Anar al contingut

Microgrid

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una microgrid,[1] també cridada microrred, és un grup descentralisat de fonts d'electricitat i càrregues que normalment funciona conectat i sincrónico en la ret síncrona tradicional d'àrea àmplia (macrorred), pero que pot desconectar-se de la ret interconectada i funcionar de forma autònoma en "modo illa",[2] segons ho dicten les condicions tècniques o econòmiques. D'esta manera, les microrredes milloren la seguritat del suministrament dins de la cela de la microrred i poden suministrar energia d'emergència, canviant entre els modos d'illa i conectat.[3]

Definició

El Grup de Microrredes del Departament d'Energia dels Estats Units definix una microrred o microgrid com un grup de càrregues interconectadas i recursos energètics distribuïts (DER) dins de llímits elèctrics definits que actuen com una entitat única controlable sobre la ret. Ademés té la possibilitat de conectar-se i desconectar-se de la ret per a permetre que funcione tant en modo conectat com en modo illa.[4]

La UE[5] descriu una microrred o microgrid com aquella que comprén sistemes de distribució de baixa tensió (BT) en recursos energètics distribuïts (DER) ( microturbinas, piles de combustible...), dispositius d'almagasenament d'energia (bateries, volants) i càrregues flexibles. També coincidixen que poden funcionar conectats o desconectats de la ret principal. Tot açò proporciona beneficis per al rendiment general del sistema, si s'administra i coordina de manera eficient.[6]


Electropedia definix una microrred o microgrid com un grup de càrregues interconectadas i recursos energètics distribuïts en llímits elèctrics definits, que formen un sistema d'energia elèctrica local a nivells de tensió de distribució, és dir, tant de baixa com de mija tensió fins a 35 kV. Este grup de nodos de consumidors i productors associats actua com una única entitat controlable i pot operar en modo d'illa[7] o conectat a la ret.[1] El seu cas d'us més propi és en una aplicació fòra de la ret, que es denomina microgrid autònoma, independent o aïllada. Estes microrredes estan millor ateses per fonts d'energia locals a on la transmissió i distribució d'energia des d'una important font d'energia centralisada és massa llunt i costosa d'eixecutar.[8] Oferixen una opció per a l'electrificació rural en àrees remotes i en illes geogràfiques més menudes. Com a entitat controlable, pot integrar eficaçment vàries fonts de generació distribuïda (GD), especialment les fonts d'energia renovable (RES).[8]

Topología de microrredes

Són necessàries arquitectura i ferramentes per a gestionar el fluix d'energia de distints tipos de fonts cap a la ret elèctrica. Per tant, la microrgrid es pot classificar en tres topología:

Microrred AC

Sobre la microgrid de tipo AC, les fonts d'energia en eixida de CA es interconectan en el bus de CA a través del convertidor de CA / CA que transformarà la freqüència variable de CA i el voltage en una forma d'ona de CA en una atra freqüència a un atre voltage. Mentres que les fonts d'alimentació en eixida CC utilisen convertidors CC / CA per a la conexió al bus CA.[9]

Microrred de CC

En la topología de microgrid de CC, les fonts d'alimentació en eixida de CC es conecten al bus de CC directament o per mig de convertidors CC / CC. Per un atre costat, les fonts d'alimentació en eixida AC es conecten al bus CC a través del convertidor AC / CC.[9]

Microrred híbrida

La microgrid híbrida té una topología per a l'eixida de CA i CC de la font d'alimentació. Ademés, els busos de CA i CC estan conectats entre sí a través d'un convertidor bidireccional,[10] lo que permet que l'energia fluïxca en abdós direccions entre els dos busos.[9]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «microgrid». www.electropedia.org. Consultat el 2021-11-11. «grup de càrregues interconectadas i recursos energètics distribuïts en llímits elèctrics definits que formen un sistema d'energia elèctrica local a nivells de voltage de distribució, que actua com una entitat única controlable i pot operar en modo conectat a la ret o en modo illa»
  2. ↑ «"Un esquema de control de freqüència i voltage secundari robust basat en consens per a microrredes en illes"».International Journal of Electrical Power & Energy Systems.116
    105575.ISSN 0142-0615.doi:10.1016/j.ijepes.2019.105575.Consultat el 2021-11-11.
  3. ↑ «Més sobre les microrredes». Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2017. Consultat el 11 de novembre de 2021.
  4. ↑ «Grup de Recursos Energètics i Ambientals, ed. (30 d'agost de 2011). "Informe del taller de microrred de el DOE" (PDF) . Oficina d'Entrega d'Electricitat i Confiabilidad Energètica . Consultat el 15 de maig de 2021 .».
  5. ↑ Hatziargyriou, Nikos (2014). Arquitectura i Control de Microrredes .. OCLC 849822717. ISBN 978-1-118-72064-6.
  6. ↑ Hatziargyriou, Nikos. John Wiley and Sons Ltd (ed.). Arquitectura i Control d'una Microgrid. ISBN 978-1-118-72068-4.
  7. ↑ «Operació en Illa (IEEE)». webcache.googleusercontent.com. Consultat el 2021-11-15.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Microgrid Aïllada». www.electropedia.org. Consultat el 2021-11-11. «grup de càrregues interconectadas i recursos energètics distribuïts en llímits elèctrics definits que formen un sistema d'energia elèctrica local a nivells de voltage de distribució, que no es pot conectar a un sistema d'energia elèctrica més ampli»
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Fathima, A. Hina; N, Prabaharan; K, {{{nom3}}}; Kalam, {{{nom4}}} (2018). Sistemes d'energia híbrida-renovable en microrredes : integració, desenrolls i control (en anglés). OCLC 1038716456. ISBN 978-0-08-102494-2.
  10. ↑ «ELECTRÓNICA DE POTENCIA | SUPSONIK» (en és). www.supsonik.com. Consultat el 2021-11-15.