Minerals (Santa Creu)

Minerals era una localitat rural argentina del departament Desijat en la província de Santa Creu. Encara que no hi ha registre que detentó un centre poblacional en forma de poble, les estàncies que rodegen la zona de l'estació varen conformar un tipo de localitat en població rural dispersa.

Toponímia

El nom de la localitat va ser pres de la seua estació. A volta, este nom fa referència a exploracions que es varen eixecutar en busca de minerals en els voltants. Ademés, en les rodalies cap al nort s'ubica un cañadón del mateix nom.La denominació Minerals es va impondre en forma definitiva el 8 d'octubre de 1914 per un decret presidencial dictat en tongada de la progressió kilométrica que fins a eixe temps imperava.

Història

La localitat va començar la seua vida gràcies a l'instalació d'estació Minerals del Ferrocarril Port Desijat a Colónia Les Heras el 7 d'octubre de 1914. L'estació va ser emplaçada en el quilómetro 61.2 i pensada inicialment com de segona classe. No obstant, el seu us es va tornar superior a eixa categoria ya que eixercitava tots servicis de passagers, càrregues, encomanes i facenda. En l'informe de 1958 assegura que era una de les poques estacions d'este tipo en infraestructura per a facenda que encara oferia este servici. Per a les seues tasques es valia de: apartadero 591 m i estany Piggott 32 m³. Ademés, Minerals contava en aigua relativament a l'alcanç per tindre la capa freàtica a 11,5 m.

Per un atre costat, l'11 de juliol de 1921, per decret de caràcter general, el Poder Eixecutiu Nacional a càrrec d'Hipólito Hirigoyen va dispondre que la Direcció de Terres del Ministeri d'Agricultura, prevera reserves per a la formació de pobles en els Territoris Nacionals. Específicament, en el nort de la Província de Santa Creu. D'este gran número de noves localitats es va decretar el naiximent formal de Minerals, que segons el cens de Territoris Nacionals de 1920 vivien en les afores de la localitat unes 100 persones. El mateix decret de creació del poblat de Minerals i els restants pobles que devien crear-se en les afores de les estacions. D'esta manera, es va autorisar el traçat d'estos pobles fet en cada cas sobre una superfície de 2.000 has., sempre que puga destinar-se d'eixes terres a l'agricultura i reserves per a descans de facendes.

Encara que formalment es varen declarar 100 habitants no es va especificar si els mateixos estaven entorn a l'estació o eren la sumatoria d'estàncies en les afores. L'importància poblacional va fer que es creara en el lloc estafeta postal habilitada el 29 de març de 1917, la qual va ser clausurada el 8 d'agost de 1930. La clausura de 1930 també coincidix en el tancament de l'estació ferroviària eixe mateix any. Mentres la guia Kraft de 1931, en informació obtinguda anteriorment, senyala a Adolfo Martínez en l'establiment rural "La Guarida", com a encarregat de l'estafeta. Com a última senya d'esta estafeta es presenta un document oficial indica que funcionava en 1945, desconeixent-se la data de la seua clausura. La ràpida decadència de la zona va ser confirmada per la Guia de Correus i Telégrafs de 1934 que omet a esta localitat i solament nomena algunes poblacions en el ramal de més de 100 habitants.

Un informe de 1951 confeccionat per l'ex Governació Militar de Comodoro Rivadavia va detallar les estaciones - localitats més importants del ferrocarril i Minerals no va ser mencionada per no tindre importància zona rural dels seus voltants o perque la seua estació no mantenia moviments significatius.

L'accentuat decliu es va terminar confirmat en l'informe del Ferrocarril Patagónico efectuat en 1957. El mateix enumera les localitats significatives de tot el Ferrocarril de Port Desijat a les Heras. La llista solament menciona en detall les sifres poblacionals de Desijat i Les Heras. En tant, les demés poblacions intermiges entre abdós punta de rieles varen ser classificades de escassa població i varen sumar entre totes a penes 1500 habitants.

Un dels últims registres de les localitats-estaciones del ferrocarril es va donar en un mapa de l'institut geogràfic militar dels anys 1960. En este document s'omet a Minerals per considerar-la poc rellevant.

Fem ferroviari en Minerals, note's l'entorn rural de la localitat.

El tren va finalisar les seues operacions en juliol de 1978, lo que va accentuar l'èxodo de la poca població que encara prevalia.El seu ràpit despoblació en part és explicat la languidez del funcionament del ferrocarril que en un principi s'enllaçava en les estàncies per mig de pesades chatas que carrejaven la producció a les estacions més propenques. Després estes varen ser reemplaçades pel camió que es desplaçava des de les estàncies directament fins al port.

Després del tancament del ferrocarril, Minerals i el seu entorn rural no varen tornar a ser aludides per censos i mijos de comunicació. D'esta manera, la memòria de la localitat pronte es va perdre en forma definitiva encara que mantinga lleu o nula població rural en els seus voltants. No obstant, alguns mapes encara arrepleguen el nom de la població com és el cas d'Open Street Maps.

Fins a inicis de la década dels anys 1990 es trobava en un bon estat de conservació que incloïa fins al seu cartell nomenclador, sent en Tehuelches i Pedra Clavada les úniques estacions sense tindre un centre poblacional que sobrevivien. No obstant, anys posteriors abdós estacions varen ser desmantellades i solament la de Pedra Clavada va sobreviure.

La localitat de Minerals va tornar a la notorietat quan va ser nomenada com a clau en el pla de reactivació de 2008. A pesar d'açò no va ser reconstruïda o posada en valor. Tota l'eixecució del pla de reacondicionamiento del ramal va prometre que en la primera etapa que en 2 mesos el tren començaria a circular. Les obres no varen ser significatives i varen tardar a pesar de que contaven en una partida de $90.084.733. Per a 2015 Cristina Fernández reinauguró un tram de l'obra. En tant, el ministre de l'Interior i Transport, Florencio Randazzo, va assegurar que l'obra va demandar una inversió de 92 millons de pesos ampliant el presupost original. Ademés, es va dir que l'obra estaria finalisada en 90 dies i conectarà Port Desijat en el nort de la província. Pese a la gran suma invertida per l'estat i l'inauguració en 2015 de les obres per part del govern peronista, el ferrocarril no va tornar a funcionar i govern va ser acusat d'un perjuí de $92.000.000 d'obra pública malversada.

En octubre de 2024 el governador Claudio Vidal va anticipar que treballa en el proyecte de recuperació del ferrocarril. El polític va assegurar que el tren cobriria els 285 quilómetros de recorregut i tornaria a passar per les estacions Les Heras, Pedra Clavada, Koluel Kayke, Pico Truncat, Minerals, Fitz Roy, Jaramillo, Tellier i Port Desijat. Açò fa pensar també una possible reconstrucció de les estacions Les Heras, Pico Truncat i Minerals. No obstant, l'informació va contrastar en un mapa del proyecte que representa el traçat ferroviaris i les estacions més importants; sense que es mencione a Minerals.

El Moll de l'estació i les seues bases despuix del desguaix que va sofrir.