Mida de la pressió

Aparat metàlic per a medir la pressió

Per a la medició de la pressió i del buit s'han desenrollat moltes tècniques i medidors.

Un manómetro és un instrument que utilisa una columna de líquit per a medir la pressió, encara que actualment el terme manómetro a sovint s'usa per a designar qualsevol instrumente de mida que servixca per a medir la pressió.

Un medidor de buit s'usa per a medir la pressió dins d'un buit en el qual esta es dividix en dos subcategoría, alt buit i baix buit (i a voltes, buit ultra alt). El ranc aplicable en este cas en moltes tècniques es ensolapa, ya que és possible medir la pressió del sistema de forma contínua des de 10 bars fins a 10−11 mbar.

Tipos de pressió

Manómetro de gas natural

En la vida quotidiana, les medicions de la pressió (per eixemple, dels neumàtics dels automòvils), normalment es fan en relació a la pressió del mig ambient. En atres casos, les medicions es fan en referència al buit o a una atra referència específica. Quan es distinguix entre estes referències zero s'usen els següents temes:

• Pressió absoluta es fa referenciar la seua zero respecte a un buit absolut, per lo tant és igual a la pressió manométrica afegint la pressió atmosfèrica.
• Pressió manométrica o relativa en ella la seua zero de referència és la pressió de l'aire del mig ambient, per lo tant és igual a la pressió absoluta menys la pressió de l'atmòsfera. Els signes negatius normalment s'ometen.
• Pressió diferencial és la diferència de pressió entre dos punts.

La referència zero que s'usa normalment està implícita en el seu context, i estes paraules s'inclouen solament quan fa falta un aclariment. pressió del neumàtic i pressió de la sanc són pressions del medidor per convenció, en canvi la pressió atmosfèrica,pressions d'alt buit i pressió altimétrica tenen que ser absolutes.

Per a la majoria dels decorreguts de treball quan el decorregut existix dins d'un sistema tancat preval la medició de la pressió relativa. Els instruments de pressió conectats a este sistema indicaran pressions relatives a la pressió atmosfèrica real. Esta situació canvia quan es mesura un buit extrem; llavors típicament s'usen, en el seu lloc, pressions absolutes.

Les pressions diferencials s'usen de forma comuna en els processos de les indústries. Els medidors de pressió es conecten a dos ports d'entrada i automàticament ells fan les operacions matemàtiques de substracció sense que faça falta el control d'un operari humà.

Les llectures de pressió de buit poden tindre ambigüitat sense el seu propi context ya que poden representar la pressió absoluta o la pressió relativa sense el signe negatiu. Aixina la pressió de buit de 26 inHg gauge i equival a una pressió absoluta de 30 inHg (la pressió típica atmosfèrica) − 26 inHg = 4 inHg.

Unitats

	Pascal (Pa)	bar	N/mm2	kp/m2	kp/cm2 (=1 at)	atm.	torr	psi
1 Pa (N/m2) =	1	10-5	10-6	0,102	0.102×10-4	0,987×10-5	0,0075	1,450377×10-4
1 bar (dyn/cm2) =	100.000	1	0,1	10200	1,02	0,987	750	14,5
1 N/mm2 =	106	10	1	1,02×105	10,2	9,87	7500	145,0377
1 kp/m2 =	9,81	9,81×10-5	9,81×10-6	1	10-4	0,968×10-4	0,0736	0,00142
1 kp/cm2 (1 at) =	98100	0,981	0,0981	10000	1	0,968	736	14,2
1 atm (760 Torr) =	101325	1,013	0,1013	10330	1,033	1	760	14,7
1 Torr =	133	0,00133	1,33×10-4	13,6	0,00136	0,00132	1	0,019
1 psi (lbf/in2) =	6894	0,069	0,0069	704	0,0704	0,068	51,7	1

L'unitat del Sistema internacional SI per a la pressió és el pascal (Pa), equivalent a un newton per metro quadrat (N·m−2 o kg·m−1·s−2). Quan s'indica, la referència al rap es posa entre paréntesis seguint l'unitat, per eixemple 101 kPa (abs). Les lliures per polzada quadrada (pounds per square inch) o “psi” encara s'usen molt en els Estats Units i Canadà. A sovint s'afig una lletra a l'unitat psi per a indicar la referència al rap; psia per “absolute”, psig per “gauge”, psid per “differential”, encara que esta pràctica està desaconsellada pel NIST.

Les pressions a sovint s'expressen com la profunditat d'un líquit determinat (per eixemple, polzades d'aigua o inches of water). La forma abreviada "W.C." o les paraules “columna d'aigua”, o "water column", a sovint estan imprimides en els medidors i medicions que utilisen aigua en el manómetro.

La densitat del decorregut o la gravetat local poden variar d'una llectura a una atra depenent de factors locals, per lo tant l'altura de la columna de decorregut no definix la pressió d'una forma precisa.Per lo tant els medició en forma de "mmHg" o "inHg" es poden convertir en unitats de el SI tenint en conte estos factors que canvien. Les fluctuacions de la temperatura canvien el valor de la densitat del decorregut i l'ubicació del lloc pot afectar la gravetat.

Encara es poden trobar utilisades estes unitats manométricas en molts aspectes de la vida com per eixemple són comunes en la mida de la pressió de la sanc (en mm de mercuri ) o la pressió dels pulmons (en cm d'aigua). També en els gasoductes s'expressa la pressió en polzades d'aigua ( "inches W.C."). Els capbussadors usen un manómetro (“rule of thumb”)

Les pressions atmosfèriques normalment es fan utilisant kilopascals (kPa), o atmòsfera (unitat) llevat en els Estats Units a on es preferixen els hectopascals (hPa) i els mbar. En l'ingenieria de Norteamérica la resistència física (estrés) a sovint es mesura en unitats kips. Aixina i tot la resistència no és una autèntica pressió ya que no és escalar des del punt de vista de la física. En el sistema cgs l'unitat de pressió és el barye (ba), equivalent a 1 dyn·cm−2. En el sistema metro-tonellada-segon (mts), l'unitat de pressió era la pieze, igual a 1 sthene per metro quadrat.

S'usen moltes atres unitats híbrides cóm són el mmHg/cm² o grams-prou/cm² (a voltes com kg/cm² sense identificar pròpiament les unitats de força). Utilisar els térmens kilogram, gram, kilogram-prou, o gram-prou (o els seus símbols) està vetat en el sistema SI; l'unitat de forçaen lo SI és el newton (N).