Mina de diamants Argyle
La mina de diamants Argyle era una explotació ubicada en la regió este de Kimberley, en el remot nort d'Austràlia Occidental. En ocasions, la mina va ser el major productor mundial de diamants en volum (14 millons de quilats en 2018),[1] encara que la proporció de diamants en calitat de gema era baixa. Era l'única font significativa coneguda de diamants rosa i rojos (produint més del 90% del suministrament mundial), i ademés proporcionava una gran proporció d'atres diamants de color natural, com a diamants champany, coñac i rars diamants blaus.
Les operacions mineres varen cessar en novembre de 2020, despuix de 37 anys d'explotació i una producció de més de 865 millons de quilats de diamants en bruto. L'operador de la mina, Rio Tinto, a lo manco fins a 2025, planejava desmantellar la mina i rehabilitar el jaciment.[2][3]
La mina de diamants Argyle també va destacar per ser el primer jaciment comercial exitós de diamants en explotar una fumeral volcànic de lamproíta, en lloc dels tubos de kimberlita més habituals. Intents anteriors d'extraure diamants d'un fumeral de lamproíta en el Parc estatal del Cràter de Diamants en Arkansas, Estats Units, varen fracassar comercialment. La mina Argyle és propietat de Rio Tinto Group, una companyia minera diversificada que també posseïx la Mina de diamants Diavik en Canadà i la Mina de diamants Murowa en Zimbabue.
Descripció
[editar | editar còdic]El jaciment miner comprén aproximadament 50 hectàrees,[4]: <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode». QuotationErro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode»." class="tooltip tooltip-dashed" style="border-bottom: 1px dashed;">Plantilla:R/where i s'estén de forma casi llineal, aproximadament en uns 1600 m de llarc i entre 150 i 600 m d'ample. Argyle va utilisar originalment tècniques a cel obert, alcançant uns 600 m d'excavació en el seu punt més profunt. El tajo obert es va tancar en 2010 i les operacions es varen tornar completament subterrànees en 2013 a través de galeries.[5]
Ubicació
[editar | editar còdic]La mina de diamants Argyle està ubicada en Kimberley, en la regió situada en l'extrem noreste de l'Estat d'Austràlia Occidental.[6] Està ubicada al suroest de Lake Argyle en Matsu Ranges, aproximadament 550 km al suroest de la ciutat de Darwin. Degut a que es troba a 185 km per carretera des de l'assentament més propenc (Kununurra), es va construir un campament residencial complet junt a la mina. La majoria dels 520 treballadors es desplaçaven des de Perth (a 2000 km de distància), per a completar tandes alternes de dos semanes en la mina. L'explotació va fomentar l'ocupació local, i va brindar treball en llabors de mineria a un gran número d'indígenes residents en l'àrea d'influència de la mina.
Història
[editar | editar còdic]Es coneixen menudes cantitats de diamants depositats aluvialmente en Austràlia des de finals de el XIX, trobats inicialment per buscadors d'or. No obstant, no es va observar cap depòsit de fumeral volcànic en el seu orige. Despuix del descobriment de varis diamants aluvials en la regió de West Kimberley, en el riu Lennard (zona de Ellendale), en 1969, un consorci d'empreses mineres, conegut colectivamente com Kalumburu Joint Venture, va iniciar una busca sistemàtica en Austràlia Occidental per a trobar l'orige d'estos diamants.[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Tanganyika Holdings, part de la Kalumburu Joint Venture (que posteriorment es convertiria en Ashton Joint Venture), havia amprat a la geóloga britànica Maureen Muggeridge.[7] En 1979, Muggeridge va descobrir mostres de diamants en la planura d'inundació d'una menuda riera que desembocava en el llac Argyle. Pronte va rastrejar l'orige dels diamants fins a la capçalera de la riera Smoke Creek.[7] El 2 d'octubre de 1979, es va descobrir el fumeral de Argyle.
Durant els tres anys següents, es va evaluar la viabilitat econòmica del jaciment i, en 1983, es va prendre la decisió d'iniciar l'explotació minera. Les operacions de mineria aluvial varen començar de colp i repent, mentres que en la preparació de la mina a cel obert es varen invertir 18 mesos, en un cost de 450 millons de dólars australians. La mina va entrar en operació en decembre de 1985.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Global Diamond Supply Expected to Decrease 3.4% to 147M Carats in 2018». Kitco. Consultat el 9 de novembre de 2020.
- ↑ «The iconic Argyle diamond mine delivers its final production». Consultat el 9 de novembre de 2020.
- ↑ «Rio Tinte's Argyle diamond mine stops production after 37 years». Consultat el 5 de febrer de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagia2001 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaDiaAnnualReview2008 - ↑ Short description of Argyle Diamonds at LJWest Diamonds
- ↑ 7,0 7,1 Geologist left no stone unturned in quest for glittering prize, Fairfax Mija.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de diamantes Argyle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.