Anar al contingut

Mija generalisada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Construcció geomètrica per a trobar les miges aritmètica, geomètrica i harmònica de dos números a i b.

La mija generalisada és una abstracció dels diversos tipos de mija (geomètrica, aritmètica, harmònica, etc). Es definix com:[1]

Mm(x1,…,xn)={(1n∑i=1nxim)1msim=0(∏i=1nxi)1nsim=0


En a on certs valors del paràmetro m es corresponen en un atre tipo de miges:

M∞(x1,…,xn)=max⁡(x1,…,xn)
M2(x1,…,xn)= mija quadràtica
M1(x1,…,xn)= mija aritmètica
M0(x1,…,xn)= mija geomètrica
M−1(x1,…,xn)= mija harmònica
M−∞(x1,…,xn)=min⁡(x1,…,xn)

Definició

Siga

x

una variable discreta que assumix els

n

valors positius

x1,x2,...xn

, el número

cβ=(x1β+x2β...+xnβn)1β

es denomina mija potencial de grau β dels números x1,x2,...xn. En particular, el número[2]

c1=x1+x2+...+xnn

és la mija aritmètica dels mencionats números; en especial, el número

c2=(x12+x22+...xn2n)12

es diu mija quadràtica;,[3] finalment, el número


c−1=(x1−1+x2−1+...xn−1n)−1

es denomina mija harmònica dels números x1,x2,...xn.

Des d'un punt de vista formal, no hi ha restricció per al valor del grau β, de modo que pot assumir qualsevol valor real

−∞<β<+∞

I el valor de x deu ser positiu.[4]

Proposicions

Comparació en la mija geomètrica

Si x1,x2,...,xn són números positius i, a la seua volta, k<0<l llavors es complix

ck≤G≤cl

a on G és la mija geomètrica; Observe's que la mija potencial de grau negatiu no excedix a la mija geomètrica i que la mija potencial de grau positiu no és menor que la mija geomètrica.

Producte versus suma de n-ésinas potències

Donat els números positius x1, x2,..., xn es complix que

nx1 x2... xn ≤ x1n + x2n + xnn[5]

Monotonia de la mija potencial respecte al grau

Si x1, x2,..., xn són números posiivos i m < p, es té C m≤ Cp. Ocorre l'igualtat C m = Cp únicament si

x1 = x2 =... = xn.

Relació d'orde entre diverses miges potencials

Si s'assumix que la mija geomètrica g siga definida com "mija potencial de grau zero" i es denota g = c0, es té la següent successió[6]

c-1 ≤ c0 ≤ c1 ≤ c2

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Cf. "Mija generalisada". Merigó. The Generalized Hybrid Averaging Operator and its Application in Decision Making
  2. ↑ Publicació referida, pg. 17
  3. ↑ Publicació referida, la mateixa pg.
  4. ↑ Condició necessària en la definició de cβ que usa una funció exponencial xβ
  5. ↑ Obra citada, pg. 18
  6. ↑ Obra citada; pg. 29

Bibliografia

Korovkin. Desigualtats. Edicions Mir, Moscou.


Referències