Mina de diamants Diavik
La mina de diamants Diavik (en anglés: Diavik Diamond Mine) és una mina a cel obert de diamants de Canadà, localisada en la regió Slave del Nort dels Territoris del Noroest, a uns 300 km al nort de la capital Yellowknife. La mina es compon de tres forats o pous de kimberlita associats en el camp d'kimberlita Llac de Gras i està situada en una illa de 20 km² del llac de Gras, de 569 km², informalmente cridada East Island. Està a uns 220 km al sur del círcul polar àrtic.
L'explotació minera s'ha convertit en una part important de l'economia regional, en uns 5000 empleats, d'ells 2500 autòctons, recaptant 9000 millons de dólars canadencs en vendes, i produint entre 6 i 7 millons de quilats (1200 kg - 1400 kg) de diamants a l'any. L'àrea va ser reconeguda en 1992 i la construcció va començar en 2001, produint a partir de giner de 2003. Està conectada per una carretera de gèl i per l'aeroport Diavik, que conta en una pista de grava de 1596 m que acull regularment a avions a reacció Boeing 737.
La mina és propietat d'una empresa conjunta entre Harry Winston Diamond Corporation (40 %) i Diavik Diamond Mines Inc. (60 %), una subsidiària de Rio Tinto Group. La vida útil de la mina s'espera que siga d'entre 16 a 22 anys.
En 2006, la carretera de gèl des de Yellowknife a la mina Diavik i les mines propenques, es va congelar vesprada i descongeló primerenc. Ans que la carretera anara tancada, la mina Diavik no va conseguir fer aplegar per camió tots els suministraments necessaris per al restant de 2006 devent abastir-se per aire en un gran cost econòmic.
En 2009, la carretera de gèl es va obrir des de l'1 de febrer al 25 de març i durant eixe periodo els camions varen transportar 173.195 tonellades de càrrega (combustible, ciment, explosius, equip, etc.) en 5377 enviaments.[1]
El 5 de juliol de 2007, un consorci de sèt empreses mineres, inclosa Rio Tinto, va anunciar que estava patrocinant estudis d'impacte ambiental per a la construcció d'un port d'aigües profundes en el Bathurst Inlet, en les aigües àrtiques del golf de la Coronació. Els seus plans inclouen la construcció d'una carretera de 211 km que conecte el port en les seues mines. El port serviria a bucs de fins a 25.000 tonellades.
En març de 2010, la mineria subterrànea va començar en la mina. La transició de la mina a cel obert a mineria subterrànea s'espera que estiga terminada en l'any 2012.
En 2018 es troba en la mina Diavik un dels diamants més gran del món trobats fins a la data, de 552 quilats.
Trivia
[editar | editar còdic]La mina Diavik apareix en una série de televisió nortamericana emesa en el canal The History Channel, Isse Road Truckers (en espanyol, Camioners del gèl).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diavik Diamond Mine [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de diamantes Diavik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.