Mimeógrafo
El mimeógrafo o polígrafo, cridat també a voltes ciclostil, és un instrument utilisat per a fer còpies de paper escrit en grans cantitats (se solia utilisar en coleges). Per a imprimir les còpies s'utilisa un original escrit a màquina sobre un tipo de paper especial, cridat esténcil.[1]
Història
[editar | editar còdic]Un prototip de màquina d'impressió simple va ser patentada, el 8 d'agost de 1887, per Thomas Alva Edison en els Estats Units. Va ser utilisat per primera volta en 1887 per Albert Blake Dick (Edison li va vendre este aparat al Sr. Dick), a qui Edison va llicenciar la producció de la nova invenció.
La màquina va ser perfeccionant-se, mantenint entretant la seua simplicitat de maneig, incorporant-se una chicoteta rotativa manual que permetia una ràpida reprografía de diverses còpies.
Us i funcionament
[editar | editar còdic]
El mimeógrafo es va utilisar com a mig barat per a produir moltes còpies d'un text, sobretot en escoles. Estes màquines, inventades al final de el XIX, eren totalment manuals, encara que despuix varen ser perfeccionades en afegir-los un motor elèctric.
Els texts eren preparats en l'ajuda d'una màquina d'escriure i una matriu en paper (cridada esténcil), impregnada en tinta per una de les seues cares. Este antic método d'edició manual consistia en escriure sobre un full especial cridat esténcil, formada per dos fulls units en pegament (una casi comuna i l'atra molt fina). Sobre este full doble s'escrivia en una màquina d'escriure a la que prèviament se li havia retirat la cinta entintada, és dir, s'escrivia perforant el full en els tipos de cada lletra, i justament per eixos forats el mimeógrafo introduïa posteriorment una chicoteta cantitat de tinta per a que el paper blanc que se superponia en l'aparat, rebera l'impressió d'eixos tipos. Per supost, la tinta que ingressava en cada forat, per mínima que fòra, acabava deteriorant el full fi, per lo que devia fabricar-se una atra, escrivint de nou els texts. És dir, cada esténcil s'instalava en la roda de l'aparat i es feya girar, i el mateix rodell afegia la tinta i imprimia les còpies. Segons les característiques del mimeógrafo usat es podien aplegar a imprimir des d'una decena[2] fins a varis centenars de còpies.[3] Estes impressions eren acceptables, encara que podien eixir defectuoses si s'excedia este número màxim de còpies per esténcil.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mimeograph - Definition of Mimeograph by Merriam-Webster».
- ↑ Diari HOY d'Extremadura. Villafranca.Edicions Digitals HOY S.L.U..Consultat el 5 de setembre de 2021.
- ↑ (2020) «Printing to 1970», A Companion to the History of the Book, 2.ª edició (en anglés), John Wiley & Sons Ltd, pp. 107. ISBN 9781119018179.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mimeógrafo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.