Militarisme celta

Militarisme celta

Rèplica de sexoieber, Alemània.

La història de la guerra celta s'estén del X fins als primers sigles d. C. i es referix als estils diferents de la guerra dels pobles coneguts com Celtes. Es tracta dels conflictes armats de les tribus celtes i els seus regnes. Aparte dels conflictes entre els celtes i els països veïns i les tribus, entre numerosos conflictes tribals es varen registrar entre les tribus celtes també. Açò inclou als pobles celtes d'Irlanda, Gran Bretanya, Galia, Iberia i Anatolia.

La guerra tribal

Les tribus celtes varen lluitar entre sí i, a voltes es varen aliar en els romans, els grecs i atres pobles front a atres tribus celtes. La guerra tribal sembla haver segut una característica habitual de les societats celtes. Si be la lliteratura èpica descriu açò com un deport més centrat en els bols i la caça que una conquista territorial organisada, el registre històric sembla indicar més que l'us de la guerra per part de les tribus era per a eixercir el control polític i hostigar als seus rivals, obtindre un benefici econòmic, i en alguns casos a la conquista de territori.

L'arqueologia proporciona molta informació sobre la cultura material dels celtes, pero l'importància d'estes troballes per a determinar cóm els antics celtes varen combatre és objecte de molta especulació. Durant molt temps es va pensar, per eixemple, que els celtes eren caçadors de caps pero les investigacions recents de França ha indicat que poden haver segut els caps dels aliats morts que s'arrepleguen per a ser colocats en pòrtics, mentres que els vençuts varen ser tirats a fosses comunes, trencant les seues armes ritualment.

Periodo d'Hallstatt sigles XII a VI a. C.

La cultura d'Hallstatt és la primera en ser identificada com associada a la cultura celta, s'estén des de l'oest al nort dels Alps en França, Gran Bretanya i el sur de la península ibèrica; durant l'Edat de Bronze. Les espases semblen haver segut l'arma principal d'este periodo, tal volta indicant que la guerra era un assunt d'escala relativament menuda, possiblement entre grups de guerrers d'èlit. En les últimes fases de l'época d'Hallstatt, el ferro va començar a substituir de bronze en la fabricació d'armes i la clàssica "espasa llarga celta" en el seu full de disseny de full va fer la seua aparició. Els sepelis en carros també són característics d'esta época; és possible que també feren alguna funció en la guerra d'esta época, pero els carros eren vehículs de quatre rodes i no es fabricaven en tota Gran Bretanya. Al final de l'época d'Hallstatt, l'espasa llarga va semblar caure en desgràcia, destituït per la curta, ficant punyals que es troben en major número entre els objectes funeraris en els sepelis d'alt estatus.

Referències

^ I. Estyn Evans, The Personality of Ireland, Cambridge University Press (1973), ISBN 0-521-02014-X

^ https://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/entremont/en/f_archi_san.htm

^ British Archaeology 76 "Ridding (sic) Into History"

^ Barry W. Cunliffe, Iron Age Communities in Britain Ch. 19 Warfare, ISBN 0415347793,

^ Cowen, J. D., The Hallstatt Sword of Bronze: on the Continent and in. Britain, in: Proc. Prehist. Soc. 33

^ Piggott, S. (1950) 'Swords and scabbards of the British Early Iron Age', Proc. Prehist. Soc. 16

^ Building an Iron Age Chariot, Mike Loades http://www.mikeloades.co.uk/cms/images/British_Chariot.pdf

^ The Archaeology of Clapix Celtic Britain and Ireland c.400-1200AD, Lloyd Laing, 1975

^ ibid ^ Caesar De Bell Gallica, Book 1, XXIV

^ ibid, Book 7, XLI

^ ibid, Book 5, XLIV

^ https://web.archive.org/web/20070927023916/http://www.cyberpict.net/sgathan/essays/woad.htm

^ Analysis of a Celtiberian protective paste and its possible use by Arevaci warriors, Jesús Martín-Gil, Gonzalo Palaus-Leblé, Pablo Martín Ramos and Francisco J. Martín-Gil, I-Keltoi vol. 5 - http://www.uwm.edu/Dept/celtic/ekeltoi/volumes/vol5/5_3/index.html ^ Plutarch, Camillus 15-30

^ Celtic warrior, 300 BC-AD 100 by Stephen Allen,2001,ISBN 1841761435, page 45

^ Celtic warrior, 300 BC-AD 100 by Stephen Allen,2001,ISBN 1841761435, page 47

^ Caesar, De Bell Gallica Book 4, XXXIII

^ The Gallic Wars , Chapter 33 ^ Polybius Histories Book 2, 29-31

^ Celtic warrior, 300 BC-AD 100 by Stephen Allen,2001,ISBN 1841761435, page 14 ^ Mountain, H. The Celtic Encyclopedia (1998)

^ Barry W. Cunliffe, Iron Age Communities in Britain, 2005, ISBN 0415347793, 9780415347792 ^ The Iron Age, smr. herefordshire. gov. uk

^ The Odrysian Kingdom of Thrace: Orpheus Unmasked (Oxford Monographs on Classical Archaeology) by Z. H. Archibald, ISBN 0198150474,1998, page 203,""

^ Complete Encyclopedia Of Arms & Weapons (Hardcover)by Rh Value Publishing, ISBN 0517487764, 1986

^ HaA(1200-1000), HaB(1000-800)

^ Rome's enemies: Germanics and Dacians by Peter Wilcox, Gerry Embleton,ISBN 0850454735,1982, page 35

^ Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe by Ion Grumeza, 2009, page 50

^ Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe by Ion Grumeza, 2009, page 88 ^ Strab. 7.5,"they often used the Scordisci as allies"

^ A dictionary of the Roman Empire Oxford paperback reference, ISBN 0195102339,1995, page 202,"contact with the peoples of the Illyrian kingdom and at the Celticized tribes of the Delmatae"

^ Hornblower, Simon; Spawforth, Anthony (2003). Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford University Press, p. 1106. ISBN 0-19-866172-X.

^ Encyclopedic Dictionary of Archaeology by Barbara Ann Kipfer,2000, page 251,"... Siga and from there eastward to the Sar Mountains. The Illyrians, descendants of the hallstatt culture, were divided into tribes, each a self-governing community with ...

^ Celtic warrior, 300 BC-AD 100 by Stephen Allen,2001,ISBN 1841761435, page 3

^ Aristot. Eud. Eth. 3.1229b

^ Celtic warrior, 300 BC-AD 100 by Stephen Allen,2001,ISBN 1841761435, page 15

^ Dionysius of Halicarnassus, Roman Antiquities p259 Excerpts from Book XIV

^ Ellis, Peter Berresford (1998). The Celts: A History. Caroll & Graf. pp. 60–3. ISBN 0-786-71211-2.