Anar al contingut

Micrurus frontalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
#coral del sur (Micrurus frontalis)


La #coral del sur (Micrurus frontalis) és una espècie d'ofidi de potent verí, que compon el gènero Micrurus de la família Elapidae.[1] Habita en sabanes del centre-este d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Habita en sabanes i boscs en el sur del Brasil en l'estat de Riu Gran del Sur, l'est del Paraguay, Uruguai i el noreste de l'Argentina,[2] a on es distribuïx en la mesopotamia, en les províncies de Missions —sur—, Corrents, i Entre Rius, en les ecorregiones terrestres camps i malezales, i sabanes mesopotámicas del Con Sur. al sur de Veneçola estat Bolívar

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1854 pels zoólogos francesos André Marie Constant Duméril, Gabriel Bibron i Auguste Duméril.[3]

La localitat tipo és: «Territoris de Corrents i Missions, Argentina».

Vàries formes abans considerades com subespecies de M. frontalis són ara tractades com a espècies plenes: altirostris, baliocoryphus, pyrrhocryptus, diana, etc. Junt a elles, sumant un total de 8 espècies, integra el complex Micrurus frontalis.

Característiques

[editar | editar còdic]

És un ofidi d'hàbits furtivos, pero en un potent verí capaç de matar a un home adult. Pero no posseïx l'agressivitat d'atres serps ponzoñosas, per #lo que els accidents són molt rars.

La seua coloració és en angosts anells complets rojos i atres negres del doble d'amples. Cada u d'estos últims presenta dos anells blancs, donant un patró general tricolor.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Micrurus frontalis Reptile database (en anglés); consultat el 7 de juny de 2013.
  2. Cei, J. M. 1993. Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Museu Regionale Sci. Naturale Torino, Monografie 14: 1-949.
  3. Duméril, A. M. C., Bibron, G. & Duméril, A. H. A. (1854). Erpétologie générale ou histoire naturelle complète dones reptils. Prenga septième. Deuxième partie, comprenant l'histoire dones serpents venimeux. Paris, Librairie Encyclopédique de Roret: i-xii + 781-1536.