Minar-i Chakri

Minar-i Chakri en 1836 dibuixat per Charles Masson

Minar-i Chakari és un pilar fet de pedres tallades en una elevació de 16 quilómetros al surest de Kabul en Afganistan. Té 28,5 metros d'altura i és una de les construccions budistes que en l'época del imperi Kushán es va construir en la zona de Kabultals. Minar-i Chakari va ser construït en el I i va sofrir greus danys durant la guerra civil afgana. En 1988 va ser posteriorment destruït pel règim talibán.

Ubicació

Minar-i Chakari està ubicat directament en l'ala nort de la cresta de Shakh Baranta i continua 600 metros fins a la planura de Kabul. La ciutat es pot vore des de dalt i les montanyes nevades del Hindú Kush el fondo. Al sur hi ha un replanell fins a una atra cadena montanyosa en picos de més de 3000 metros. El pilar es troba àmpliament en una antiga ruta comercial i turística, la conexió més propenca a la capital regional del imperi greco-bactriano d'Aleixandria en el Caucas. Es troba a 65 quilómetros al nort de Kabul, i des del surest es dirigix cap a Jalalabad en direcció a l'Índia. Baixe el govern dels kushan, la província grega (satrapía) Paropanisadai va passar a cridar-se Kabulistán i l'administració provincial es va traslladar a Kabul. Durant el regnat del rei Vima Kadphises, al voltant de l'any 100 d. C., l'imperi va començar a expandir-se cap a l'Índia i l'economia va tindre un creiximent magnífic, que es va reflectir en la construcció de monuments i monasteris budistes al voltant de la capital. Açò també va incloure la construcció de dos pilars budistes (stambha) en el sur de la ciutat: el Surkh Minar ("torre roja") de 19 metros d'altura, que es va derrocar en un terremot en la primavera de 1965, i el Minareh Syah, que està més prop cap a i al peu de la montanya ("Torre negra") en la montanya, que es va cridar Minar-i Chakari en el XIX.

Descobriment i investigacions

Minar-i Chakri es va trobar per primera volta en el seu camí cap a l'antiguetat occidental a través de soldats britànics que exploraven el país en el XIX. En 1841, Charles Masson va publicar un informe detallat i el dibuix d'un "monument grec" en Londres. No obstant, en la retirada del eixèrcit britànic al final de la primera guerra anglo-afgana, alguns dels sobreviviente varen informar sobre un pilar que havien vist.