Metro de Rennes

El metro de Rennes és una ret de ferrocarril metropolità que dona servici a la ciutat francesa de Rennes i a la seua àrea metropolitana. La ret de comprén dos llínees, A i B, de metro automàtic del tipo Vehícul Automàtic Llauger (VAL) de Siemens Transportation Systems. La llínea A, inaugurada el 15 de març de 2002, d'orientació general noroest/surest, de 9,4 km de llongitut que comprén 15 estacions, de les quals 13 són subterrànees, anant de la Poterie al sur a JF Kennedy al nort passant per l'estació SNCF. L'estació La Poterie i els viaductes de la llínea han segut dissenyats sobretot per Norman Foster. La llínea B va ser inaugurada el 22 de setembre de 2022.
La ret
[editar | editar còdic]El sistema es dirigix per un lloc de comando centralisat (PCC) en el qual estan quatre persones sempre presents, se situa prop de Chantepie. S'han instalat 120 cambras de vigilància en les estacions de metro i els seus voltants.
L'horari del servici és de 5:20 h a 0:40 h en una freqüència de 3 a 7 min (2 min 35 en les hores punta) en una velocitat mija de 32 km/h. El recorregut total de Kennedy a la Poterie dura 16 min. S'ha cuidat molt l'accessibilitat, sobre, gràcies a la colocació d'ascensors en totes les estacions.
El material, del tipo VAL 208, està compost de 16 trens de dos vagons, d'un pes de 28 tonellades i d'una llongitut de 26 m, que oferixen com a màxim 158 places (108 de peu i 50 assentades). La freqüentació mija prevista és de 73.000 trayectes al dia, en octubre de 2002 va superar els 100.000, i les proyeccions la situen en 150.000 en els pròxims anys, generant una certa saturació a les hores punta.
L'explotació i el manteniment de la llínea corren a càrrec de la STUR (Société dones Transports Urbains Rennais), empresa filial del grup Keolis (grup SNCF). La plantilla de l'empresa és d'un centenar de persones.
L'autoritat responsable és Rennes-Métropole, comunitat d'aglomeració que inclou 37 municipis. La construcció de la llínea va ser portada a terme per la SEMTCAR (Société d’Économie Mixte dones Transports Collectifs de l’Agglomération Rennaise, grup Transdev-Caisse dones Dépôts et Consignations).
Les obres varen començar el 7 de giner de 1997 i varen durar cinc anys. El cost global del proyecte es va elevar finalment a 2.942.000 millons de francs (valor de 1995), aproximadament 449 millons d'euros. S'ha beneficiat d'una subvenció de l'Estat de 385 millons de francs i d'un préstam de mil millons de francs del BEI (Banc europeu d'inversions).
Llínees
[editar | editar còdic]| Llínea | Inauguració | Estacions | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Subterrànees | En superfície | TOTAL | ||||
| Llínea A | 15 de març de 2002 | 13 | 2 | 15 | ||
| Llínea B | 20 de setembre de 2022 | 12 | 3 | 15 | ||
Esquema d'estacions
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metro de Rennes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.