Anar al contingut

Mida sigma-finita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de la mida, una mida sigma-finita (σ-finita) d'un cert espai de mida és una mida tal que l'espai es pot obtindre com a unió numerable de conjunts de mida finita. Treballar sobre espais mesurables equipats en una mida σ-finita és interessant, puix hi ha molts resultats que treballen sobre ells, duent en si conseqüències importants, com per eixemple, el Teorema de Fubini.

Definició

[editar | editar còdic]

Siga (X,𝒜,μ) un espai de mida. Es diu que μ és una mida σ-finita (o simplement direm que μ és σ-finita) si

X=n=1An,donde {An}n=1𝒜 con μ(An)<,n1

Aixina, si μ és σ-finita, direm que l'espai (X,𝒜,μ) és un espai de mida σ-finito.[1]

Eixemples

[editar | editar còdic]
  1. L'espai (d,(d),λ) és un espai σ-finito, a on (d) és la σ-àlgebra de Borel sobre d, i λ és la mida de Lebesgue sobre d. En efecte, denotem a la bola oberta centrada en x i ràdio r>0 per B(x,r)={y:||xy||<r}, a on |||| denota la norma euclidiana sobre d. Com sobre (d,τd) es té que una base per a la topología τd és la família formada per boles obertes, tenim que, existix r>0 tal que d=xdB(x,r), tenint que λ(B(x,r))<. Per tant, (d,(d),λ) és un espai σ-finito.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cohn, Donald L. (2013). Measure theory (en Inglés), Springer.