw when I'm dry

It's gwely when I'm tired

And nefoedd when I die A continuació, la seua traducció en espanyol.

Soc un chicotet miner i treball baix terra

La corda mai es trencarà quan puge i baix

És pa quan tinc fam

I cervesa quan estic sec

És el llit quan estic cansat

I el cel quan muiga

A pesar del descontent, molts miners varen continuar treballant, impulsant l'economia global a pesar de la seua insatisfacció.

Museu Big Pit en Blaenavon

Museu Nacional del Carbó Big Pit i atres museus miners en Gales

Atres museus que preserven la memòria i el patrimoni de l'indústria minera del carbó en Gales es troben en:

• Museu dels Miners de Gales del Sur prop de Cymmer
• Museu Cefn Coed Colliery prop de Crynant
• Parc del patrimoni de Rhondda prop de Trehafod

Pedrera de pissarra

Hi ha hagut pedreres de pissarra en Gales des de l'época romana, quan s'utilisava pissarra para techar el fort de Segontium, ara Caernarfon . L'indústria de la pissarra va créixer llentament fins a principis de el XVIII, després es va expandir ràpidament fins a finals de el XIX, moment en el que les àrees productores de pissarra més importants estaven en el noroest de Gales, inclosa la pedrera Penrhyn prop de Bethesda, la pedrera Dinorwic prop de Llanberis, les pedreres de la vall de Nantlle, i Blaenau Ffestiniog, a on la pissarra es extrea d'una mina . Penrhyn i Dinorwig eren les dos pedreres de pissarra més grans del món, i la mina Oakeley en Blaenau Ffestiniog era la mina de pissarra més gran del món. La pissarra s'utilisa principalment per a teulades, pero també es produïx com a llosa més grossa per a una varietat d'usos, inclosos sols, encimeras i làpides .

L'indústria de la pissarra en el nort de Gales està en la llista provisional de Patrimoni de la Humanitat, mentres que la pissarra galesa ha segut designada per l'Unió Internacional de Ciències Geològiques com a recurs pétreo del patrimoni mundial .

Mineria de metals

La mineria metàlica en Gales va afectar a grans zones de lo que ara són zones molt rurals del país i va deixar un llegat de montons de rebujos contaminats i varis edificis en ruïnes.

Hi ha una série d'àrees que han segut minades en busca d'una varietat de metals .

Mineria d'or

L'or s'extrea ya en l'época romana en Dolaucothi, en Carmarthenshire, i possiblement en atres llocs. En el XIX, l'or s'extrea de vàries chicotetes mines en l'extrem sur de Snowdonia i la major activitat se centrava en la vall del riu Mawddach i els seus afluents.

Plom i argent

Mina Cwmystwyth des de l'ala immediatament damunt de la mina. Hivern de 1985, quan molts edificis encara estaven en peu

Les àrees principals es varen centrar en les terres altes dels rius Ystwyth i Rheidol, en alguns valors atípics a l'est en la conca del riu Severn i alguns al sur en les capçaleres del riu Teifi . Les més grans d'estes mines varen ser les mines Cwmystwyth i Rheidol United en Cwm Rheidol. El mineral extret era galena que en molts casos tenia un alt contingut en argent, especialment en Cwm Ystwyth. També es va produir junt en grans cantitats d'esfalerita, el principal mineral de zinc . No obstant, el zinc només es processava ocasionalment i molt permaneix en els extensos montons de descarte al voltant de les mines.

Entre les moltes mines que han existit, la següent llista identifica les que se sap que varen existir entre els sigles XVII i XIX en el nort de Cardiganshire i l'oest de Montgomeryshire :

Aberffrwd, Ànima, Blaenceunant, Blaencwmsymlog, Bron floyd, Bryn Glas, Bwa Drain, Bwlch, Cwm Mawr, Cwmystwyth, Cwm Ystwyth South, Cwm Ystwyth West, Cwmbryno, Cwmdarren, Cwmsymlog, De Broke, Dyffryn Castell, Elgar, Esgair Lle, Esgairmwyn, Fron Goch, Fron Goch Este, Gelli, Glog fach, Glog Fawr, Goginan, Goginan oest, Graig Goch, Grogwynion, Gwaith coch, Lisburne Sur, Llwynmalus, Llywernog, Logau Les, Melindwr, Mynyddgorddu, Nanteos, Pen Rhiw, Powell, Rheidol United, Temple, Ystumtuen.

La mineria de metals en el bosc de Gwydir es remonta a el XVII, pero el seu apogeu es va produir en la segona mitat de el XIX. Estes mines produïen predominantment plom i zinc, i l'última mina en tancar, Park Mine, ho va fer en la década de 1960.

Àrees més chicotetes d'explotació de plom incloïen la montanya Halkyn en Flintshire i la vall de Clyne en l'oest de Swansea .

Coure

La mineria del coure és provablement l'activitat minera més antiga coneguda en Gales, en evidència documentada de mineria de l'Edat del Bronze en Great Orme prop de Llandudno i en Copa Hill en la vall del riu Ystwyth en Ceredigion . Es varen explotar més descobriments de coure en Snowdonia, just a l'est de Beddgelert, a on la mina de coure Sygun, dins del Parc Nacional de Snowdonia, dona una idea de les condicions que enfronten els miners del coure i és una atracció turística popular. En el XVIII, es varen descobrir i varen explotar enormes depòsits de coure junt en una varietat d'atres metals en la montanya Parys en Anglesey .

Ferro

L'explotació comercial de mineral de ferro ha segut relativament poc comú en Gales durant els últims cent anys, a pesar del predomini de l'indústria del ferro i l'acer en el sur de Gales. No obstant, la pedra de ferro és un component de la seqüència rocosa de Lower Coal Measures i, a on aflora a lo llarc del brode nort de South Wales Coalfield, es va treballar extensament per a la producció de ferro i va ser important en l'inici de la Revolució Industrial en el sur de Gales. L'explotació comercial també va tindre lloc en el Valle de Glamorgan . El Bosc de Dean va ser una important font de ferro durant molts sigles i data a lo manco de l'época romana.

Plom

El plom es va extraure per primera volta en el nort de Gales durant l'época romana en Pentre Halkyn per a fondre's en Flint. El plom que allí es produïa duya estampat l'inscripció Deceangli, que era el nom de la tribu celta que ocupava la zona. En el XVII, va començar un periodo intensiu de mineria de plom en Gales, que va dur un gran número de miners de Derbyshire a Gales. Hi ha reserves substancials del metal en Ceredigion, provablement explotades per primera volta en el periodo romà i àmpliament durant el resorgiment de la mineria metàlica durant el regnat de la reina Isabel I.

Arsènic

l'arsènic s'ha extret en associació en metals i en Gales l'extracció comercial provablement només s'ha produït en la vall de Clyne, prop de Swansea.

Mines en funcionament

Despuix de la folga dels miners, en Gales només varen quedar en funcionament dos mines profundes. Tower Colliery, Hirwaun, ha segut gestionada per una cooperativa minera des de 1994. Per la disminució de les vetes de carbó, l'última volta que es va treballar en la mina va ser el 18 de giner de 2008, seguit del tancament oficial el 25 de giner. La mineria a la deriva va continuar en Aberpergwm Colliery, una mina més chicoteta tancada per la Junta Nacional del Carbó en 1985 pero reoberta en 1996. La mina de carbó Aberpergwm actualment és propietat de Energybuild i està operada per ella i abastix el mercat de carbono. Encara existixen vàries atres mines menudes, inclosa la mina a deriva Blaentillery prop del Museu Nacional del Carbó Big Pit .