Ploma elèctrica
La ploma elèctrica d'Edison, formant part d'un aparat complet per a duplicar documents i dibuixos escrits a mà, va ser la primera chicoteta aplicació per a oficina dotada d'un motor elèctric relativament segura, sent produïda i venuda en els Estats Units a partir de 1875. A finals de la década de 1880, pràcticament havia desaparegut del mercat, substituïda per l'èxit massiu de les màquines d'escriure.
Poc temps despuix, es convertiria en la base de les màquines de tatuar.
Desenroll
[editar | editar còdic]Edison va reconéixer la possible demanda d'un dispositiu de copiat d'alta velocitat despuix d'observar l'increible cantitat de duplicats de documents requerits per comerciants, advocats, companyies de segurs i tots aquells professionals en ocupacions similars.[1] Per a satisfer esta demanda, va inventar la ploma elèctrica, que usava una agulla perforadora el funcionament de la qual estava inspirat en el telégraf impressor.
Edison i el seu associat Charles Batchelor varen observar que quan este dispositiu perforava el paper, quedava una marca baix de la solució química que utilisava. El propi Edison va aprofitar esta propietat i va construir la ploma elèctrica per a valdre's d'este efecte.[2][3]
El desenroll de la ploma elèctrica va tindre lloc en l'estiu de 1875. La palesa nortamericana 1800,857 per a impressió autográfica se li va otorgar a Thomas Edison en 1876, cobrint la ploma, la duplicadora i els accessoris.
Disseny i us
[editar | editar còdic]La ploma elèctrica era el component clau d'un sistema de duplicació complet, que incloïa la pròpia ploma, un soport de ferro fos en una inserció de fusta, una bateria elèctrica en un soport de ferro fos i una prensa de duplicació plana de ferro fos en rodell de tinta. Totes les peces de ferro fos eren negres barnizadas, en franges dorades o decoració. La ploma elèctrica portàtil funcionava en una bateria de cela humida, que estava conectada a un motor elèctric montat en la part superior d'un eix en forma de ploma. El motor accionaba una agulla de balanceig que, segons el manual, podia realisar 50 punchades per segon (3000 per minut). L'usuari rebia instruccions indicant cóm colocar fermament la plantilla sobre paper secante damunt d'una superfície plana, i després usar la ploma per a escriure o dibuixar de forma natural traçant lletres i dissenys per mig d'una série de perforació diminutes en la plantilla.
Una volta preparat el patró estarcido, es colocava en la prensa de duplicació plana en un full de paper en blanc per davall. Es passava un rodell entintado sobre la plantilla, deixant una impressió de l'image en el paper. Edison es jactó de que es podien fer més de 5000 còpies d'un mateix original.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Thomas A. Edison Papers." Electric Pen - The Edison Papers. Rutgers, n.d. Web. 14 Feb. 2017. <http://edison.rutgers.edu/pen.htm>.
- ↑ Burns, Bill. "Edison’s Electric Pen." Edison’s Electric Pen. FTL Design, n.d. Web. 14 Feb. 2017. <http://electricpen.org/>.
- ↑ Engineering and Technology History Wiki. "Edison's Electric Pen." Edison's Electric Pen - Engineering and Technology History Wiki. Engineering and Technology History Wiki, 14 Sept. 2015. Web. 15 Feb. 2017. [1].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pluma eléctrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.